Nous tractaments que estan en estudi per a l’hepatitis B
A nivell mundial, 257 milions de persones tenen infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB), de tal manera que el 2015 el VHB va causar més casos de mort que el VIH.
La “cura funcional” del VHB, que es defineix com la pèrdua del HBsAg amb o sense aparició d’anti-HBs, s’associa amb millors resultats clínics, però només té lloc anualment en aproximadament l’1% dels casos que reben el tractament actual amb anàlegs de nucleòsids (NA). En els últims anys, han augmentat el nombre de noves teràpies pel VHB que estan en estudi, amb més de 50 agents de diverses classes de fàrmacs en desenvolupament. Alguns ja s’han associat amb majors taxes de curació funcional. Les revisions recents s’han centrat en el mecanisme d’acció i eficàcia, però poques han detallat les propietats farmacològiques i el perfil de seguretat d’aquests nous agents.
Smolders i els seus col·legues en un article recent publicat a Alimentary Pharmacology & Therapeutics presenten un resum exhaustiu dels fàrmacs pel VHB en investigació, inclosos els mecanismes d’acció, els paràmetres farmacocinètics, les possibles interaccions farmacològiques i les dades de seguretat i eficàcia. Els autors van seleccionar compostos amb dades d’estudis de Fase ≥2 després de la revisió de resums de congressos. La revisió es centra en els antivirals d’acció directa, que inclouen l’inhibidor d’entrada bulevirtida, els moduladors d’assemblatge de càpsules JNJ-56136379 i ABI-H0731, l’inhibidor de secreció REP-2139 i el compost d’interferència de l’ARN ARO VHB i també es va incloure un modulador immune, l’agonista RIG-1 inarigivir.
Si bé la farmacologia d’aquests compostos és diversa i el disseny de l’estudi és heterogeni, observen circumstàncies similars. Primer, la majoria dels compostos es van avaluar en combinació amb un nucleòsid i/o peg-IFN-α, el que reflecteix l’expectativa que poden ser necessàries múltiples combinacions de diferents classes de fàrmacs per a la “curació funcional”. En segon lloc, la majoria dels agents van reduir el DNA-VHB de manera comparable o major que la monoteràpia amb nucleòsid, i alguns van donar com a resultat una disminució o pèrdua del HBsAg. Aquests descobriments són emocionants i subratllen la promesa d’aquests agents. Tanmateix, va haver-hi efectes secundaris a destacar com: augment en els àcids biliars (bulevirtida) dependents de la dosi, augments de les transaminases en pics (REP-2139, inarigivir), augment de l’excreció de minerals a l’orina (REP-2139), erupció cutània (ABI-H0731), símptomes similars a la grip (ARO HBV) i signes d’inflamació en el lloc de la injecció (ARO HBV). Per tant, les avaluacions de seguretat addicionals, inclosa la seguretat a llarg termini, seran essencials.
La revisió també destaca importants buits de coneixement (o d’informació) amb respecte a aquests compostos. Existeix una escassetat de dades farmacocinètiques per a la majoria dels agents, el qual és important perquè el VHB en si mateix pot afectar a l’exposició als medicaments i perquè els pacients amb VHB poden tenir insuficiència hepàtica i/o renal, de divers grau. Les dades farmacològiques en pacients cirròtics i persones grans seran imprescindibles, ja que la població infectada amb VHB està envellint. A més a més, falten dades sobre les possibles interaccions farmacològiques i seran necessaris pels medicaments concomitants comuns i també pels antiretrovirals pel VIH. És important destacar que els descobriments in vitro sobre interaccions farmacològiques poden no reflectir observacions in vivo. Per exemple, l’augment dels àcids biliars associats amb la bulevirtida pot induir el transportador d’anions orgànics 3 i CYP3A4, el qual alhora pot conduir a les possibles interaccions farmacològiques que no es reconeixerien in vitro.
En resum, aquesta revisió de sis dels compostos que estan en investigació pel VHB, amb les dades de seguretat i eficàcia més sòlides disponibles públicament destaquen tant la promesa com els reptes que vénen a mesura que avança la investigació terapèutica del VHB. Aquests agents tenen perfils complexos amb múltiples interaccions farmacològiques probables. Els estudis futurs han d’incloure els resultats de seguretat a llarg termini, les interaccions amb els antiretrovirals del VIH i enfront als medicaments comuns, i la farmacocinètica en poblacions especials com la cirrosi, la insuficiència renal i per edats.
Font: Alimentary Pharmacology & Therapeutics
Referència: Aliment Pharmacol Ther. 2020;51:479–480. https://doi.org/10.1111/apt.15581
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
