Ara que l’hepatitis C es pot tractar amb èxit, la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) s’està convertint en una causa cada cop més important de problemes hepàtics greus i morts relacionades amb el fetge entre les persones que viuen amb el VIH als EUA, segons un informe del Congrés Internacional del Fetge celebrat a l’abril a Viena.
El Dr. Zobair Younossi d’Inova Fairfax Medical Campus en Falls Church, Virginia, qui va presentar els descobriments en una conferència de premsa, va dir que donat el creixent impacte de la malaltia del fetge gras entre les persones amb VIH, “els clínics han d’estar atents en la identificació i gestió de NAFLD en aquests individus”.
A mesura que les persones amb VIH viuen més temps gràcies al tractament antiretroviral efectiu, les afeccions no relacionades amb el VIH, com les malalties cardiovasculars, els càncers no relacionats amb la sida i les malalties hepàtiques, representen una proporció creixent de malalties i morts en aquesta població. A mesura que les persones amb VIH es tornen més saludables, també tenen més probabilitats de tenir sobrepès, va apuntat Younossi.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic i la seva forma més greu, l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès), es caracteritzen per l’acumulació de greix en el fetge. Això desencadena la inflamació, que amb el temps pot conduir al desenvolupament de fibrosi, cirrosi i càncer de fetge. Actualment no hi ha tractaments efectius per NAFLD i NASH, i l’administració es basa en canvis en l’estil de vida, com la pèrdua de pes i l’exercici.
Moltes persones que viuen amb el VIH també tenen el virus de l’hepatitis B (VHB) o el virus de l’hepatitis C (VHC). Des de finals de la dècada del 1980, es disposa d’una vacuna eficaç contra el VHB. Els medicaments antivirals com tenofovir disoproxil fumarato (Viread) i entecavir (Baraclude) poden mantenir l’hepatitis B sota control i l’hepatitis C ara pot curar-se amb antivirals d’acció directa. Entre les persones amb VIH als Estats Units, com la població d’aquest país en el seu conjunt, l’hepatitis viral està disminuint com a causa d’una malaltia hepàtica greu, mentre que NAFLD està augmentant.
Younossi i els seus col·legues van analitzar les tendències de prevalença i mortalitat de NAFLD, hepatitis viral i altres malalties hepàtiques entre les persones VIH positives que reben Medicare, que generalment està disponible per a persones de 65 anys o més i algunes persones joves amb discapacitats.
Al cercar registres mèdics de més de 47.000 persones VIH positives, els investigadors van identificar 10.474, o 22,3%, amb malaltia hepàtica. La causa més freqüent va ser l’hepatitits C, amb 5.628 casos (53,7%), seguida de NAFLD, amb 2.629 casos (25,1%). Altres causes van ser menys comunes, incloent 1.374 amb hepatitis B (13,1%), 645 amb coinfecció per VHB i VHC (6,2%) i 198 amb altres malalties hepàtiques (1,9%).
Entre el 2006 i el 2016, la prevalença d’hepatitis viral entre les persones amb VIH va disminuir de 27,8 a 24,1 per 100.000 habitants (un canvi percentual anual de -0,9%), mentre que la taxa de NAFLD va augmentar més del doble de 5,3 a 11,6 per 100.000 (un canvi percentual anual de +7,2%).
Un patró similar es va observar per a la mortalitat. Del total de 2.882 morts durant el període d’estudi, poc més d’un terç (36,2%) es van relacionar amb malaltia hepàtica. D’aquests, la meitat va ser atribuïble al VHC, el 20,3% a NAFLD, el 14,4% al VHB, l’11,9% a la coinfecció per VHB/VHC i el 3,9% a altres malalties hepàtiques.
Durant la mateixa dècada, la mortalitat relacionada amb l’hepatitis viral va disminuir de 3,8 a 2,6 per 100.000 (un canvi percentual de -5,2%), mentre que les morts relacionades amb NAFLD van augmentar de 0,2 a 0,8 per 100.000 (un canvi percentual anual de +8,9%).
En una anàlisi multivariada que va tenir en compte múltiples factors de risc, les persones VIH positives amb malaltia hepàtica van tenir estades hospitalàries més prolongades, costos més alts per a pacients hospitalitzats i ambulatoris i un major risc de morir en un any en comparació amb aquells sense malaltia hepàtica.
Un estudi relacionat en la conferència va examinar NAFLD en dues cohorts de persones que viuen amb VIH al Canadà i Itàlia que no van beure en excés i no tenien hepatitis B ni C. Entre les 1.228 persones els registres dels quals es van revisar, el 31,8% tenia NAFLD. D’aquests, el 25,2% es va considerar en risc de progressió de la malaltia hepàtica en funció dels nivells elevats d’ALT o la presència de fibrosi significativa.
“Aquests estudis indiquen el perfil canviant de la malaltia hepàtica en pacients amb VIH. Si bé l’hepatitis viral segueix sent la causa principal de la malaltia hepàtica en aquests grups, NAFLD s’està convertint en un problema molt més comú”, va afirmar el vicesecretari de l’EASL, Philip Newsome, de la Universitat de Birmingham. “Això reforça la necessitat d’estudiar agents terapèutics en pacients amb NAFLD i VIH, un àrea que rara vegada s’examina”.
Font: infohep.org
Referència:
Paik J et al (Younossi Z presenting). The increasing importance of non-alcoholic fatty liver disease in human deficiency virus (HIV) positive patients. International Liver Congress, Vienna, abstract PS-062, 2019. Journal of Hepatology 70:e37, 2019.
Cocciolillo S et al. Application of guidelines for fatty liver in two prospective cohorts of human immunodeficiency virus positive patients. International Liver Congress, Vienna, abstract SAT-286, 2019. Journal of Hepatology 70:e762, 2019.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
