Nous fàrmacs i combinacions enfront al virus de l’hepatitis delta

03/05/2019 | Articles, Notícies de premsa

Després dels antivirals orals per a l’hepatitis C, l’interès per les hepatitis víriques ha passat a l’hepatitis B i a l’hepatitis delta: la primera per la seva elevada prevalença (290 milions d’infectats al món), i la segona, per ser al forma més greu d’hepatitis crònica, amb progressió freqüent a cirrosi i càncer de fetge.

Viena ha acollit una nova edició del Congrés Internacional de Fetge (ILC, International Liver Congress) organitzat per l’Associació Europa per a l’Estudi del Fetge (EASL). Més de 10.000 participants arribats de tot el món es van reunir durant cinc dies per presentar i discutir els avenços més recents en hepatologia.

La prevalença d’hepatitis C està disminuint, amb estimacions de 66 milions d’infectats al món el 2018. Es curen més del 95% dels pacients tractats durant 2-3 mesos, generalment amb una sola pastilla diària que combina 2-3 antivirals. La reducció del preu dels antivirals per a l’hepatitis C ha permès que poden tractar-se totes les persones infectades, sense restringir la indicació a aquells que tenen fibrosi avançada. A més del benefici clínic pel pacient, la ràpida administració del tractament antiviral redueix el risc de contagis. D’aquí l’interès en diagnosticar als portadors que no ho saben i aplicar estratègies de test-and-treat, això és, estendre l’screening i administrar la medicació com abans millor als positius.

S’estima que hi ha uns 15 milions de persones amb hepatitis delta al món. Hi ha regions amb alta endemicitat a l’Àsia Central (Mongòlia, Paquistan, Azerbaitjan, Turquia), la conca de l’Amazones (Brasil, Perú, Veneçuela), Sudàfrica, Romania, Groenlàndia i algunes illes del Pacífic. En aquests llocs, fins un 25% dels pacients portadors del HBsAg, poden estar superinfectats pel virus delta. En un simpòsium sobre Hepatitis delta, Vicente Soriano, professor de la UNIR a Madrid, es va referir als problemes que encara existeixen amb les proves diagnòstiques i que expliquen resultats contradictoris entre diferents estudis, alguns amb estimacions massa elevades per a l’hepatitis delta als Estats Units i a nivell global. Soriano va subratllar que “la majoria de seropositius per a delta tenen virèmia indetectable, de manera que l’absència de RNA viral ha de fer sospitar falsos positius”.

En els països occidentals, on la vacunació pel virus B forma part del calendari infantil, l’hepatitis delta és excepcional. Es diagnostica en dos grans grups de població: els usuaris de drogues per via intravenosa i els immigrants d’àrees endèmiques. Fins ara, l’hepatitis delta era un diagnòstic amb mal pronòstic i només hi havia un tractament disponible, l’interferó alfa. Menys d’un 25% de pacients tractats durant un any aconseguien mantenir virèmia indetectable després de suspendre l’interferó que, a més, té una mala tolerància i multitud d’efectes secundaris.

Nous tractaments pel virus delta

Els nous tractaments per a l’hepatitis delta son myrcludex, un inhibidor del receptor d’entrada en l’hepatòcit del virus B i, per tant del virus delta, que empra la seva mateixa proteïna d’embolcall; lonafarnib, un inhibidor específic de l’assemblatge del virus delta dins de l’hepatòcit; el polímer d’àcids nucleics (NAP, nucleica acid polymers), que es denomina REP-2139, capaç de reduir dràsticament l’alliberament de virions delta, i l’interferó pegilat lambda, que és més específic en les seves accions en el fetge i produeix menys efectes secundaris sistèmics. En el moment actual hi ha diversos assajos clínics que combinen diverses d’aquestes molècules amb tenofovir o interferó lambda. Un estudi promogut pel NIH que examina lonafarnib i interferó lambda tindrà resultats el proper any.

Durant la seva intervenció, Soriano va senyalar que “la replicació exclusivament en el compartiment citosòlic del genoma viral obre la possibilitat d’eradicació pel virus delta tot i que no s’elimini el genoma del virus que, com a minicromosoma, roman en el nucli de l’hepatòcit. Per tant, les teràpies enfront al virus delta no tenen per què requerir l’eliminació conjunta i obligada del virus de l’hepatitis B”.

Fetge gras

La malaltia hepàtica metabòlica, el fetge gras, ha esta un altre dels grans protagonistes de l’EASL 2019. S’ha confirmat la seva elevada prevalença en els països occidentals i la seva associació amb les malalties cardiovasculars. Diverses medicacions estan sent avaluades com a tractament, tot i que l’exercici i la dieta continuen sent part fonamental del maneig de l’esteatosi hepàtica. Donat que el microbioma intestinal sembla jugar un paper important en la patogènia del NASH (non-alcoholic steato-hepatitis), investigadors japonesos van presentar resultats prometedors amb Lubiprostona, un agent que modifica la permeabilitat intestinal.

L’hepatologia espanyola va estar àmpliament representada a l’EASL, amb multitud de treballs dels grups de l’Hospital Clínic i el Vall d’Hebron de Barcelona, i dels hospitals Virgen del Rocío i Virgen de Macarena de Sevilla, entre molts altres.

 

Font: diariomedico.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

03/05/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post