Les xarxes socials i la seva actualització en resposta a emergències i en especial enfront al nou coronavirus COVID-19

La pandèmia de grip del 1918 va afectar a un terç de la població mundial i va provocar 50 milions de morts. Fa cent anys, les teràpies mèdiques i altres mesures eren molt limitades. L’intercanvi d’informació, que hagués pogut facilitar qualsevol intervenció de salut pública, es va produir només per telèfon, correu o directament de persona a persona.

Ara, més d’un segle després, un nou coronavirus és la causa d’una nova pandèmia global que amenaça milions de vides. Avui en dia, existeixen molts mètodes per compartir informació i han estat assumits per plataformes gegants de xarxes socials que tenen una velocitat increïble, amb gran abast i penetració. Més de 2.900 milions de persones utilitzen les xarxes socials regularment.

En aquest article s’exposarà esquemàticament com les plataformes de xarxes socials existents podrien ser útils per coordinar la resposta òptima i necessària a aquesta epidèmia.

S’esquematitza un marc per integrar les xarxes socials com una eina crítica en la gestió de la pandèmia en la seva evolució actual, i també com aquestes s’haurien de transformar per preparar una resposta de cara al futur.

Dirigir a fonts fiables a les persones que consulten les xarxes socials

Fins a la data, les plataformes de xarxes socials han estat importants per disseminar informació durant el present brot de coronavirus 2019 (COVID-19). Els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC, als Estats Units), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), nombroses revistes i altres organitzacions d’atenció mèdica publiquen regularment orientacions en una gran quantitat de plataformes. Els equips empleats per aquestes plataformes també han participat en la resposta a mida que les cerques d’informació sobre el coronavirus han anat augmentant. Facebook està emprant links a notícies que dirigeixen als usuaris a diversos llocs web de l’OMS i als de les autoritats locals de salut. Google Scholar ha destacat les principals revistes mèdiques i altres llocs. Twitter i altres llocs de xarxes socials estan senyalant de manera similar a les persones que busquen contingut relacionat amb el coronavirus en recursos fiables. Les organitzacions d’atenció mèdica, els metges i les persones influents en les xarxes socials també han de dirigir activament el tràfic en línia a fonts fiables.

També pot ser hora que les plataformes de xarxes socials assumeixin un paper actiu de salut pública i, en paral·lel, usin pancartes, finestres emergents i altres eines per enviar missatges directament als usuaris sobre el rentat de mans i el distanciament social, per exemple. Aquest enfocament augmenta la probabilitat que milions de persones vegin els mateixos missatges cada cop que accedeixen a la plataforma.

Contrarestar la desinformació i les “fake news”

Les xarxes socials també s’han convertit en un conducte per difondre rumors i desinformació deliberada, i s’estan implementant llocs com Facebook, Twitter, YouTube i WhatsApp per crear una sensació de pànic i confusió. A diferència d’altres events anteriors, l’OMS ha identificat que “el brot i la resposta enfront al COVID-19”, s’ha acompanyat d’una ‘infodèmia’ massiva, una sobreabundància d’informació, que pot ser tant certa i precisa i com en altres casos deliberadament enganyosa, el qual dificulta que les persones que busquen orientacions trobin fonts de confiança. Es necessita investigació per comprendre millor els orígens i la difusió de la informació errònia, així com esforços coordinats per interrompre les fonts errònies i identificar i eliminar la seva difusió.

Les xarxes socials com a eina de diagnòstic i sistema de referència

Les xarxes socials han d’usar-se per difondre informació fiable sobre quan fer-se la prova, què fer amb els resultats i on rebre atenció. Si hi ha una vacuna disponible, es podrien usar les mateixes plataformes per encoratjar la seva acceptació i abordar possibles qüestions relacionades amb la vacuna. Aquests esforços dirigits es podrien oferir en resposta al que les persones busquen o amb un enfocament més personalitzat basat en les publicacions i en el risc subjacent de cada individu. Els sistemes de salut poden veure’s aclaparats a mida que les proves estaran més disponibles i les persones més malaltes i preocupades buscaran atenció; no obstant, les plataformes de xarxes socials estan ben preparades per permetre als usuaris avaluar de forma remota els seus símptomes i poder-se aconsellar de forma personalitzada. L’eina de Salut Preventiva de Facebook proporciona pautes sobre recomanacions preventives de salut (per exemple, malalties cardíaques, detecció precoç de càncer, etc.) i després dirigeix als usuaris a ubicacions específiques, on aquests serveis estan disponibles. Els usuaris també tenen l’opció de compartir l’eina i les seves proves programades amb la seva xarxa. Això podria modificar-se per dirigir a les persones (quan sigui rellevant) als recursos per a les proves COVID-19. A més a més, per aquells els resultats dels quals fossin positius per COVID-19, la plataforma podria permetre’ls informar als seus contactes sobre la possible exposició i com fer un seguiment de la prova.

Habilitació de la connectivitat i ajuts psicològics

A mida que els individus comencen a posar-se en quarantena i teletreballar, estan tenint lloc noves formes d’aïllament social. En alguns llocs dels EUA i a tot el món, els funerals, les bodes, serveis religiosos, dinars en restaurants i altres llocs de socialització tradicional ja han estat completament prohibits. Els efectes a llarg termini del distanciament social i l’aïllament probablement afectaran a la població, el que requerirà estratègies integrals per abordar seqüeles posteriors. Adaptar-se a viure amb aïllament social serà un repte per a poblacions ja desfavorides, com les persones grans, les persones que viuen soles, les que tenen un baix nivell socioeconòmic o problemes de vivenda, les persones que pateixen malalties o discapacitats cròniques i les persones que estan indocumentades. Les xarxes socials haurien d’usar-se per crear consciència sobre les necessitats d’aquests grups en condicions de desastre mitjançant el desenvolupament de nous mètodes per a què les comunitats mobilitzin recursos i suport en absència de contacte físic. La “resposta a la crisi”, el “control de seguretat” i les funcions relacionades disponibles en algunes plataformes de xarxes socials podrien permetre actualitzacions i saber com es troben més freqüentment i en temps real. Els ajuts psicològics es podrien realitzar a través de xats online en resposta a la pandèmia i a les seves necessitats crítiques, que es comprenen millor amb experiències prèvies. Si bé les xarxes socials no poden substituir el contacte en persona, podria haver-hi formes d’utilitzar-les millor per donar suport a la recuperació i la resiliència.

Avançant en l’aprenentatge remot de les professions sanitàries

Es necessiten nous enfocaments per millorar l’educació dels professionals de la salut. El distanciament social afectarà la capacitació clínica i l’educació didàctica. Els serveis de videoconferència independents poden veure’s sobrecarregats ja que moltes institucions ja es mouen completament en línia. Les xarxes socials poden ser una eina útil per facilitar el contacte entre els estudiants i donar suport a l’aprenentatge interactiu. Els equips sanitaris d’atenció mèdica de primera línia i altres treballadors d’atenció mèdica com aquells que ofereixen atenció a pacients crítics amb COVID-19 també es beneficiarien de poder compartir les seves experiències per avançar en l’educació i l’ensenyament en una crisi en evolució.

Les xarxes socials ajuden a accelerar la investigació

Les dades de les xarxes socials sobre símptomes, interaccions, fotos en esdeveniments, rutes de viatge i altres empremtes digitals sobre el comportament humà hauran d’analitzar-se en temps real per comprendre i modelar la transmissió i trajectòria de COVID-19. En l’actualitat, Facebook proporcionar dades agregades i anònimes als investigadors sobre com les persones es mouen d’un lloc a un altre i els mapes de densitat de població associats per informar millor com s’està propagant el virus. Les dades combinades de les xarxes socials i les dades de registres mèdics electrònics dels pacients (amb el seu consentiment) també podrien proporcionar informació sobre el risc a nivell individual. La ciència bàsica i traslacional també pot avançar a través dels canals de les xarxes socials. Les fundacions han finançat a investigadors per seqüenciar el genoma complet de COVID-19 en un curt període de temps. El resultat d’aquests esforços va incloure una eina d’investigació per analitzar encara més el genoma i un atles cel·lular que pot usar-se per estudiar com el COVID-19 afecta a les diferents funcions dels òrgans. Aquesta infraestructura pot enfortir-se per facilitar la comunicació entre els científics que treballen per abordar les prioritats crítiques relacionades amb la investigació en animals i el medi ambient i les vacunes i teràpies candidates.

Habilitant una cultura de preparació de xarxes socials

Fa més de 100 anys, una pandèmia mundial va afectar a més de 500 milions de persones a tot el món. Avui, en mig d’una altra emergència de salut pública, algunes lliçons de la història demostren la importància de comprendre com es difon la informació i com interactuen les persones. La integració de les xarxes socials com una eina essencial en la preparació, la resposta i la recuperació pot influir en la resposta global a la COVID-19 i a futures amenaces a la salut pública.

Font: Revista JAMA (publicat online el 23 de març del 2020)

Referència: doi: 10.1001/jama.2020.4469

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT