El Cap de Secció de Fetge i Gastroenterologia de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, Manuel Romero-Gómez, acaba de substituir a José Luis Calleja al capdavant de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH).
L’hepatòleg desgrana en aquesta entrevista les metes de la nova legislatura i els objectius en l’abordatge i la prevenció de les malalties hepàtiques a Espanya.
Pregunta. Quins són els objectius per aquesta nova legislatura?
Resposta. Com a primer punt, l’important és plantejar la necessitat de situar a l’hepatologia en l’agenda social. Una de les línies més importants és el treball a partir d’una encomanda que ens va fer el Congrés dels Diputats. El passat mes de juny, ens vam reunir amb els portaveus de Sanitat dels diferents partits polítics per posar sobre la taula la necessitat d’una estratègia nacional per lluitar contra les hepatopaties. Les malalties hepàtiques són una important causa de mortalitat i augmenten enormement els anys de vida perduts quan la majoria d’aquestes patologies, si es detecten a temps, són prevenibles i, sobretot, curables. Així mateix, l’alt nivell científic de l’hepatologia espanyola ens permet trobar-nos a l’avantguarda mundial i és absolutament raonable dipositar aquesta confiança en l’AEEH.
“Les malalties hepàtiques són una important causa de mortalitat i augmenten enormement els anys de vida perduts quan la majoria d’aquestes patologies, si es detecten a temps, són prevenibles i, sobretot, són curables”
P. Algun altre repte a destacar?
D’altra banda, volem millorar la formació en hepatologia. Vam sol·licitar al ministeri fa dos anys la posta en marxa de l’àrea de capacitació en hepatologia de forma que poguéssim dissenyar una formació específica en hepatologia complexa i en trasplantament hepàtic que ara mateix no tenim a Espanya. Per últim, el tercer punt és promoure la medicina de precisió, tant per augmentar els diagnòstics en aquells pacients que presenten malaltia hepàtica d’origen desconegut, com per millorar el pronòstic de la patologia.
“Hem d’intentar identificar les persones que estan en risc de desenvolupar una malaltia hepàtica i actuar el més aviat possible”
P. Com es pot millorar el diagnòstic precoç i la prevenció d’aquestes malalties?
Hi ha un elevat número de persones que arriben a l’hospital ja descompensats amb una malaltia hepàtica terminal que no sabien que patien. Per tant, hem d’intentar identificar a les persones que estan en risc de desenvolupar una malaltia hepàtica i actuar el més aviat possible. Per exemple, la malaltia hepàtica per fetge gras es detecta d’una manera bastant senzilla; el que cal és tenir conscienciació que aquesta patologia existeix. Per suposat, l’hepatitis C ha de ser detectada, tractada i curada al 100%, i l’hepatitis B detectada i controlada.
P. Com es poden detectar aquests ‘perfils’ de risc?
Una anàlisi rutinària de sang a pacients que presentin diabetis, obesitat, hipertensió arterial, dislipèmia o una malaltia immunomediada pot descobrir si es troben o no en risc de desenvolupar fibrosi hepàtica. El mateix passa amb les persones que consumeixen alcohol. Segons les recomanacions de l’OMS, és necessari descartar malaltia hepàtica en aquells homes que consumeixin per sobre de 24g al dia i per sobre de 16g en les dones. Si s’atura el consum d’alcohol, es porta una dieta saludable, es fa exercici i es rep tractament per a les hepatitis virals, podem canviar completament el pronòstic. I és que ara mateix les malalties hepàtiques continuen sent una causa de mort que va creixent. Per això cal una estratègia que uneixi tots aquests criteris. D’una banda, prevenció i, d’altra banda, el diagnòstic i la intervenció que permeti el canvi.
“Com a hepatòleg, vull deixar clar que una persona amb malaltia hepàtica no ha de prendre ni una gota d’alcohol. Respecte a la resta de la societat s’ha de tenir clar que l’alcohol és una causa molt important de malaltia hepàtica capaç de produir moltes alteracions a l’organisme”
P. Per què continua existint a Espanya una forta cultura de l’alcohol?
Tenim plenament introduït l’alcohol a la nostra cultura i l’utilitzem per a tot. Fins i tot hi ha missatges que han traslladar que l’alcohol és beneficiós en certs aspectes. S’ha de canviar ‘el xip’ d’aquesta societat. Com a hepatòleg, vull deixar clar que una persona amb malaltia hepàtica no ha de prendre ni una gota d’alcohol. Respecte a la resta de la societat s’ha de tenir clar que l’alcohol és una causa molt important de malaltia hepàtica capaç de produir moltes alteracions en l’organisme. Sempre hi ha un debat complex entre salut i economia i en el cas de l’alcohol així passa. Des del punt de vista de salut hepàtica, reclamem que una persona de risc ha de fer-se una analítica de rutina per conèixer si està o no malalt.
“El problema radica en el difícil que és assegurar que només es pren una única copa del dia”
P. S’ha insistit molt en què una copa de vi al dia és bona…
Hi ha molts matisos. S’ha de veure la mida de la copa, que realment només en sigui una… Segons algun estudi, en determinades situacions podria ser beneficiós. El problema radica en el difícil que és assegurar que només es pren una única copa al dia… per això no podem recomanar-ho.
“Quan un pacient amb hepatocarcinoma d’estadi B o C amb un tractament d’inhibidor de l’angiogènesi i un immunomodulador progressa hem de plantejar-nos quina és realment l’escala terapèutica de l’hepatocarcinoma i assegurar l’accés a aquests fàrmacs”
P. Quina és la situació actual del càncer de fetge a Espanya?
El càncer de fetge continua creixent perquè estem immersos en una pandèmia de malalties hepàtiques que està molt relacionat amb el canvi en l’estil de vida, el sedentarisme, l’obesitat, amb no moure’ns… Totes les malalties hepàtiques generaran dany en el fetge i poden progressar fins a cirrosi; fins i tot desembocar en càncer. Tanmateix, els pacients també poden desenvolupar càncer sense patir cirrosi prèviament, el que dificulta la seva detecció perquè fins fa 10 anys els pacients de risc eren els que presentaven cirrosi.
P. Com és l’abordatge actual d’aquest tumor?
Sobre el tractament, existeix la possibilitat de realitzar cirurgia per a casos reduïts o trasplantament hepàtic, encara que són un percentatge baix els que poden beneficiar-se d’un trasplantament. Les següents opcions són les teràpies de radiofreqüència, quimioembolització o radioembolització per arribar finalment al tractament sistèmic. Actualment s’està administrant immunoteràpia juntament amb fàrmacs antiangiogènics. No obstant, el problema radica en la segona línia: quan un pacient amb un hepatocarcinoma d’estadi B o C amb un tractament d’inhibidor de l’angiogènesi i un immunomodulador progressa o no respon hem de plantejar-nos quina és realment l’escala terapèutica de l’hepatocarcinoma i assegurar l’accés a aquells fàrmacs per part dels hepatòlegs i pacients.
“En el moment actual hem de dibuixar millor l’escenari i l’escala terapèutica pel pacient amb hepatocarcinoma perquè és una neoplàsia altament agressiva que hem d’intentar abordar de la millor manera possible”
P. Quin és el problema d’accés a la segona línia a Espanya?
Actualment els fàrmacs de segona línia no estan finançats a Espanya. Durant molts anys la nostra primera línia era sorafenib, fins que va arribar també lenvatinib amb resultats similars. A continuació va arribar l’estudi que va demostrar que la combinació d’un fàrmac antiangiogènic amb un immunomodulador millorava els resultats. No obstant, el problema comença a la segona línia; el qual arrastrem des de que utilitzàvem sorafenib. No disposàvem de teràpies aprovades de segona línia acord amb les necessitats dels pacients. En el moment actual hem de dibuixar millor l’escenari i l’escala terapèutica pel pacient amb hepatocarcinoma perquè és una neoplàsia altament agressiva que hem d’intentar abordar de la millor manera possible.
Font: gacetamedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
