Mavyret segur i eficaç pel VHC després del trasplantament de fetge i ronyó
Segons un estudi publicat recentment, Mavyret va ser segur i eficaç pels pacients amb hepatitis C crònica que es van sotmetre a trasplantament de fetge o ronyó.
“El disseny de l’estudi i la investigació es van basar en el programa de registre més gran de Mavyret, en pacients sense trasplantament”, va explicar la Dra. Nancy S. Reau, del Centre Mèdic de la Universitat Rush i membre del Comitè Assessor Mèdic Nacional de l’American Liver Foundation. “Les dades d’eficàcia i seguretat d’aquests estudis van informar el disseny de l’estudi en una població que tenia opcions de tractament limitades en el moment de la concepció de l’estudi”.
Segons Reau, els pacients amb trasplantament de ronyó es van incloure degut a la necessitat mèdica d’opcions de tractament per aquells amb malaltia renal, dades en evolució per a l’ús d’antivirals d’acció directa en l’espai de trasplantament renal i el perfil de seguretat de Mavyret (glecaprevir / pibrentasvir, AbbVie) en aquells amb malaltia renal subjacent.
L’estudi va incloure a 100 pacients amb VHC dels EUA i centres internacionals que van rebre glecaprevir / pibrentasvir durant 12 setmanes. Vuitanta pacients havien estat sotmesos a trasplantament de fetge i 20 havien rebut un trasplantament de ronyó. Del 44% que tenia experiència en el tractament, la majoria va rebre un règim a base d’interferó abans de la seva cirurgia de trasplantament.
Un pacient va suspendre el tractament precoç degut a un accident cerebrovascular no relacionat amb el tractament, però va assolir una resposta virològica sostinguda.
La taxa de RVS per a la intenció de tractar va ser del 98% (IC 95%, 95,3-100) amb dos pacients designats com a no respondedors degut a la recaiguda a les 4 setmanes i al fracàs no virològic. Després que els investigadors van excloure als no respondedors, la taxa de RVS va ser del 99% (IC del 95%, 97-100).
La majoria dels events adversos van ser lleus (56%). Dels vuit pacients que van experimentar events adversos greus, els investigadors van considerar dos relacionats amb el tractament, inclòs un cas de sinusitis i funció hepàtica anormal.
“L’eficàcia i la seguretat van ser comparables amb les poblacions no trasplantades, el que confirma que els grups que prèviament es considerava que tenien opcions limitades són excel·lents candidats per a la teràpia amb AADs”, va afirmar Reau.
Reau va senyalar que aquests resultats de l’estudi amplien la seguretat i l’eficàcia dels AAD en l’entorn posterior al trasplantament i proporcionen dades sobre l’ús de glecaprevir / pibrentasvir per a la població posterior al trasplantament.
“S’estan trencant les regles amb respecte a les contraindicacions per a la teràpia contra el VHC”, va afegir. “Els grups anteriors que es van considerar d’alt risc pel tractament, com aquells amb trasplantament d’òrgans, poden curar-se de manera efectiva amb una seguretat i eficàcia comparables a les dels pacients tradicionalment fàcils de tractar. Aquest és el major trasllat a una audiència que administra pacients amb VHC. Encara no podem ser cautes amb pacients complexos. Encara requereixen una vigilància estreta i una avaluació curosa dels events adversos i les interaccions farmacològiques”.
Font: healio.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
