L’ONT dóna els últims retocs a un nou tipus de trasplantament

L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) està a punt d’acabar el protocol d’actuació pel trasplantament d’òrgans infectats amb hepatitis C a donant net.

Així ho han confirmat fonts de tota solvència de la institució dependent del Ministeri de Sanitat que, un cop més, instaurarà a Espanya una tècnica innovadora amb la qual pretenen augmentar el nombre de donants. El projecte, que sortirà properament a consulta pública, estableix un “consens nacionals” per realitzar un trasplantament amb un òrgan donat per un pacients amb el virus de l’hepatitis C “en qualsevol centre sanitari dels diferents sistemes de salut autonòmics”.

Els dies 14, 15 i 16 de novembre s’ha celebrat a Sevilla el 33 Congrés Nacional de Coordinadors de Trasplantaments. Una cita molt important d’una branca sanitària en la qual Espanya és referent mundial. Temes com la col·laboració públic-privada en donació d’òrgans o les fórmules dutes a terme per a la preservació d’òrgans ex vivo s’han posat sobre la taula en aquest Congrés que ha aglutinat referents sanitaris de primer nivell. Entre els assistents també va estar-hi Beatriz Domínguez-Gil, directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). La seva presència, juntament amb la d’alguns importants investigadors, ha revalidat el valor d’aquesta trobada en la qual Espanya ha intentat millorar encara més les seves dades. Un dels molts objectius d’aquest Congrés ha estat desenvolupar un fòrum monogràfic d’infermeria, on s’ha donat visibilitat la tasca desenvolupada per aquest col·lectiu (així com s’ha potenciat la seva figura en la xarxa nacional de coordinació de trasplantaments) i presentar línies específiques de l’ONT en relació a donants portadors del virus de l’hepatitis C, extracció pulmonar a cor aturat, foment de la donació renal de vivo, etc.

A continuació, podeu llegir una entrevista amb Beatriz Domínguez-Gil, directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

Quins són els objectius del pla estratègic de l’ONT?

L’objectiu que totes les comunitats autònomes superin els 50 donants per milió de població i que al país superem els 5.500 trasplantaments el 2022.

Moltes xifres.

Els trasplantaments treuen el millor dels ciutadans. En els temps que corren és molt important. Quan parlem de xifres sembla que parlem d’una qüestió de rècords, però darrera hi ha moltes històries. El trasplantament millor molt la qualitat de vida; i per determinats òrgans, és l’única teràpia possible. I les històries dels donants: persones que han mort en morts súbdites, inesperades; famílies en dol que, en moments de tan immens dolor, diuen sí a la donació. Seguim parlant de xifres perquè seguim necessitant òrgans.

Les llistes d’espera creixen.

La llista en trasplantament renal creix i seguirà creixent a mesura que envelleixi la població.

Novetats?

La donació en asistòlia (a cor aturat) ha emergit amb molta força. Va començar sent una donació renal i ara apostem per a què sigui multiorgànica. Apostem també per incorporar la donació en asistòlia pediàtrica. L’accés dels nens a trasplantaments és particularment preocupant. A més, hem presentat recomanacions de pacients infectats pel virus de l’hepatitis C.

En què consisteix?

Els antivirals d’acció directa curen i es poden utilitzar en receptors trasplantats.

No es descartaran per a trasplantaments d’òrgans infectats pel virus de l’hepatitis C?

Són pocs òrgans, però permeten que persones que volen donar els seus òrgans i són hepatitis C positiu, puguin donar. En òrgans vitals, l’hepatitis C eliminava abans la possibilitat del trasplantament; però ara fent el balanç risc-benefici, i amb l’evidència, es pot comptar amb aquest trasplantament. Hem registrat ja un nombre important de persones trasplantades amb bons resultats. I l’objectiu és fer-ho amb un model estandarditzat a nivell nacional.

Quants trasplantaments?

Amb el donant virus C positiu, però no infectiu, hem aconseguit trasplantar a 46 pacients. I amb donants virus C positiu infectats, hem aconseguit trasplantar nou pacients.

D’altres innovacions?

La gran innovació és la preservació dels òrgans. Hi ha màquines més sofisticades que permeten preservar fora del cos un òrgan en condicions molt properes a les fisiològiques; és a dir, com si estigués dins de l’organisme, així l’òrgan no pateix tant, com passa amb la preservació estàtica i en fred, amb neveres, que és l’estàndard habitual. Són màquines que permeten fins i tot validar els òrgans abans del trasplantament, i determinar quins òrgans funcionaran i quin òrgans no. Estan emergint. Es tracta d’una tecnologia molt costosa i l’evidència encara no és contundent. Hem de veure com transferir aquesta tecnologia al sistema públic de manera sostenible i lògica.

Quins òrgans?

Particularment en hepàtic tenim un nínxol. Hi ha fetges grassos que no es poden trasplantar; però preservats amb aquesta tecnologia poden trasplantar-se amb resultats adequats. S’afegiria el plus de disposar d’aquests òrgans.

D’altres estratègies per augmentar la disponibilitat d’òrgans?

Existeix un segment d’hospitals fonamentalment privats que encara no s’han incorporat al programa de donació. La col·laboració públic-privada pot augmentar, entre un 5% i un 10%, les donacions en el nostre país. Aquest model de cooperació permet als hospitals privats expressar la seva responsabilitat social i oferir als pacients la possibilitat de donar, si així ho deistgen.

Com participa l’ONT en teràpies avançades?

Una teràpia avançada és una cèl·lula d’origen humà que es transforma en medicament. Són teràpies innovadores i molt cares. Han de ser sotmeses als mateixos requisits de qualitat i seguretat que els trasplantaments.

Quines teràpies han arribat ja?

Una teràpia que ha arribat i emergirà amb molta força són les CAR-T, que estan orientades, de moment, a malalties hematològiques (càncer de la sang). Aquestes teràpies s’assemblen molt al trasplantament de progenitors hematopoètics, o trasplantament de medul·la òssia.

Quins són els criteris?

Qualitat, seguretat, eficiència, i accessibilitat. Que tot el pacient que ho necessita pugui optar a aquestes teràpies.

Com és el desenvolupament d’aquestes teràpies avançades a la UE?

Espanya pot ser un model per a la resta d’Europa.

Ja és modèlic en trasplantaments.

Sí. Els trasplantaments funcionen per la solidaritat, pel sistema públic de salut i pel model organitzatiu, que permet identificar totes les oportunitats de donació. En un hospital només entre l’1-2% dels pacients que moren poden ser donants. El sistema està perfetament dissenyat perquè aquestes opcions s’identifiquin. Som referents pels cinc continents. Molts països han copiat parcial o totalment el model espanyol.

Com van els avenços en cèl·lules mares?

Les cèl·lules mare van crear moltes expectatives fa uns anys. Tindran un paper important en la prevenció i en la disminució en la necessitat de trasplantaments. Ara hi ha línies d’investigació que valoren l’impacte de les cèl·lules mare en cèl·lules cardíaques infartades per veure si es pot recuperar la funció normal del cor.

Veurem òrgans fabricats amb cèl·lules mare?

Estem parlant de quelcom que trigarà molt, però són línies d’investigació i hem d’estar atents.

Quantes persones moren esperant un òrgan a Espanya?

En el caso de trasplantaments vitals, entre el 5% i el 10% no aconsegueixen l’òrgan a temps. Excepte en el cas del fetge, que la llista d’espera està baixant pels antivirals; en la resta d’òrgans, la llista d’espera creix. Es van ampliant els criteris d’inclusió en llista d’espera. Malgrat que a Espanya és un país excel·lent en trasplantaments, les llistes d’espera segueixen creixent.

En nens, es pot avançar?

En nens petits tenim un problema, però és reflex d’una societat madura. La mortalitat infantil és molt reduïda. Hi ha pocs donants pediàtrics perquè moren pocs nens i això és bo. Trobar un òrgan per a ells és un repte. Volem augmentar la donació pediàtrica.

Com?

Que un nen mori i pugui ser donant és una situació molt excepcional a la UCI. Aquesta excepcionalitat no ha de provocar que es perdi un potencial donant.

Fa un any es va trasplantar el cor a un nen no compatible.

Hem llançat el programa AB0 no compatible en nens menors de dos anys. Nens petits afectats amb cardiopaties congènites greus poden trasplantar-se sense necessitat que siguin compatibles per grup sanguini amb el donant, i això augmenta les seves possibilitats. S’han fet quatre a Madrid. També treballem en cooperació amb altres països en trasplantament infantil.

Com es blinda el sistema al tràfic d’òrgans?

Espanya té un sistema blindat per la legislació, que és molt rotunda. Les pràctiques preparatòries, sense que s’arribi a consumar el delicte, estan penades amb 12 anys. La pròpia legislació estableix un sistema de valoració del donant que fa molt complicat el tràfic.

I en l’àmbit internacional?

És més complicat. Té lloc en països que poden disposar de legislació, però de vegades no tenen capacitat per perseguir aquests delictes, o per la pròpia corrupció. La legislació és un instrument i Espanya ha liderat la lluita contra el tràfic d’òrgans.

Fonts: diariodesevilla.es / redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT