Nous fàrmacs pangenotípics podran curar als pacients d’hepatitis C que no han respost als actuals antivirals

22/05/2017 | Notícies de premsa

Donat que, actualment, entre 2.500 i 3.000 pacients no es veuen lliures de la seva hepatitis C ni tan sols amb els últims antivirals, s’espera que al 2018 arribin els nous fàrmacs pangenotípics, capaços de tractar tots els genotips de virus VHC, per eradicar la malaltia al 100%. Un esperançador anunci realitzat per l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), en línia amb l’OMS.

Divendres 19 de maig, els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units, coneguts com CDC, van celebrar l’Hepatitis Testing Day per promoure el cribratge universal contra aquesta patologia, com demana l’OMS, donat que es calcula que entre el 35% i el 50% de les persones infectades no tenen diagnòstic. En el cas espanyol, per tal de contribuir localment a l’eradicació d’aquesta patologia, l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE) va citar als mitjans de comunicació aquest divendres, 19 de maig, per fer públic un document amb “21 recomanacions per a l’eliminació de l’hepatitis C el 2021”. Amb aquests 21 punts, l’AEHVE anima a les autoritats sanitàries perquè es garanteixi la igualtat en l’accés als tractaments de tots els pacients, al marge de l’estat d’evolució de la seva malaltia i el territori on visquin, en clara al·lusió a les diferències observades fins a la data en les diferents comunitats autònomes.

Com va explicar el doctor Javier García-Samaniego, hepatòleg en cap de l’Hospital Universitari La Paz i coordinador de l’Aliança, aquesta està constituïda actualment per set societats científiques: l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD), la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFyC), la Societat Espanyola de Sanitat Penitenciària (SESP), la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH) i l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT).

Durant la seva intervenció, García-Samaniego va assegurar que Espanya mereix la màxima nota en nombre de pacients tractats contra el VHC en el context europeu, tot i que encara té molt marge de millora en termes epidemiològics i de cribratge. Segons la seva opinió, el país està en situació de confirmar-se com a referència mundial, però encara manca universalitzar el tractament antiviral, fent-lo extensiu a tots els pacients amb infecció i detectant la resta de casos que romanen ocults. Partint de les últimes dades conegudes, s’estima que a Espanya podria haver-hi 200.000 persones portadores de VHC. Sobre els 95.000 ja coneguts abans del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C (PEAHC) per l’exministre de sanitat Alfonso Alonso, ja s’haurien tractar prop de 72.000 pacients, un fet únic dins de la Unió Europea i la resta del món. Amb aquestes xifres, García-Samaniego va apuntar que gairebé més de la meitat de les persones amb hepatitis C a Espanya desconeixen la seva realitat clínica i són potencials focus de transmissió a altres ciutadans.

En un altre moment de la trobada, el facultatiu de La Paz va repassar amb els periodistes els perfils més exposats per contraure hepatitis C, si no són ja pacients d’ella. L’hepatòleg va citar la població reclusa, sobre la qual seria factible fer cribratges totals, els consumidors de drogues injectables, les persones amb transfusions abans del 1992 i aquelles que convisquin amb altres infectades, amb risc de contagi mitjançant elements domèstics (maquinetes d’afaitar, etc.). En aquest punt, el doctor Juan Berenguer, representant de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica a l’Aliança i facultatiu del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Gregorio Marañón, va assegurar que el gruix de les infeccions es produeixen per drogues parenterals i que la via sexual, per si mateixa no sol ser l’habitual, ja que el virus VHC no és eficient per aquest mitjà. No obstant, Berenguer va advertir del perill que existeix entre les poblacions de risc a perdre-li la por a l’hepatitis C, ja que és majoritàriament curable, i que també existeix risc alt de contagi quan hi ha contacte sexual entre homes, si es realitzen pràctiques extremes i/o en un context de consum de drogues injectables. Es tracta, en general, de persones que van contraure la patologia entre el 1955 i el 1975.

Tant García-Samaniego com Berenguer van recordar que l’hepatitis C sol ser asimptomàtica fins que pot donar la cara, ja molt avançada, en casos de fibrosi o fins i tot cirrosis greus. Per això, van remarcar que ha de estret el seguiment de les complicacions o patologies extrahepàtiques. D’igual forma, també van assumir que, tot i que els AAD eliminin la càrrega del VHC en els pacients, si aquests ja tenen cirrosi o càncer de fetge, aquests fàrmacs no curen aquestes malalties, que seguiran requerint els seus tractaments específics.

Quant als nous medicaments pangenotípics que apareixeran el 2018, l’arsenal contra l’hepatitis C es veurà reforçat amb ABT-493 (gleaprevir)– ABT-530 (pibrentasvir) (AbbVie), Grazoprevir/ruzasvir/MK-3682 (MSD), Ruzasvir/MK-3682 (MSD) i Sofosbuvir/velpatasvir (Gilead). Aquests medicaments estan sent revisats per la FDA i, un cop comercialitzats, podrien permetre el genotipatge del VHC de tots els pacients, amb caràcter previ a l’elecció del tractament. Amb ells, a més, es podrà rescatar probablement als 25.000 pacients que encara són refractaris en l’actualitat als últims antivirals d’acció directa a Europa.

D’altra banda, el doctor José María Molero, representant de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària a l’Aliança, va explicar que a Atenció Primària hi ha bons protocols d’actuació davant l’hepatitis C, especialment des de que hi ha un horitzó terapèutic de curació total de la malaltia. Quant a l’hepatitis B, que no té curació actualment, es vacuna als nens contra ella, des de fa diverses dècades.

Com a representant dels pacients a l’Aliança, va intervenir a la presentació Jesús Fargas, vicepresident de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics, qui va avançar que a finals d’any el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI) publicarà dades sobre Hepatitis C, recollits d’una població de 10.000 pacients.

En diferents moments de les seves intervencions, tots els ponents van confiar en què l’actual ministra del MSSSI, Dolors Montserrat, utilitzi el ple del Consell Interterritorial del SNS, previst pel proper 21 de juny, per ratificar el document de consens de les societats científiques pel cribratge universal de l’hepatitis C, tal i com contempla el pla estratègic vigent.

 

Font: immedicohospitalario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

22/05/2017

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Related Post