L’esteatosi hepàtica és comuna en adults joves amb VIH de per vida
Segons un estudi publicat a The Journal of Infectious Diseases, el 33% dels adults joves amb VIH des del naixement o la primera infància tenen esteatosi hepàtica, una prevalença comparable a la dels adults majors amb VIH i “significativament més alta” que els controls VIH negatius.
“En aquest estudi transversal d’adults joves amb VIH de per vida, identifiquem que un terç de la cohort tenia evidència de fetge gras utilitzant tècniques d’elastografia transitòria no invasives”, segons Colleen Hadigan, un personal clínic en el laboratori d’immunoregulació a l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses.
Segons Hadigan i els seus col·legues, els pacients que s’infecten amb el VIH a una edat precoç representen a la primera generació d’adults joves que creixen amb una exposició permanent al VIH i al tractament antiretroviral. Viure amb el VIH des del naixement o la primera infància pot exacerbar la relació entre el VIH i l’esteatosi hepàtica a través de l’exposició prolongada a la teràpia antiretroviral, la síndrome metabòlica i la inflamació crònica; no obstant, poc es sap sobre la prevalença i els factors de risc d’esteatosi hepàtica en aquesta població única.
Els investigadors van utilitzar elastografia transitòria per avaluar la fibrosi hepàtica i l’esteatosi en 46 adults joves amb VIH de per vida, adquirits de forma perinatal o per transfusió, i amb 20 participants de control VIH negatius que van ser assignats per edat, raça i sexe. El 70% dels participants en la cohort de VIH (61% dones; edat mitjana, 28 anys) van ser suprimits per virus, amb càrregues virals de menys de 40 còpies/ml. Tenien un recompte mitjà de cèl·lules T CDR de 605 cèl·lules/µl i una mitjana de 19 anys d’exposició al TAR.
Hadigan i els seus col·legues van informar que l’esteatosi estava present en el 33% de la cohort de VIH de per vida i en el 10% dels controls (P = 0,04). Les puntuacions per a la fibrosi hepàtica no van ser elevades i no van diferir entre les cohorts, van escriure els investigadors.
“L’adipositat central, mesurada per la circumferència de la cintura, va ser el factor més fort associat amb l’esteatosi hepàtica en aquesta cohort, mentre que els factors associats al VIH com l’exposició a antiretrovirals i el recompte de CD4 no ho van ser”, va explicar Hadigan. “Si bé aquest descobriment ha de replicar-se en cohorts més grans, les alteracions metabòliques modificables poden ser objectius importants per optimitzar la salut del fetge en aquesta població única”, va afegir.
Hadigan i els seus col·legues també van observar que els resultats de l’esteatosi hepàtica en l’estudi eren consistents amb altres estudis de poblacions d’adults grans, en la seva majoria homes, amb infecció per VIH.
Font: healio.com
Referència: Aepfelbacher J, et al. J Infect Dis. 2019; doi:10.1093/infdis/jiz096/5372968.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
