Només l’11% dels toxicòmans del primer programa de metadona continuen vius
Iniciat fa 35 anys, la majoria de les persones que van ser integrades en aquest pla van morir per hepatitis C i sida.
El primer programa de metadona va començar el 1983 i integrava a 230 toxicòmans que, després d’haver estat sotmesos a dos tractaments previs, no havien aconseguit desintoxicar-se. El 80% eren homes i el 20%, dones. Presentaven addicció als opiacis, sobretot a l’heroïna, i a d’altres substàncies com la cocaïna. Actualment, només l’11% d’ells continuen vius.
És una de les dades que s’extreuen de l’exhaustiu estudi de seguiment que ve fent sobre ells la Universitat d’Oviedo des de llavors, des dels seus inicis. “Fins a la dècada dels vuitanta, a Espanya no existia el problema de l’heroïna”, senyala l’investigador principal d’aquest estudi, Julio Bobes, president alhora de la Real Acadèmia de Medicina del Principat. “Aquest és l’estudi de seguiment més important que s’ha fet al món, ja que va començar fa 35 anys”.
Els resultats d’aquesta investigació, apunta, serviran per millorar àmbits sanitaris com el de la salut mental i reduir aquesta elevada taxa de mortalitat. Així mateix, contribuiran a perfeccionar el model d’atenció als toxicòmans. “Amb aquest estudi volíem veure quin era el rendiment del programa de manteniment de metadona a Espanya, on encara no hi havia dades”, explica.
Entre les conclusions extretes, Bobes detalla que en el cas dels homes i dones de seixanta anys que no consumeixen aquest tipus de substàncies “no hi ha la sobremortalitat que pateixen els toxicòmans a la seva mateixa edat”. Les principals causes de mortalitat del 89% que els toxicòmans que van participar en el primer programa de metadona va ser degut a l’hepatitis C i al virus de la sida. També figuren morts accidentals, com les de trànsit, fet que, segons Bobes, “s’ha d’estudiar”.
“El pic de les morts dels toxicòmans es va produir quan la Universitat d’Oviedo portava vint-i-cinc anys realitzant aquesta investigació de seguiment”, sosté Bobes. Corria, llavors, el 2010.
Mutació genètica
Una de les línies d’investigació a les quals la Universitat d’Oviedo indagarà serà la de conèixer les causes per les quals l’11% segueix amb vida. “Una part de l’explicació és que aquestes persones tenen els gens mutats per defensar-se del virus de la sida, però encara falten més dades que hem d’estudiar”, afirma el president de la Real Acadèmia de Medicina del Principat.
Bobes mira enrere a aquells anys en els quals va començar el problema a Espanya, moment en què, assegura, no hi havia tanta informació com ara. “Els primers toxicòmans no tenien la informació que tenim a l’actualitat”, va indicar Bobes al rememorar com han anat evolucionant els últims 35 anys.
Font: elcomercio.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
