L’hepatitis C augmenta el risc de part prematur en dones embarassades amb VIH

15/11/2018 | Articles, Notícies de premsa

La coinfecció amb hepatitis C augmenta considerablement el risc de part prematur per a dones embarassades amb VIH, van informar investigadors polonesos en el Congrés Internacional sobre Teràpia de Drogues per a la Infecció per VIH (VIH Glasgox 2018).

Karolina Nowicka, de la Universitat de Medicina de Varsòvia, va informar que les dones amb hepatitis C i coinfecció amb VIH tenien com a mínim quatre cops més probabilitats de tenir un part prematur en comparació amb les dones amb només VIH.

El part prematur és un factor de risc important per a la mala salut i supervivència infantil, especialment en nadons nascuts abans de les 28 setmanes.

La infecció crònica per hepatitis C és un factor de risc pel part prematur i alguns estudis han trobat que el tractament antiretroviral augmenta el risc de part prematur.

Investigadors polonesos van analitzar els resultats de tots els embarassos en dones que reben atenció a la clínica ambulatòria de VIH a l’Hospital de Varsòvia per Malalties Infeccioses entre el 2006 i el 2017 per identificar la prevalença i els factors de risc pel part prematur (abans de les 37 setmanes).

Es van identificar 159 embarassos, dels quals 19 van resultar en un part prematur (11,9%). Les mares tenien una mitjana d’edat de 31 anys i el 27% tenia una infecció crònica amb hepatitis C en el moment de l’embaràs. El 31% va informar l’ús de drogues durant l’embaràs i el 13% estava rebent metadona com a teràpia de substitució amb opioides.

El 52% estaven prenent tractament antiretroviral abans de la concepció, la resta va començar un tractament antiretroviral durant l’embaràs i poc més del 20% tenia una càrrega viral detectable en el moment del part. La forma predominant de tractament va ser un inhibidor de la proteasa potenciada (89,9%) i les combinacions de nucleòsids més comunes utilitzades durant l’embaràs van ser tenofovir més lamivudina o emtricitabina (44,6%) o zidovudina i lamivudina (44%). El 5% va rebre abacavir i lamivudina. Tres dones van rebre dolutegravir durant l’embaràs.

La mitjana del període de gestació en el moment del part en les dones que van tenir un part prematur va ser de 36 setmanes (rang interqualític 34-36), en comparació amb les 38 setmanes en el grup de part normal (p <0,001).

Tot i que els riscos associats amb el part prematur són molt majors si el nadó neix abans de les 32 setmanes i especialment si neix abans de les 28 setmanes, els nadons nascuts entre les 32 i les 37 setmanes d’embaràs poden patir complicacions com a pressió arterial baixa, dificultats de respiració, baix nivell de sucre en sang i debilitat en l’alimentació. Els nadons que neixen en aquesta etapa poden necessitar atenció especialitzada per ajudar-los a alimentar-se.

En una anàlisi univariada, el part prematur es va associar amb un troncal NRTI d’abacavir/lamivudina, ús de dolutegravir, infecció per hepatitis C o consum de drogues durant l’embaràs.

Però després de l’ajustament per factors demogràfics, l’única variable que va ser un predictor significatiu del part prematur va ser la infecció crònica per hepatitis C (proporció de probabilitats ajustades 4,31; interval de confiança del 95% 1,32-14,1, p = 0,016).

Els investigadors van dir que la mida petita de la mostra significa que qualsevol associació entre dolutegravir i el part prematur ha de tractar-se amb precaució i investigar-se en conjunts de dades més grans amb un seguiment prospectiu.

 

Font: infohep.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

15/11/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post