Possible toxicitat hepàtica induïda per ibuprofè

Els medicaments antiinflamatoris no asteroïdeus (AINEs) pertanyen a un grup de compostos químicament heterogenis, i el seu efecte terapèutic es basa en la seva activitat anti-ciclooxigenasa i la capacitat de bloquejar les substàncies proinflamatòries.

Les principals indicacions per a la teràpia amb AINEs varien des de formes lleus/moderades de dolor fins a processos inflamatoris crònics.

Als Estats Units, el 6% de la població va declarar prendre almenys un AINE amb recepta al mes i més de 30 milions de persones a tot el món prenen AINEs a diari. Els AINEs convencionals generalment són ben tolerats, però els efectes adversos: cardiovasculars, gastrointestinals i renals poden tenir lloc en una petita proporció d’usuaris. L’hepatotoxicitat associada als AINEs es considera rara i la incidència s’estima en 1-23 casos per 100.000 pacients/any. A més a més, en revisions prèvies de la bibliografia es va trobar un nivell d’hospitalització en relació amb hepatotoxicitat per ingesta d’AINEs, baix. No obstant, l’ús comú dels AINEs fa que sigui important conèixer la toxicitat hepàtica associada als AINEs i que és responsable d’aproximadament el 10% de casos de les lesions hepàtiques induïdes per fàrmacs (DILI, en les seves sigles en anglès) en els països desenvolupats.

Curiosament, els informes de possibles cohorts d’hepatotoxicitat a tot el món demostren diferències en la freqüència d’hepatotoxicitat en relació amb la ingesta d’AINEs. El diclofenaco va ser l’AINE causant més comú als Estats Units (63%) i Islàndia (100%), mentre que la nimesulida va causar amb major freqüència hepatotoxicitat a Amèrica Llatina (38%) i Itàlia (39%). El ibuprofè, d’altra banda, va ser l’AINE responsable de la majoria dels casos d’hepatotoxicitat al Registre DILI espanyol (29%) i també va estar altament representat en un estudi indi de DILI (25%). No obstant, s’ha de tenir precaució a l’interpretar aquests resultats degut a la manca de dades de vendes/prescripció.

El ibuprofè és un derivat de l’àcid propiònic disponible sota prescripció mèdica i com a medicament de venda lliure. Ha estat disponible al Regne Unit des del 1969 i es va introduir en els mercats mundials durant la dècada del 1970. Actualment és l’AINE prescrit amb més freqüència amb més de 20 milions de receptes per any als EUA, a més del seu gran ús com automedicació. La dosi terapèutica recomanada per adults varia de 800 a 1.200 mg al dia per a medicaments de venda lliure i 1.800-2.400 mg al dia per a tractaments crònics sota supervisió mèdica.

La seva vida mitjana plasmàtica curta i sense retenció prolongada a l’organisme contribueixen a un millor perfil de seguretat gastrointestinal del ibuprofè en comparació amb altres AINEs. Tanmateix, el ibuprofè s’ha relacionat amb casos de lesió hepàtica clínicament aparent amb patrons de lesions que varien des d’elevacions moderades d’aminotransferases a la síndrome de vies biliars amb ductopènia i fins i tot insuficiència hepàtica aguda que pot ser mortal. Si bé la majoria dels casos d’hepatotoxicitat induïda per ibuprofè fins a la data són idiosincràtics, també s’han descrit casos de lesió hepàtica degut a una sobredosi d’ibuprofè.

El gran consum d’ibuprofè a tot el món juntament amb el fet que fins a la data només es disposa d’informació limitada sobre l’hepatotoxicitat induïda per ibuprofè, ens va impulsar a aprofundir en la presentació fenotípica d’aquest tipus d’hepatotoxicitat. En el present estudi, el nostre objectiu va ser revisar els casos prèviament reportats de lesió hepàtica induïda per ibuprofè en la literatura amb la finalitat de millorar la comprensió de l’hepatotoxicitat per ibuprofè amb respecte a la freqüència i l’expressió fenotípica.

Resum

Context

Els medicaments antiinflamatoris no asteroïdeus (AINE) són una de les principals causes de lesió hepàtica induïda per fàrmacs (DILI) a tot el món. El ibuprofè és un dels AINEs més comuns i més segurs, no obstant, hi ha informes disponibles sobre l’hepatotoxicitat induïda per ibuprofè.

Objectius

Analitzar la informació publicada prèviament sobre la lesió hepàtica induïda per ibuprofè per a una millor caracterització de la seva expressió en clínica.

Mètode

Es va realitzar una cerca sistemàtica i es va analitzar la informació sobre la lesió hepàtica induïda per ibuprofè inclosa en sèries de casos i informes de casos, en termes de dades demogràfiques, clíniques, bioquímiques i de resultats.

Resultats

Es van identificar 22 casos d’hepatotoxicitat idiosincràtica amb ibuprofè en la literatura, el que suggereix una prevalença molt baixa d’aquest tipus d’hepatotoxicitat. Aquests pacients tenien una edat mitjana de 31 anys i el 55% eren dones. La dosi acumulada mitjana d’ibugenè i el temps d’inici van ser 30 i 12 dies, respectivament. La lesió hepatocel·lular amb augment de transaminases, va ser el patró de lesió hepàtica més freqüentment observat. Sis casos van desenvolupar la síndrome de ductopènia (conducte biliar que desapareix). La recuperació completa va tenir lloc en 11 pacients després d’un temps mig de 14 setmanes, mentre que cinc casos van evolucionar a insuficiència hepàtica aguda pel que van precisar un trasplantament de fetge o van morir.

Conclusions

A l’avaluar un possible cas d’hepatotoxicitat, els metges han de tenir en compte que el ibuprofè s’ha associat amb hepatotoxicitat en la literatura. La toxicitat hepàtica associada al ibuprofè es presenta comunament com a dany hepatocel·lular després d’un curt període de latència. Els informes publicats sobre l’hepatotoxicitat per ibuprofè que condueix a insuficiència hepàtica amb necessitat de trasplantament de fetge o mort estan disponibles. Tanmateix, degut a l’aparent baix risc absolut de complicacions hepàtiques induïdes per ibuprofè, el ibuprofè pot considerar-se un AINE eficaç i segur.

Font: Alimentary Pharmacology & Therapeutics

Referència: Zoubek ME, Lucena MI, Andrade RJ, Stephens C. Systematic review: ibuprofen-induced liver injury. Aliment Pharmacol Ther. 2020;00:1–9. https://doi. org/10.1111/apt.15645

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT