Nou full informatiu sobre les hepatitis víriques publicada per l’OMS

L’hepatitis viral constitueix un desafiament mundial per a la salut pública, que té un elevat cost en vides, en la salut de les comunitats i pels sistemes de salut. No obstant, l’hepatitis ha estat ignorada com a prioritat de salut i desenvolupament fins fa poc.

L’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible demana accions específiques per combatre l’hepatitis viral, amb enormes oportunitats per a l’acció. El fracàs en la lluita contra l’hepatitis viral pot comprometre l’assoliment del Programa de Desenvolupament Sostenible (SDG, per les seves sigles en anglès), que afecta a la seguretat sanitària i a la reducció de les desigualtats. L’acció és necessària en tots els sectors per eliminar l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública.

Visió de conjunt

L’hepatitis viral és una malaltia hepàtica responsable d’unes 171.000 morts anuals a la Regió Europea. Hi ha cinc virus de l’hepatitis (VHA, VHB, VHC, VHD i VHE) amb diferents modes de transmissió que poden afectar a diferents poblacions i donar lloc a resultats sanitaris diferents.

• El VHA i el VHE es transmeten a través dels aliments, per beure aigua contaminada o de persona a persona i no s’associen a malaltia a llarg termini.
• El VHB, el VHC i el VHD són infeccions transmeses per la sang, a través d’injeccions insegures (xeringues amb més d’un ús) i d’altres pràctiques mèdiques. Es transmet també per contacte sexual i per compartir els utensilis pel consum de drogues intravenoses.
• La transmissió del VHB, a més, pot tenir lloc de forma horitzontal de mare a fill o a través de contactes a la infància.
• El VHB, el VHC i el VHD esdevenen sovint en una infecció crònica, que pot romandre sense ser detectada durant dècades i conduir progressivament a cirrosi i càncer de fetge.

Hepatitis viral i Programa de Desenvolupament Sostenible (SDG): fets i xifres

La lluita eficaç contra l’hepatitis viral produeix beneficis per a la salut pública al millorar la salut i el benestar de les comunitats afectades.

• A la Regió Europea, s’estima que aproximadament 15 milions de persones viuen amb VHB i al voltant de 14 milions de persones tenen infecció crònica per VHC (5), sent la segona major prevalença de VHC a tot el món.
• Dos terços dels infectats es troben a Europa oriental i l’Àsia central.
• Les infeccions per VHB i VHC causen més de 400 morts a la Regió cada dia.

Posar fi a l’epidèmia del VIH com amenaça per a la salut pública: l’hepatitis viral és una causa creixent de mortalitat entre les persones que viuen amb VIH. La lluita contra l’hepatitis viral millorarà la salut i el benestar de les persones que viuen amb VIH i reduirà la mortalitat.

• A nivell mundial, el 2015, es va estimar que 2,75 milions de persones visquent amb VIH estaven coinfectades amb VHC i 2,6 milions amb VHB.

Reduir la mortalitat prematura per malalties no transmissibles: l’hepatitis crònica viral és la causa principal de cirrosi i càncer primari de fetge. La prevenció i el tractament de l’hepatitis viral, reduiran el nombre de morts per aquestes malalties.

• A la Regió Europea, es calcula que cada any moren 171.000 persones degut a malalties relacionades amb l’hepatitis viral causades, en general, pels efectes tardans de la infecció crònica per VHB i VHC.

Enfortir la prevenció i el tractament dels trastorns per abús de drogues: les estratègies de reducció del dany poden prevenir i controlar les epidèmies de VHB i VHC entre les persones que s’injecten drogues; aquestes persones tenen un major risc de tenir VHB i es veuen afectades en una elevada proporció pel VHC.

• El consum de drogues injectables representa el 80% de les noves infeccions per VHC a països de la Unió Europea/Espai Econòmic Europeu.

Aconseguir la cobertura universal de salut: les accions prioritàries necessàries per eliminar l’hepatitis viral poden contribuir a aconseguir la cobertura universal de salut. De la mateixa manera, l’obtenció de la cobertura universal de salut és crucial i una meta global de salut per combatre l’hepatitis viral.

• La vacunació infantil universal i la vacunació del recent nascut, quan s’indiqui, reduiran dràsticament les noves infeccions per VHB i disminuiran les taxes de malaltia crònica i mort per càncer de fetge i/o cirrosi.
• Després d’implantar el programa de vacunació contra el VHB, molts països de la Regió Europea ja s’ha observat una reducció de la càrrega de malaltia deguda al VHB: del 8 al 15% en nens infectats crònicament amb VHB a menys de l’1% entre els nens immunitzats.
• Actualment, un total de 49 Estats membres de la Regió Europea (92%) han implementat programes universals de vacunació contra el VHB infantil. Quatre Estats membres restants, amb molt baixa endemicitat del VHB, realitzen una immunització selectiva de les persones que tenen un alt risc d’infecció.
• A tots els Estats membres de la Regió Europea, s’evita la transmissió perinatal del VHB mitjançant la vacunació universal del recent nascut o el cribratge universal de les embarassades i la prevenció dirigida d’aquesta transmissió de les mares que viuen amb infecció crònica pel VHB. No obstant, alguns països encara no disposen de sistemes eficaços per controlar la cobertura de la detecció del VHB en embarassades i la promptitud i integritat de la profilaxi postexposició pels recent nascuts.
• En els últims decennis, la prevenció i el control de les infeccions als centres d’atenció sanitària, inclosa la seguretat de les transfusions de sang i de les injeccions, han millorat significativament a la Regió Europea. No obstant, la transmissió nosocomial de l’hepatitis viral pot seguir tenint un paper important en alguns Estats membres, en particular a Europa oriental i l’Àsia central.

Proporcionar accés a medicaments i vacunes assequibles: una reducció substancial de la morbiditat i la mortalitat relacionats amb l’hepatitis viral és possible amb els recents desenvolupaments en els tractaments per a la infecció crònica. La infecció crònica per VHC pot curar-se en més del 90% dels pacients i la infecció crònica per VHB pot ser controlada de manera efectiva.

• Tot i que un nombre cada cop major de països de la Regió està proporcionant accés a tractament per a la infecció per VHC, l’assequibilitat i sostenibilitat del tractament, així com l’accés al tractament, segueixen sent obstacles importants en alguns països, particularment degut al cost de les noves teràpies antivirals d’acció directa per curar la infecció crònica pel VHC.

Les intervencions per a les infeccions per hepatitis són més eficaces quan es produeixen en entorns socials, legals, normatius i institucionals adequats que fomenten i permeten a les persones accedir i utilitzar el servei). En alguns Estats membres de la Regió Europea s’han aconseguit avenços en la millora del compromís polític per controlar l’hepatitis viral, com ho demostra l’augment del nombre de països que desenvolupen estratègies nacionals de prevenció i control de l’hepatitis i plans d’acció. No obstant, la variabilitat geogràfica persisteix i les poblacions específiques poden ser més afectades o estar en major risc d’hepatitis viral.

• A la Regió Europea, l’epidemiologia de l’hepatitis viral és diversa, amb una prevalença molt baixa d’infecció crònica per VHB i VHC entre la població general del nord d’Europa i alta prevalença a molts països d’Europa meridional i oriental i l’Àsia central.
• Dos terços dels infectats crònicament amb hepatitis es troben a Europa oriental i l’Àsia central.
• A la majoria dels països d’Europa occidental i septentrional, la majoria dels casos d’infeccions cròniques per VHB es registren ara com importats, i la càrrega és considerablement major entre els emigrants procedents de països amb alta prevalença.
• Alguns grups (per exemple, les persones amb múltiples parelles sexuals, els homes que tenen relacions sexuals amb homes, les persones que s’injecten drogues, les persones transgènere, les/els treballadores sexuals i els treballadors sanitaris) són particularment vulnerables a la infecció per VHB i VHC. Així mateix, la coinfecció per hepatitis viral i VIH és comuna.

Compromís d’actuar

Els Estats membres de la Regió Europea van acordar a la sessió Comitè Regional al setembre de 2016 l’eliminació de l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública el 2030, d’acord amb l’estratègia del sector sanitari mundial sobre l’hepatitis viral, 2016-2021 (3,4). Els Estats membres es comprometen a una Regió Europea on la transmissió de noves infeccions per hepatitis s’atura, es pot accedir a les proves diagnòstiques i totes les persones que viuen amb hepatitis cròniques tenen accés a l’atenció i a un tractament assequible i eficaç.

Per eliminar l’hepatitis viral, l’equitat és crucial: les violacions dels drets humans, juntament amb l’estigmatització i la discriminació generalitzades, segueixen obstaculitzant l’accés als serveis de salut per a les poblacions que poden ser criminalitzades i marginades i que corren major risc de contraure hepatitis, homes que tenen relacions sexuals amb homes, presoners, treballadors del sexe, poblacions mòbils i persones afectades per conflictes i disturbis civils.

L’eliminació de l’hepatitis viral com una important amenaça per a la salut pública és factible amb les eines i enfocs actualment disponibles i en desenvolupament. El Pla d’acció per a la resposta del sector sanitari a l’hepatitis viral a la Regió Europea de l’OMS s’articula en torn a tres marcs organitzatius: la cobertura universal de la salut, el continu dels serveis d’hepatitis viral i al promoció d’un enfoc de salut pública. S’encoratja als països a fixar metes nacionals, d’acord amb el seu context local, basades en els següents objectius essencials regionals:

• Cobertura del 95% amb vacuna contra el VHB de tres dosis per a lactants en països que implementen la vacunació universal.
• Cobertura del 90% amb intervencions per prevenir la transmissió del VHB de la mare al fill mitjançant la vacunació del nen en les 24 hores posteriors al naixement contra el VHB o per altres mètodes.
• 100% de les donacions de sang examinades utilitzant mètodes de qualitat garantida.
• 50% de les injeccions administrades amb dispositius d’injecció d’enginyeria de seguretat, integrades amb un control més ampli de la infecció (material d’un sol ús).
• Almenys 200 kits d’equips d’injecció estèrils distribuïts per persona i any per a les persones que s’injecten drogues, com a part d’un paquet integral de serveis de reducció de danys.
• El 50% de les persones que viuen amb infeccions cròniques per VHB i VHC són diagnosticades i són conscients de la seva condició.
• 75% de cobertura de tractament de les persones diagnosticades amb infeccions per VHB i VHC són elegibles pel tractament.

Aquests objectius s’aconseguiran mitjançant l’aplicació de proves científiques i coneixements tècnics. Hauria de garantir-se la plena participació de la societat civil, adoptant enfocs sencers de la societat i de tot el govern, respectant els drets humans, la igualtat i equitat de gènere i emprant un model d’associació multisectorial. També és imprescindible augmentar la consciència pública sobre aquestes infeccions, fomentar els avenços en la medicació de l’hepatitis, el diagnòstic i altres tecnologies i enfortir el compromís per aconseguir l’equitat en salut.

Presons i salut: les taxes d’infecció per VIH, hepatitis i tuberculosi són molt més altes entre els presos que en la població general degut a la seva pròpia vulnerabilitat, agreujada per les característiques del seu entorn. Per tant, l’entorn penitenciari presenta no només reptes, sinó també oportunitats per a la prevenció i el tractament d’aquestes malalties.

Es recomana que els sistemes de salut pública i penitenciària treballen junts per garantir que la reducció del dany es converteixi en el principi rector de la política de prevenció de la transmissió del VIH i l’hepatitis en els sistemes penitenciaris, per exemple, les mateixes intervencions que a la comunitat.

Fig. 1. Política d’immunització contra l’hepatitis B, Regió Europea de l’OMS 2017

 Seguiment del progrés

L’Oficina Regional de l’OMS per Europa està elaborant un marc de vigilància conjunt pels indicadors SDG, Health 2020 i les malalties no transmissibles amb la finalitat de facilitar la presentació d’informes als Estats membres i proporcionar una manera coherent i oportuna de mesurar els progressos. L’hepatitis viral implica a tots els objectius de Salut 2020. Com es proposa en el marc d’indicadors mundials del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC)*, es donarà suport al seguiment del progrés de l’hepatitis viral.

*Indicador ECOSOC: incidència de l’hepatitis B per cada 100.000 habitants

Suport de l’OMS als seus Estats membres

Les activitats de l’OMS per prevenir i controlar l’hepatitis viral inclouen:

• Sensibilitzar, conscienciar i promoure col·laboracions.
• Formulació de polítiques i dades basades en proves per a l’acció.
• Promoure la prevenció de la transmissió mitjançant la vacunació, pràctiques d’injecció segura i seguretat de la sang.
• Promoure un major accés als serveis de vigilància, detecció, atenció i tractament de la infecció pel VHB.

L’Oficina Regional de l’OMS per Europa dóna suport tècnic als Estats membres en la planificació i l’enfortiment de les respostes nacionals a l’hepatitis viral, inclosa la sensibilització, la vigilància, la prevenció, la capacitat dels laboratoris i l’orientació sobre proves i tractament.

L’Oficina Regional de l’OMS per Europa dóna suport als Estats membres que implementen i desenvolupen plans nacionals alineats amb el Pla d’Acció per a la resposta del sector salut a l’hepatitis viral a la Regió Europea de l’OMS.

Col·laboradors

L’OMS col·labora amb els següents associats per assolir l’objectiu d’eliminar l’hepatitis viral com amenaça per a la salut pública a la Regió Europea:

• Comissió Europea.
• Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties.
• Observatori Europeu de la Droga i las Toxicomanies.
• Centres col·laboradors de l’OMS, institucions d’investigació, instituts nacionals d’excel·lència, societat civil (incloses les organitzacions de pacients) y d’altres associats i experts tècnics. 

Fonts

• Estratègia mundial del sector de la salut sobre l’hepatitis viral 2016-2021.
• Pla d’acció per a la resposta del sector de la salut a l’hepatitis viral a la Regió Europea de l’OMS.
• Manual pel desenvolupament i avaluació de plans nacionals d’hepatitis viral, provisional, setembre de 2015.
• Combatre l’hepatitis B i C per aconseguir l’eliminació el 2030.
• Informe de la reunió de la Cimera Mundial sobre l’Hepatitis 2015: impulsar l’impuls, presentar el cas (les millors pràctiques pel VHB i el VHC).

Definicions clau

Eliminació de l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública. La reducció del 90% en el nombre de noves infeccions cròniques pel VHB i el VHC i la reducció del 65% del nombre de morts el 2030, amb fites definides per 2020 com són reduccions del 30% i del 10%, respectivament.

Font: europe.who.int

Notícia traduïda per l’ASSCAT