Peculiaritats de la cirrosi per esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès)

La prevalença de la cirrosi deguda a l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) ha augmentat 2,5 cops als Estats Units en l’última dècada.

Aquest grup de pacients plantegen als hepatòlegs diversos reptes, donada la seva edat més avançada i que amb major freqüència pateixen malalties metabòliques coexistents com l’obesitat i la diabetis en comparació amb altres causes de malaltia hepàtica.

A més, els pacients amb cirrosi per NASH tenen un major risc de malaltia renal i cardiovascular, i aquestes comorbiditats extrahepàtiques tenen un impacte negatiu en els resultats de salut i en la supervivència. Aquesta revisió descriu com la cirrosi per NASH és diferent que la cirrosi per altres causes. També són particulars la seva història natural, el diagnòstic no invasiu i el maneig de les complicacions de la cirrosi descompensada, com l’encefalopatia hepàtica i el carcinoma hepatocel·lular. Es discuteixen l’avaluació nutricional i l’impacte de l’obesitat i la fragilitat per sarcopènia (atròfia muscular) en aquesta població, i les estratègies per abordar-ne aquesta última. Aquesta revisió també aborda el trasplantament de fetge en pacients amb cirrosi per NASH, les dificultats inherents a l’avaluació pretrasplantament i a l’atenció postrasplantament.

Introducció

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) abasta un espectre de manifestacions que van des del fetge gras no alcohòlic simple fins a l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) amb el desenvolupament de fibrosi progressiva i, en última instància, cirrosi, en una petita proporció de pacients. Les dades de l’Enquesta Nacional d’Examen de Salut i Nutrició, als Estats Units, suggereixen que hi ha hagut un augment entre 2 i 2,5 cops en la prevalença general de fibrosi avançada i cirrosi associada a NAFLD, en l’última dècada i la necessitat de trasplantament de fetge per a la cirrosi NASH també s’ha multiplicat per 10 en el mateix període de temps.

No obstant, aquests pacients plantegen nous reptes en el camp de l’hepatologia en comparació amb altres malalties hepàtiques més establertes. Aquests reptes es basen en què és una malaltia heterogènia amb una història natural variable, escasses eines de diagnòstic, falta de teràpies farmacològiques i presència en una alta freqüència de malalties metabòliques coexistents (és a dir, diabetis, obesitat). Quan l’obesitat i la diabetis són més greus (és a dir, amb retinopatia / nefropatia diabètica; Índex de Massa Corporal [IMC] >40 kg/m²), no només limita la precisió de l’avaluació radiològica (és a dir, elastografia transitòria [ET] i la vigilància del càncer per ultrasons), sinó també qüestiona l’aptitud dels pacients pels procediments quirúrgics i el trasplantament de fetge.

Aquesta revisió resumeix aspectes específics de la cirrosi degut a NASH i les seves diferències d’altres etiologies de la cirrosi, incloent la història natural, l’avaluació no invasiva i el maneig de les complicacions de la cirrosi, les comorbiditats extrahepàtiques i el trasplantament de fetge.

Conclusió

Els pacients amb cirrosi NASH requereixen un enfocament multidisciplinari pel seu maneig amb una estreta participació de nutricionistes clínics, fisioterapeutes de l’exercici, especialistes en metabolisme / endocrinologia i hepatòlegs / gastroenteròlegs. Això s’aconsegueix millor en entorns especialitzats que aborden no només el maneig de la malaltia hepàtica, sinó també els seus factors de risc metabòlic de manera àmplia, donat el major risc de malaltia cardiovascular i desenvolupament de càncer (digestiu i no digestiu) en aquests grups de pacients.

Ja no és la millor pràctica simplement monitorejar la progressió de la malaltia hepàtica sola. Els pacients amb cirrosi NASH han de considerar-se per ser derivats precoçment per ser avaluats per a un possible trasplantament de fetge, especialment si presenten signes precoços d’hipertensió portal clínicament significativa (varius o ascites) o descompensació, ja que els resultats després del trasplantament de fetge són equiparables als obtinguts per pacients amb altres formes de malaltia hepàtica.

Font: Semin Liver Dis 2020;40:1–10.

Referència: https://doi.org/10.1055/s-0039-1697616

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT