Per què el sistema immunitari de les dones les defensa millor de la COVID-19?

La dada estava allà, des del principi, però va passar desapercebuda entre tants altres. Tots els estudis en los quals s’incloïen sèries de pacients amb COVID-19 ens deien que el nombre d’homes i dones que patien la malaltia no era equitatiu.

Així, per cada 6 homes amb la malaltia hi havia 4 dones. El que crida més l’atenció, és que aquesta proporció s’inclinava encara més cap als homes quan s’agrupaven els pacients amb una presentació clínica greu, de tal manera que el 70% dels pacients que no sobrevivien eren homes, mentre que només un 30% dels morts eren dones. Sembla, per tant, que les dones són capaces de muntar una resposta immunitària front al SARS-CoV-2 molt més eficaç que els homes.

Desigual resposta front a malalties infeccioses

Aquesta desigual resposta a malalties infeccioses segons el sexe no és exclusiva de la COVID-19. També la veiem en la leishmaniosis, tuberculosi, leptospirosi, meningitis meningocòccica o hepatitis A, per senyalar algunes malalties causades per agents infecciosos. A més, les dones, en general, munten una resposta immunitària més potent que els homes després d’un procés de vacunació. Sense obviar que hi ha múltiples exemples d’això mateix en animals, des d’ocells fins a invertebrats.

Les raons d’aquestes diferències no estan clares. En principi, tot apunta a que hem de considerar els múltiples punts de contacte entre el sistema immunitari i les hormones sexuals, així com les diferències genètiques (i de regulació de gens) entre homes i dones.

En el cas de la COVID-19, un estudi molt recent realitzat a la Universitat de Yale va examinar les diferents respostes immunitàries entre homes i dones, tractant de descobrir quines són les seves bases moleculars. Per això, es va reclutar a 98 pacients amb diagnòstic confirmat. L’anàlisi detallada d’aquests pacients va revelar dades molt importants. Tant homes com dones tenien una càrrega viral equivalent, del que es dedueix que el virus ens infecta i es reprodueix per igual en ambdós sexes.

Quant al nivell d’anticossos produïts, era també indistingible en homes i dones. Per tant, van concloure els investigadors, les diferències havien de trobar-se en els altres dos grans components del sistema immunitari. Això és, la immunitat innata o inespecífica i la immunitat específica cel·lular.

Els components de la immunitat inespecífica responen de manera molt ràpida, però ho fan igual front a tots els patògens. La resposta específica, en canvi, triga alguns dies en posar-se en marxa, i és duta a terme per elements que reconeixen de manera exclusiva a aquest patogen, i només a aquest.

Doncs bé, seguint aquesta pista es va descobrir que els homes presentaven majors nivells que les dones de certs components solubles (citocines i quimiocines) implicats en la resposta inflamatòria. A més, en homes està reduïda l’activació dels limfòcits T, les principals cèl·lules de la resposta immunitària específica. Y en homes, però no en dones, la progressiva disminució de l’activació de les cèl·lules T es correlaciona amb l’empitjorament de la malaltia.

A edats avançades, la situació empitjora pels homes, perquè la disminució en l’activació de cèl·lules citotòxiques és major. Per últim, a mesura que augmenten els índexs de massa corporal (indicador d’obesitat), la malaltia adquireix un pitjor pronòstic en homes, però no en dones. En resum, ser hombe, i de progressiva edat avançada i obesitat implica pitjor pronòstic si t’ataca el SARS-CoV-2.

Pel contrari, en el cas de les dones la gravetat està correlacionada amb l’augment de citocines proinflamatòries que regulen la resposta inespecífica, en concret les anomenades TNFSF10 i IL15.

Tractar la COVID-19 de manera personalitzada

L’anàlisi global d’aquestes complexes dades revela que la progressió de la malaltia en homes és conseqüència d’una progressiva disminució de la resposta immunitària cel·lular específica. Pel contrari, en el cas de les dones la gravetat de la COVID-19 està associada a alteracions de l’altre braç immunitari, la immunitat inespecífica. A més, tot apunta a que el mal pronòstic en dones no es relaciona amb una resposta disminuïda com passa en els homes. Molt al contrari, està vinculada a una excessiva producció de citocines proinflamatòries de la immunitat innata. És a dir, per a què el sistema immunitari sigui capaç d’eliminar eficaçment al virus es necessita una resposta potent però estrictament coordinada entre tots els nostres components de defensa. I aquesta coordinació es trenca de manera diferent en homes i dones.

Aquests resultats podrien ajudar a millorar el tractament dels pacients amb COVID-19. Els homes necessitarien una potenciació de les seves respostes cel·lulars específiques, mentre que a les dones els hi beneficiaria tot el contrari, això és, el bloqueig de citocines innates proinflamatòries.

Els descobriments posen en evidència, un cop més, que hem de tractar malalts i no malalties. Caminar cap a la medicina personalitzada. En el cas de la COVID-19, sembla que el sexe podria ser un factor clau en el protocol terapèutic que hauria, per tant, tenir orientacions diferents en cada cas.

Font: theconversation.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT