L’HUBU activa la cerca de persones amb hepatitis C

02/02/2020 | Notícies de premsa

Es pretén detectar al 20% de la població que és portadora del virus i no ho sap i a aquells que sí ho saben però no han accedit al sistema sanitari. Des del 2015 aquesta patologia té cura.

Quan l’any 2015 a l’Hospital Universitari de Burgos van començar a utilitzar-se els llavors nous tractaments contra l’hepatitis C (el més conegut va ser el de nom comercial Sovaldi) que feia que els pacients es curessin en tan sols 12 setmanes i sense efectes secundaris d’una malaltia crònica i degenerativa que pot acabar en cirrosi o càncer de fetge, els professionals no donaven crèdit.

Digestòlegs i internistes van viure aquell moment com quelcom espectacular i és encara avui el dia en el qual aquells que es dediquen a aquestes especialitats segueixen impressionats per la rapidesa de la curació i l’emoció que els hi transmeten molts dels seus pacients quan reben l’alta. Sobretot aquells que van viure els anys anteriors de tractament amb interferó, que no era adequat per a tots els malalts, que produïa greus i invalidants efectes secundaris i que no assolia un 60% de curació.

Judith Gómez, coordinadora de la Unitat d’Hepatologia ‘Federico Sáez-Royuela’ que es troba dins del servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari de Burgos (HUBU), ho recorda bé: “Amb l’interferó ho passaven fatal, tenien febre, dolors musculars, molt cansament, alguns problemes psiquiàtrics com depressió… tal era així que quan ara els hi parlem dels nous tractaments hi ha alguns reticents perquè diuen que no volen tornar a passar per això i els hi expliquem que el d’ara no té res a veure”.

Es refereix a la medicació amb la qual s’ha aconseguit en aquesta unitat un 98,7% de curació en el conjunt de les 455 persones a les quals s’ha posat en tractament, un nombre important al qual volen sumar encara a més persones. Perquè es calcula que hi ha una mica més d’un 20% de la població que tenen hepatitis C i que no ho sap i un altre percentatge desconegut de persones que sí estan diagnosticades però no tractades ni curades. En aquest grup són majoria aquells que per diferents raons no tenen un fàcil accés al sistema sanitari (persones sense sostre, immigrants sense papers) però també inclou a pacients psiquiàtrics que en el seu dia no van ser posats en tractament amb interferó perquè provocava greus efectes secundaris (també s’excloïa per aquesta raó als majors de 65) i altres persones que per causes diverses no van al metge.

“Sabem que hi ha gent que no coneix que existeixen nous medicaments i fins i tots metges que ignoren que aquests tractaments es poden indicar a persones amb patologies psiquiàtriques o que estan prenent una altra medicació, i per aquesta raó hem obert diversos fronts per buscar activament a aquestes persones amb hepatitis C a les quals es pot curar”, va afegir la digestòloga Ester Badía.

Així, i en la línia de les indicacions de la Societat Espanyola per a l’Estudi del Fetge, que estableix que la majoria de pacients infectats estan en un rang d’edat entre els 40 i els 69 anys i que és oportú que tinguin almenys una determinació de l’anticòs del virus C en sang, les professionals de la unitat estan assistint ja als centres de salut a portar aquesta informació, que també han desenvolupat en una sessió general que es va celebrar per a tots els serveis de l’HUBU i en reunions amb alguns en concret coma Traumatologia.

Altres fronts per aquestes especialistes és el de les persones als marges. Per això han començat a treballar amb el Centre d’Atenció a Drogodependents (CAD) de Creu Roja, que ja els hi ha derivat 16 pacients, i amb el centre penitenciari. Els presos, que van ser un dels col·lectius que quan es va produir la ‘revolució Sovaldi’ es van quedar fora dels tractaments, ja tenen el mateix accés a la medicació que la resta dels afectats i són atesos també per la Unitat d’Hepatologia. Al febrer, a més a més, les doctores es reuniran amb entitats socials que treballen amb persones amb addiccions, sense sostre i immigrants, sense papers, per oferir-os també el diagnòstic i tractament de l’hepatitis C: “Els hi parlarem del programa de gota seca, és a dir, que qualsevol persona, sense que sigui sanitària, pot prendre una mostra de sang en un cartró i enviar-la al laboratori”, va indicar la també digestòloga Aída Puebla.

Són diverses les raons de la cerca activa que han iniciat aquestes especialistes. L’hepatitis C (recorda la doctora Cristina Fernández) és un problema de salut pública sobre el qual l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat una estratègia que proposa assolir la seva eliminació l’any 2030 reduint un 90% les noves infeccions, posant en tractament al 80% dels afectats i reduint un 65% les taxes de mortalitat: “Espanya lidera aquest treball i si tot va segons les previsions podrem ser el segon país, després d’Islàndia, en aconseguir la seva eliminació el 2024”.

L’hepatitis C és una malaltia que afecta al fetge i que està provocada per un virus (VHC) que es transmet per següents vies: compartir material punxant o fer tatuatges o pírcings amb instruments sense esterilitzar, haver rebut una transfusió sanguínia abans del 1992 o tenir contacte sexual sense protecció. Es tracta d’una patologia que és crònica, greu i invalidant perquè a la llarga pot provocar càncer hepàtic ja que tot i que el virus es troba principalment a la sang també infecta a cèl·lules del fetge, on provoca inflamació i l’aparició de teixit cicatritzat que s’anomena fibrosi quan és més lleu i cirrosi quan és meu greu.

En opinió d’aquestes expertes és important diagnosticar-la quan encara no ha donat símptomes perquè al treure el virus no apareixerà ni, per tant, hi haurà afectació en els òrgans: “Es tracta d’una patologia que evoluciona molt lentament, al llarg d’entre trenta i quaranta anys tot i que hi ha alguns factors com l’alcoholisme, l’obesitat o altres infeccions que la poden accelerar; per això, si es detecta i es tracta la persona evitarà problemes posteriors”. A més a més, insisteixen, també és bo pel sistema perquè és cost-efectiu, és a dir, que estalvia recursos ja que les intervencions (cirurgies, trasplantaments, ingressos) que es produeixen per la malaltia són molt cares.

D’altra banda, les hepatòlogues posen en valor el treball de la Infermeria a la seva unitat. És la infermera Visi Gozalo la que fa als pacients la prova denominada elastografia de transició (i que els pacients coneixen com a ‘FibroScan’ pel nom comercial de l’aparell) per conèixer quin és l’estat del seu fetge i si tenen fibrosi i quanta. També està a la seva disposició a través del telèfon per si tenen algun dubte un cop que tenen instaurat el tractament per les doctores i qui els hi organitza la paperassa per a la farmàcia de l’hospital ja que la medicació només es pot aconseguir allà.

La pauta que segueixen els pacients és la presa de medicació durant dotze setmanes seguides (els fàrmacs que es prescriuen en funció de les necessitats de cadascun són Epclusa, Maviret i Vosevi) i una revisió als tres mesos. Després d’aquest temps, l’hepatitis C queda curada, com ja s’ha dit, en el 98,7% dels casos i es produeix l’alta. Només les persones que tenen afectat el fetge d’alguna manera seguiran vinculades a la unitat i seran sotmeses a revisions periòdiques.

 

Font: diariodeburgos.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

02/02/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post