A A Corunya i Santiago incorporen els 5 contractes específics de la sanitat gallega.

En els complexos hospitalaris públics de Santiago (CHUS) i A Corunya (Chuac) exerceixen els cinc únics especialistes de la sanitat pública gallega amb contractes competitius estatals Juan Rodes, una modalitat que afavoreix la medicina personalitzada. A A Corunya estan pendents d’una altra incorporació. Aquest personal compagina assistència i investigació i dóna suport a diversos serveis per impulsar tractaments adaptats a les característiques del pacient, al partir de la base que no hi ha dos casos iguals, tot i que estiguin diagnosticats de la mateixa patologia.

El 2017 es van incorporar el metge Álvaro Mena de Cea al Chuac i el biòleg especialista en bioquímica clínica Ángel Díaz Lagares al CHUS. Álvaro es va incorporar a la unitat de malalties infeccioses del servei de medicina interna, on “estic centrat en el maneig d’infeccions víriques, sobretot per virus d’immunodeficiència humana i hepatitis C”. Ángel investiga sobre marcadors en càncer “a partir del meu contracte vam començar una línia nova a l’hospital per millorar el diagnòstic i la resposta a tractaments de diferents tipus de càncer, sobretot de colon, pulmó i mama; treballo amb el servei d’oncologia i amb el grup d’investigació Oncomet”.

Aquest any es van sumar Berta Pernas Souto, una altra doctora que es va adherir al mateix servei del Chuac que Álvaro: “treballo amb pacients immunodeprimits per a l’aplicació de teràpies biològiques, immunoteràpia i altres tractaments, amb la idea d’optimitzar estratègies diagnòstiques, terapèutiques i les seves interaccions en aquests pacients”, indica Berta.

També al Chuac es va incorporar la microbiòloga Marina Oviaño García que “porto la línia de resistència als antibiòtics, treballo amb tècniques ràpides per intentar detectar de forma precoç les resistències a antibiòtics. Utilitzo principalment tècniques proteòmiques, amb l’objectiu de donar un diagnòstic precoç per a un tractament més dirigit i evitar les resistències”.

També aquest any es va incorporar el farmacèutic Anxo Fernández Ferreiro al CHUS, i reparteix la seva activitat entre la farmàcia hospitalària, medicina nuclear i la fundació de medicina xenòmica: “La meva dedicació és un compendi de noves tècniques per a l’aplicació de medicina personalitzada en el camp anti-infecciós i en patologies oculars. L’objectiu personal Juan Rodes és introduir noves línies de treball a l’hospital que tenien una aplicació clínica, dirigida a seleccionar millors tractaments per a donants; que els resultats del laboratori arribin a assistència en les àrees on treballem”, sosté.

Diversos models per contractar investigadors, que busquen estabilitat pel seu treball

Abans d’aquests cinc especialistes va haver-hi una biòloga amb un contracte Juan Rodes al CHUS, el 2013, que continua professionalment a Santiago. Aquest és un dels models més interessants per incorporar investigadors amb formació sanitària especialitzada mitjançant convocatòries competitives públiques d’excel·lència, que cobreixin a més assistència. Altres propostes porten els noms de Miguel Servet, Juan de la Cierva, Rio Hortega, Ramón y Cajal o Marie Curie.

Un contracte Juan Rodes dura 4 anys. S’aconsegueix després de tenir un contracte Rio Hortega, de dos anys; haver defensat amb èxit la tesi doctoral; i aportar una trajectòria de publicacions i participació en projectes, que s’avalua i competeix amb altres candidats. L’última convocatòria Juan Rodes estatal va aprovar 20 places i es preveu potenciar-lo. Els tres gallecs van aconseguir les tres primeres posicions entre els seleccionats.

Al Sergas i altres sistemes els interessa aquest personal, que a més costeja l’Institut de Salud Carlos III mentre dura el seu contracte, perquè dinamitzen els centres sanitaris. El problema és la incertesa sobre la carrera al finalitzar aquest contracte, un tema que els hi preocupa i pel que mantenen reunions per tractar d’aconseguir estabilitat i continuïtat en les línies de treball que desenvolupen.

Font: lavozdegalicia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT