Malaltia del fetge gras no alcohòlic i esteatohepatitis no alcohòlica

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (i la seva forma més greu, l’esteatohepatitis no alcohòlica) es refereix a l’acumulació de greix en el fetge en persones que no són grans consumidores d’alcohol.

La malaltia del fetge gras (que sovint es relaciona amb l’obesitat i la síndrome metabòlica) constitueix actualment la malaltia hepàtica crònica més freqüent a escala mundial. Amb el temps, l’acumulació de greix en el fetge i els processos concomitants d’inflamació i generació de teixit cicatritzat (fibrosi i cirrosi) poden interferir en la funció hepàtica normal i conduir a l’aparició de càncer de fetge.

La malaltia del fetge gras també està relacionada amb un major risc de patir accidents cardiovasculars i, de fet, les persones amb malaltia del fetge gras no alcohòlic tenen una major probabilitat de morir per un problema cardíac que hepàtic.

Les dones amb aquesta dolència van presentar un major risc de patir accidents cardiovasculars com dolor pectoral i fallida cardíaca, en comparació amb les dones sense aquesta malaltia, i el risc va ser similar al dels homes amb malaltia del fetge gras no alcohòlic, segons les conclusions d’un estudi presentat al Congrés de l’Associació Americana per a l’Estudi del Fetge (AASLD, en les seves sigles en anglès), que va tenir lloc del 20 al 24 d’octubre a Washington DC (EUA).

L’equip d’investigadors va determinar que una dona de 50 anys amb una malaltia del fetge gras tenia, aproximadament, el mateix risc cardiovascular que un home de 53 anys amb la mateixa dolència, que un home de 58 anys sense aquesta malaltia o que una dona de 67 anys també sense la malaltia.

El tractament de l’acumulació de greix en el fetge segueix sent experimental i no està clar si els possibles tractaments tindran algun impacte sobre la salut a llarg termini de les persones amb malaltia del fetge gras no alcohòlic o esteatohepatitis no alcohòlica.

“Aquests descobriments mostren que l’efecte protector normal del sexe femení sobre el risc cardiovascular es perd en les dones amb malaltia hepàtica grassa”, va explicar Alina Allen, de la Clínica Mayo, en una conferència de premsa de l’AASLD.

Allen i els seus col·legues van realitzar un estudi per avaluar el risc cardiovascular entre les dones amb malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès). Les dones (en la població general) tenen un 20% menys de risc d’accidents cardiovasculars que els homes i experimenten atacs cardíacs uns cinc anys després, segons Allen, però no es sap si aquest és el cas per a les persones amb malaltia del fetge gras.

Els investigadors van avaluar una cohort comunitària d’adults diagnosticats amb fetge gras no alcohòlic a Minnesota entre el 1997 i el 2014. Cadascun dels 3.869 individus amb malaltia de fetge gras va ser aparellat amb múltiples persones de la mateixa edat i sexe en la població general de la mateixa comunitat, per un total de 15.209 individus de control.

Al voltant de la meitat dels participants de l’estudi eren dones i l’edat mitjana va ser de 53 anys. Les dones i els homes amb malaltia del fetge gras no alcohòlic tenien més factors de risc cardiovascular a l’inici de l’estudi que el grup de la població general, inclòs un major índex de massa corporal i taxes més altes de malaltia preexistent, diabetis i pressió arterial alta.

Durant un període de seguiment de fins a 20 anys, els investigadors van analitzar nous accidents cardiovasculars que inclouen: angina (dolor al pit), infart de miocardi (atac cardíac), insuficiència cardíaca, accident cerebrovascular i fibrilació auricular (un tipus de batec cardíac irregular), comparant la seva probabilitat entre persones amb malaltia del fetge gras no alcohòlic i el grup de població general.

En el moment del diagnòstic de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, les dones i els homes amb malaltia del fetge gras tenien la mateixa probabilitat de tenir un historial de dolor al pit, insuficiència cardíaca i accident cerebrovascular. Aquestes taxes van ser més altes que les de dones o homes sense malaltia del fetge gras no alcohòlic (NALFD, en les seves sigles en anglès). Els homes amb NAFLD van tenir més atacs cardíacs i fibrilació auricular que les dones amb NAFLD, però entre els homes i les dones amb NAFLD, aquestes taxes van ser més altes que les del mateix sexe en la població general.

En la població general, les dones tenien una probabilitat menor que els homes d’experimentar nous accidents cardiovascular durant el seguiment. Entre les persones amb NAFLD, no obstant, les taxes d’incidència per a dones i homes van ser comparables. De la mateixa manera, les dones i els homes amb fetge gras no alcohòlic tenen la mateixa probabilitat de desenvolupar diabetis o pressió arterial alta si encara no la tenen, i és més probable que ho facin que les persones d’ambdós sexes sense fetge gras no alcohòlic.

Dins de la població general, ser dona va disminuir el risc d’accidents cardiovasculars en un 23%, o en un 26% després de controlar diversos factors de risc cardiovascular. Per a les dones i els homes amb malaltia del fetge gras no alcohòlic, la probabilitat era gairebé igual. Però malgrat la similitud en les seves taxes d’accidents cardiovasculars, les dones amb NAFLD tenien una taxa de supervivència més alta que els homes amb NAFLD.

“Notem que en individus amb fetge gras no alcohòlic, el risc d’aquests accidents va ser major en dones que en homes, contràriament a aquells sense la malaltia hepàtica”, va indicar Allen en un comunicat de premsa a l’AASLD. “En la malaltia del fetge gras no alcohòlic, l’efecte protector del sexe femení sobre el risc cardiovascular desapareix. A més, notem que els accidents cardiovasculars van començar a una edat més temprana per aquestes dones que a la població general”.

En base a aquests descobriments, els investigadors van suggerir que l’avaluació del risc cardiovascular en persones amb malaltia del fetge gras no alcohòlic ha de tenir en compte les diferències relacionades amb el sexe, ja que les dones amb malaltia hepàtica grassa poden requerir mesures de prevenció més agressives, com pèrdua de pes, una millor dieta i més exercici o ús d’aspirina o estatines per evitar resultats cardiovasculars adversos.

Diverses empreses farmacèutiques estan desenvolupament fàrmacs per tractar l’esteatohepatitis no alcohòlica. A La Trobada del Fetge, la companyia Gilead Sciences va presentar els resultats de fase 2 del fàrmac GS-0976, un medicament dissenyat per interrompre un dels passos en la conversió de carbohidrats en àcids grassos en el fetge.

A l’estudi de distribució aleatòria controlat amb placebo es van inscriure persones amb malaltia del fetge gras no alcohòlic que presentaven indicis d’acumulació de greix en aquest òrgan i/o un estadi F1-F3 de fibrosi. L’estudi va evidenciar que les persones que van rebre GS-0976 van experimentar unes reduccions significatives en els nivells d’acumulació de greix en el fetge i així mateix del grau de fibrosi. No obstant, la concentració de triglicèrids també va augmentar de forma modesta en les persones que van rebre el medicament i serà necessari realitzar un seguiment més prolongat per poder determinar els efectes d’aquests canvis.

Font: infohep.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT