Optimització de les estratègies de detecció del virus de l’hepatitis C segons l’any de naixement a Itàlia

El virus de l’hepatitis C (VHC) és una de les principals causes de morbiditat i mortalitat en relació amb malaltia del fetge, causant aproximadament 71 milions d’infeccions a tot el món.

Introducció

El nombre de persones infectades i el risc de complicacions greus fan que el VHC sigui un greu problema de salut pública. Tanmateix, amb l’ús de la teràpia antiviral d’acció directa (AAD) independentment de l’etapa de fibrosi que és l’estàndard d’atenció actual en molts països d’alts ingressos el 98% de casos es curen. Per tant, la limitació de la teràpia contra el VHC ja no és l’eficàcia del tractament o l’adherència, sinó la identificació dels pacients per tractar.

L’assoliment dels objectius de l’Estratègia Mundial del Sector de la Salut (GHSS) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l’eliminació del VHC pel 2030 ha revitalitzat les iniciatives de salut pública destinades a identificar als pacients amb la malaltia. Els estudis originalment van suggerir trobar i diagnosticar poblacions en risc d’adquirir i transmetre el VHC. Si bé el programa de detecció selectiva per a poblacions d’alt risc, com són els usuaris de drogues injectables, és necessari per a l’eliminació del VHC, es necessiten més estudis per identificar a les persones que no saben que tenen hepatitis C i quantes proves diagnòstiques serien necessàries en la població general dels països amb alt risc endèmic per assolir l’eliminació del VHC.

Itàlia és el país europeu amb una de les majors càrregues de VHC en la població general, amb una major prevalença en la població d’edat avançada i menor en les poblacions més joves. La prevalença del VHC en el país és aproximadament de l’1%, encara que estudis previs han estimat taxes de fins el 7% en els nascuts entre el 1935 i el 1944, mentre que els de 30 anys o menys tenen menys risc d’haver contret VHC. Una gran quantitat d‘infeccions van tenir lloc entre la dècada del 1950 i la dècada del 1960 degut a transmissió iatrogènica per l’ús de materials no esterilitzats. A més, existeixen diferències geogràfiques en la distribució de la prevalença. Les taxes més altes de VHC s’han informat al sud d’Itàlia.

Considerant la història natural de la infecció crònica pel VHC i l’ampli ús de la teràpia antiviral a Itàlia, els casos totals de VHC segueixen sent més alts que en altres països europeus, com Espanya i França. Amb més de 56.000 pacients tractats el 2018, Itàlia ha donat passos importants en el maneig de la seva càrrega de morbiditat pel VHC. No obstant, s’estima que el nombre d’individus infectats pel VHC coneguts i diagnosticats per rebre tractament s’esgotaran pel 2025 donades les taxes de tractament actuals, deixant a una gran proporció d’individus als quals no s’ha diagnosticat i que segueixen amb el potencial de progressar a una malaltia hepàtica avançada i amb mal pronòstic. Per tant, seria rendible realitzar estratègies de detecció per a què l’eliminació sigui una realitat a Itàlia. L’objectiu d’aquest estudi va ser determinar la rendibilitat de les estratègies de detecció del VHC esteses entre diferents cohorts de població segons el seu any de naixement, a Itàlia.

Punts clau

El 2016, l’Assemblea Mundial de la Salut va aprovar una resolució per eliminar la infecció per hepatitis pel 2030 i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va introduir objectius globals per a l’atenció i el maneig de la infecció pel VHC, coneguts com els objectius de l’Estratègia Global del Sector de la Salut (GHSS) per a l’hepatitis. La manca de pacients disponibles vinculats a l’atenció i disponibles per tractar, no obstant, segueix sent el coll d’ampolla clau per a diversos països amb l’objectiu d’assolir l’eliminació del VHC.

Les dades informades en aquest estudi són importants perquè demostren els perfils rendibles de diverses estratègies de detecció del VHC en la població general d’un país altament endèmic. Les estratègies de detecció diferenciades basades en les peculiaritats epidemiològiques de la infecció pel VHC poden ajudar a augmentar el diagnòstic i el tractament posterior dels pacients infectats necessaris per aconseguir l’eliminació.

Conclusions prèvies

S’han d’implementar estratègies de detecció holístiques per a l’hepatitis C, considerant la prevalença, la confiabilitat dels assajos de diagnòstic, la història natural de la infecció, els beneficis i riscos de la intervenció terapèutica i els beneficis potencials per a la societat. Es va descobrir que els escenaris de detecció universal i de cohort de naixement, que assoleixin tots els objectius d’eliminació del VHC, són rendibles en comparació amb l’escenari de statu quo a Itàlia, el que suggereix que un programa de detecció coordinat pot ser beneficiós per portar a Itàlia cap a l’eliminació del VHC.

Una estratègia de detecció gradual té beneficis tant clínics com econòmics per a la població i podria mantenir l’impuls d’Itàlia cap a l’assoliment dels objectius d’eliminació del VHC. Altres països, particularment aquells que poden no tenir els mitjans econòmica o estructurals per implementar el cribratge universal, però estan interessats ​​en desenvolupar estratègies de cribratge basades en l’epidemiologia específica del VHC, podrien considerar un enfocament de naixement compartit basat en dades epidemiològiques específiques i en les taxes de tractament a la vida real.

Context i objectius

Es necessiten estratègies de detecció rendibles per fer realitat l’eliminació del virus de l’hepatitis C (VHC). Vam presentar un estudi realitzat a Itàlia per determinar si el cribratge de cohort de naixement podria ser rendible.

Mètodes

Es va desenvolupar un model per quantificar els exàmens de detecció i els costos d’atenció mèdica associats amb el VHC. La prevalença estimada del model de VHC no diagnosticat se va utilitzar per calcular les proves de detecció d’anticossos que serien necessàries anualment, amb un llindar de rendibilitat de 25.000 euros. Els resultats es van avaluar sota el status quo i un escenari que va complir amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l’eliminació del VHC. L’escenari d’eliminació es va avaluar segons cinc estratègies de detecció teòriques.

Resultats

Una estratègia de cribratge basat en l’any de naixement d’una manera graduada (cribratge graduat 1: cohorts de naixement del 1968-1987, després es va estendre a cohorts del 1948-1967). Aquesta va ser la menys costosa. Amb aquesta estratègia es guanyarien aproximadament 144.000 anys de vida ajustats per qualitat (AVAC) pel 2031 i donaria com a resultat una reducció del 89,3% de casos de VHC, en comparació amb una reducció del 89,6%, el 89,0%, el 89,7% i el 88,7% pel cribratge graduat invers, segons els períodes de naixement entre el 1948-1977, entre el 1958-1977, segons cohort de naixement i cribratge universal, respectivament. L’avaluació amb cribratge graduat 1 va tenir la millor relació cost-efectivitat incremental (ICER) de 3.552 euros per AVAC guanyat.

Conclusions

A Itàlia, un escenari de detecció gradual segons l’any de naixement és l’estratègia més rendible. Altres països podrien considerar un enfocament similar i fer analítica segons l’any de naixement al desenvolupar estratègies de detecció del VHC.

Font: Liver International

Referència: Kondili LA, Gamkrelidze I, Blach S, et al. Optimization of hepatitis C virus screening strategies by birth cohort in Italy. Liver Int. 2020;40:1545–1555. https://doi. org/10.1111/liv.14408

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT