Les taxes d’hepatitis C als Estats Units augmenten degut a l’epidèmia d’opioides
D’acord amb les últimes dades dels Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA, gairebé 2,4 milions de persones als Estats Units viuen amb el virus de l’hepatitis C activa (VHC). Els resultats de l’estudi mostren que la prevalença del VHC és més alta en els Estats fortament afectats per l’epidèmia d’opioides en curs.
Tot i que els antivirals d’acció directa (AAD, en les seves sigles en anglès) poden curar a més del 90% de les persones amb VHC, les presentacions realitzades a The Liver Meeting 2018 organitzat per l’AASLD el mes passat a San Francisco revelen buits en la detecció i el tractament, especialment per a adults joves.
“Els objectius d’eliminació de l’OMS són inassolibles a les taxes actuals de vinculació amb l’atenció del VHC als EUA”, van advertir Nancy Reau del Rush University Medical Center a Chicago i els seus col·legues.
Les estimacions anteriors a l’era dels AAD van suggerir que al voltant de 4 milions de persones als EUA estaven infectades crònicament amb el VHC. Des de llavors, centenars de milers de persones han estat tractades amb èxit, però continuen produint-se noves infeccions, especialment entre les persones que s’injecten drogues.
L’Enquesta Nacional d’Examen de Salut i Nutrició 2003-2010 (NHANES, en les seves sigles en anglès), una enquesta de llars en curs que pregunta als participants sobre el seu estat de salut i recull mostres per a les proves, va trobar que 3,6 milions de persones tenien anticossos contra el VHC. Al voltant del 25% de les persones amb infecció aguda per VHC eliminen el virus de forma espontània sense tractament.
Però NHANES exclou als grups que es sap que tenen una alta prevalença del VHC, incloses les persones empresonades, sense llar, que viuen en centres d’atenció a llarg termini o membres de les forces armades, el que porta als investigadors a estimar que prop de 4,6 milions de persones van ser positives a l’anticòs contra el VHC i almenys 3,5 milions van tenir infecció activa durant aquest període.
Les últimes xifres dels CDC mostren que aproximadament 4,1 milions d’adults són positius per anticossos contra el VHC i aproximadament 2,4 milions, un 1% de la població adulta dels EUA, són positius per l’ARN del VHC, el que indica una infecció activa. Aquestes xifres es basen en els descobriments de NHANES del 2013-2016 juntament amb dades addicionals sobre persones empresonades i sense llar, residents de llars de gent gran i militars.
Aquesta xifra representa una disminució de prop d’1 milió des de l’arribada dels AAD, el que suggereix que el nombre de persones que aconsegueixen una curació ara pot excedir el nombre de noves infeccions per VHC.
“En comparació amb les estimacions anteriors basades en una metodologia similar, la prevalença d’anticossos contra el VHC pot haver augmentat, mentre que la prevalença de l’ARN pot haver disminuït, probablement reflectint la combinació de la crisi d’opioides, el tractament curatiu de la infecció pel VHC i la mortalitat entre la població infectada pel VHC”, van concloure els autors de l’estudi.
Els últims números de vigilància dels CDC mostren que el 2016 es van reportar 2.967 infeccions agudes o noves de VHC. No obstant, la majoria de les infeccions noves no es detecten ni s’informen, i l’agència estima que el nombre total és de prop de 41.200.
Les noves infeccions per VHC estan tenint lloc en gran mesura entre els adults joves blancs en àrees no urbanes. A The Liver Meeting 2018, Eli Rosenberg, de l’Escola de Salut Pública de la Universitat d’Albany, va informar que entre el 2013 i el 2016, tres Estats de la regió dels Apalaches, Virginia Occidental, Tennessee i Kentucky, tenien la prevalença més alta en tot el país.
Altres Estats amb prevalença per sobre de la mitjana es van ubicar en el sud o l’oest, mentre que mitjà oest i nord-est van tenir la prevalença més baixa. En termes de números absoluts, nou Estats van representar el 52% de les persones que viuen amb infecció activa per VHC. Els Estats amb les taxes més altes de VHC van ser amb freqüència els “més afectats per la crisi dels opioides”, segons els investigadors.
Cascada assistencial
MappingHCV.com, recolzat per AbbVie i llançat a The Liver Meeting, és un nou recurs interactiu en línia que presenta dades nacionals i estadístiques dels EUA sobre la detecció, el diagnòstic i el tractament del VHC.
Els investigadors d’AbbVie van analitzar dos grans conjunts de dades de laboratori nacionals que incloïen més de 17 milions de proves d’anticossos contra el VHC i 1,5 milions de proves d’ARN del VHC entre el 2013 i el 2016. En línia amb els descobriments de Rosenberg, aquesta anàlisi va mostrar que Virginia Occidental i Washington, DC, tenien la prevalença general més alta d’infecció activa per VHC, mentre que Virginia Occidental i Kentucky van tenir la major prevalença entre adults de 30 a 52 anys.
Dos estudis més basats en els mateixos conjunts de dades, observant la cascada d’atenció al VHC dels EUA, es van presentar a The Liver Meeting 2018.
Mark Sulkowski de l’Hospital Johns Hopkins a Baltimore i els seus col·legues van intentar identificar els buits en la detecció i el diagnòstic del VHC. Tradicionalment, els “baby boomers” nascuts entre el 1945 i el 1965 ha tingut la prevalença més alta de VHC als EUA, i les pautes recomanen que totes les persones d’aquest grup d’edat es facin la prova almenys un cop. Es recomana que les persones d’altres grups d’edat siguin examinades si es sap que estan en risc.
Els investigadors van trobar que la quantitat de persones examinades per any van augmentar constantment de més de 4 milions el 2013 a més de 5 milions el 2016, però la proporció d’anticossos contra el VHC positius es va mantenir aproximadament estable (del 5,3% al 5,6%). Alguns Estats que van implementar noves polítiques de detecció van veure salts grans, per exemple, Connecticut (de 17 a 28 persones examinades per cada 1.000 residents).
No obstant, si bé la proporció de “baby boomers” amb anticossos contra el VHC (de 48 a 71 anys) va disminuir del 9,1% al 8,1%, la proporció d’adults joves positius (de 18 a 39 anys) va augmentar del 2,8% al 3,9%. En el grup més jove, les taxes van augmentar del 4,1% al 5,6% entre els homes i del 2,2% al 3,0% entre les dones.
La proporció de persones amb anticossos positius que van rebre proves confirmatòries d’ARN del VHC va augmentar dràsticament, del 45% al 2013 al 76,5% al 2016. Els investigadors van atribuir aquest augment en part a l’ús més ampli de proves d’ARN del VHC “reflexes” o automàtiques si una mostra de sang analitza anticòs positiu; les persones sovint es perden durant el seguiment si han de tornar per a una prova d’ARN del VHC confirmatòria per separat.
“Mentre que les taxes de detecció d’anticossos contra el VHC i les proves d’ARN confirmatòries estan millorant, els resultats d’aquest estudi confirmen una creixent epidèmia de VHC entre els adults joves”, van concloure els investigadors. “Les revisions a les recomanacions actuals per a la detecció d’anticossos contra el VHC han de considerar-se per millorar la detecció del VHC actiu entre les persones més joves per a les quals no s’informen els comportaments de risc (com l’ús de drogues injectables) degut a l’estigma”.
L’equip de Nancy Reau va analitzar la vinculació amb l’atenció entre les persones que van donar positiu a l’anticòs contra el VHC.
Com es va senylar, el 76,%% va rebre proves confirmatòries d’ARN del VHC el 2016 i es va trobar que el 63,9% tenia infecció activa pel VHC. D’aquests, el 17,4% va consultar a un gastroenteròleg, un hepatòleg o un altre especialista, mentre que al voltant del 40,5% va consultar a un proveïdor d’atenció primària (PCP).
La proporció que va veure a un especialista el 2016 va disminuir a partir del 2013, mentre que la proporció que va veure un PCP va augmentar, potser reflectint un coneixement creixent sobre el tractament d’AADs i dades que mostren que els proveïdors d’atenció primària poden gestionar el tractament de l’hepatitis C amb un èxit similar.
No obstant, els pacients tenien moltes més probabilitats de rebre tractament si veien a un especialista. A més, els adults joves eren menys propensos que els “baby boomers” a rebre tractament, independentment de si van veure a un especialista (22,6% vs. 32% tractat) o un PCP (4,5% vs. 8,1%, respectivament).
“Els adults joves no diagnosticats i no tractats representen una proporció creixent dels pacients amb VHC crònics i abordar els buits en l’atenció entre els pacients joves és essencial per tractar la infecció per VHC”, van concloure els investigadors. “Aquests descobriments suggereixen que els sistemes de salut no només han de redoblar els esforços per diagnosticar i tractar als “baby boomers”, sinó també desenvolupar esforços de detecció addicionals entre els pacients més joves”.
Font: infohep.org
Referències: Hofmeister M et al. Estimating prevalence of hepatitis C virus infection in the United States, 2013‐2016. Hepatology, 2018.
Rosenberg E et al. Prevalence of chronic hepatitis C virus infection, US states and District of Columbia, 2013-2016. The Liver Meeting, abstract 0088, 2018.
Reau N et al. National examination of HCV linkage to care in the United States (20132016) based on large realworld dataset. The Liver Meeting, abstract 1567, 2018.
Sulkowski M et al. National estimates for HCV screening and diagnosis rates in the United States (20132016) based on large realworld dataset. The Liver Meeting, abstract 1565, 2018.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
