Un estudi a la Xina observa una associació amb diversos tipus de càncer, especialment amb tumors malignes gastrointestinals.

Les persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) poden tenir més probabilitats de desenvolupar altres neoplàsies malignes a més del carcinoma hepatocel·lular, el tipus més comú de càncer de fetge, segons una anàlisi de gairebé mig milió de persones a la Xina.

En particular, els investigadors van observar taxes més altes de càncers del sistema digestiu, inclosos els càncers orals, estomacals, colorectals i pancreàtics. Aquests descobriments suggereixen que les persones amb hepatitis B poden beneficiar-se d’una detecció precoç del càncer.

Durant anys o dècades, la infecció crònica per VHB pot provocar cirrosi hepàtica (cicatrització), càncer de fetge i insuficiència hepàtica terminal. A nivell mundial, l’hepatitis B segueix sent la causa més comuna de carcinoma hepatocel·lular, que representa prop d’un terç dels casos, tot i que l’hepatitis C, el consum d’alcohol i la malaltia del fetge gras estan guanyant terreny. D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer de fetge, que es detecta amb freqüència en els últims temps, es troba entre les principals causes de mortalitat relacionada amb el càncer a tot el món i representa un estimat de 782.000 morts el 2018.

L’hepatitis B és endèmica en gran part d’Àsia i Àfrica, el que vol dir que és comú en la població d’aquestes regions i amb freqüència es transmet de mare a fill durant l’embaràs o el part. Tot i que la vacunació contra el VHB s’ha implementat àmpliament en molts països i les noves taxes d’infecció estan disminuint, l’OMS estima que més de 250 milions de persones viuen amb el virus.

Més enllà del seu conegut vincle amb el càncer de fetge, les associacions entre l’hepatitis B i altres neoplàsies malignes no es coneixen bé. Tanmateix, els estudis han demostrat que les persones amb hepatitis C tenen un major risc de contraure diversos càncers no hepàtics, el que pot atribuir-se en part a la inflamació o als canvis metabòlics provocats per una infecció viral crònica.

Com va informar a JAMA Open Network, Ci Song, MD, de l’Escola de Salut Pública de la Universitat Mèdica de Nanjing, i els seus col·legues es van proposar avaluar les associacions entre la infecció crònica per VHB i el risc de tots el tipus de càncer.

Primer van observar les dades de l’estudi prospectiu de cohort Kadoorie Biobank (CKB) de la Xina, entre juny del 2004 i juliol del 2008. En aquest estudi, 496.732 participants es van sotmetre a una prova de sang per detectar l’antigen de superfície de l’hepatitis B (HBsAg), un indicador d’infecció activa. Es va trobar que 15.355 participants (3,1%) eren HBsAg positius, molt per sota de la taxa nacional de prop del 8% a la Xina.

A continuació, es van usar dos grups més petits per validar les associacions observades en el grup més gran de CKB emprant proves de detecció d’HBsAg en sèrum més precises. La cohort de Qidong va inscriure a 37.336 participants entre novembre del 2007 i abril del 2011, dels quals el 9,5% va ser positiu per HBsAg. L’estudi niat de casos i controls de Changzhou va incloure a 17.723 participants entre juny del 2004 i setembre del 2005.

Els investigadors també van analitzar mostres de tumors (97 càncers d’estómac, 10 càncers de pàncrees i 9 càncers de pulmó) per detectar la replicació del VHB (segons l’indicat per la presència de l’ADN del VHB), els anticossos del nucli de l’hepatitis B (coneguts com anti-HBc) i l’expressió d’una proteïna coneguda com antigen d’hepatitis Bx, que sembla desencadenar el desenvolupament de càncer de fetge.

En el transcurs de 4,4 milions de persones/any de seguiment, es van notificar 20.891 casos nous de càncer a la cohort CKB. Els participants que van donar positiu a HBsAg van tenir un risc aproximadament 16 cops major de desenvolupar carcinoma hepatocel·lular en comparació amb els participants que van ser negatius a HBsAg. Aquesta va ser, amb molt, l’associació més forta.

A més a més, el grup amb VHB positiu també va tenir taxes elevades de limfoma (aproximadament el doble de risc), càncer pancreàtic (65% més alt), càncer oral (58% més alt), càncer colorectal (42% més alt) i càncer d’estómac (41% més alt). Totes aquestes associacions van ser estadísticament significatives, el que vol dir que probablement no van ser impulsades per l’atzar. No es van observar associacions significatives entre la positivitat d’HBsAg i qualsevol altre tipus de càncer.

Degut a que el nombre de participants en els altres dos grups va ser petit, les úniques associacions que van poder validar-se van ser un vincle amb el CHC (18 cops major risc) i el càncer d’estómac (dos cops major) a la cohort de Qidong i amb el càncer d’estómac (76% més alt) en l’estudi de casos i controls de Changzhou. Només es van informar cinc casos de càncer colorectal entre les persones amb HBsAg positiu en el grup de Qidong, i cap va desenvolupar càncer oral, càncer de pàncrees o limfoma, van informar els autors de l’estudi.

A l’observar a 22 participants anti-HBc positius amb càncer d’estómac a la cohort de Qidong, 12 mostres de tumors (55%) van donar positiu per l’ADN del VHB, i totes les mostres de càncer d’estómac que es van analitzar van mostrar expressió d’una proteïna coneguda com antigen d’hepatitis Bx. En contrast, entre 25 participants anti-HBc negatius, no es va detectar ADN del VHB en mostres de tumors. El mateix patró es va observar en persones amb càncer de pàncrees, però no en persones amb càncer de pulmó, van anotar els investigadors. Tanmateix, les cèl·lules no cancerígenes del fetge generalment no alberguen ADNccNA detectable de VHB, una forma intermèdia de material genètic produït durant la replicació viral, el que indica que el VHB pot no replicar-se activament en altres teixits a més del fetge.

En la seva discussió, els autors van notar que diversos estudis previs van trobar que el VHB estava associat amb el càncer de pàncrees i el limfoma, tot i que un estudi de cohort europeu no va veure un risc major. Curiosament, l’hepatitis C també està relacionada amb el limfoma. Alguns investigadors també han reportat associacions entre el VHB i altres tipus de càncer, inclosos els càncers de pulmó, ronyó, vesícula biliar, ovari, tiroides i pell, leucèmia, tot i que els patrons no van ser consistents entre els estudis.

A l’especular sobre com el VHB pot augmentar el risc de càncer, els autors van suggerir que “la inflamació crònica induïda per la infecció per VHB podria exercir un paper en el desenvolupament del càncer”. Tanmateix, l’observació d’anticossos contra el VHB i l’expressió d’una proteïna coneguda com antigen d’hepatitis Bx a les mostres de càncer d’estómac i pancreàtic, no les mostres de càncer de pulmó, admeten un “mecanisme d’acció subjacent únic en lloc d’una influència general del sistema immunològic”, van escriure.

“Aquest estudi suggereix que la infecció per VHB està associada amb el risc de càncers no hepàtics, especialment càncers del sistema digestiu entre adults a la Xina”, van concloure els autors. “Aquests descobriments ressalten la importància de la detecció precoç dels càncers del sistema digestiu en persones infectades amb el VHB”.

A les persones amb risc de càncer de fetge se’ls hi recomana sotmetre’s a exàmens de detecció cada sis mesos amb anàlisi de sang i ecografies amb alfa-fetoproteïna (AFP). Els experts recomanen que les persones amb risc mig es sotmetin a exàmens de detecció de càncer de colon amb colonoscòpies o proves de sang fecal a partir dels 45 o 50 anys d’edat. Els dentistes generalment busquen signes de càncer oral durant els exàmens de rutina. La detecció del càncer d’estómac no es fa de manera rutinària als Estats Units, però en alguns països asiàtics on es fa més freqüent, es recomana realitzar exàmens de raigs X i endoscòpics, així com proves d’Helicobacter pylori (bacteris que causen càncer d’estómac). En aquest moment, no es disposa d’una proba de detecció estàndard pel càncer de pàncrees, però aquesta és un àrea activa d’investigació.

 

Font: hepmag.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

28/06/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post