Carta a l’editor del Journal of Hepatology:
La 69a Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut va aprovar el 2016 una estratègia global per eliminar l’hepatitis viral (HV), com amenaça per a la salut pública, pel 2030. Des de llavors, s’han aconseguit grans avenços en la reducció de l’impacte de l’HV, en particular amb el tractament curatiu del virus de l’hepatitis C (VHC).
Els efectes després d’aconseguir la curació viral són innumerables, tant a nivell individual com poblacional. En aquest sentit, J Crespo i col·laboradors, comenten el treball publicat per Calvaruso & Craxi, publicat al Journal of Hepatology. Exposen els beneficis a curt i a llarg termini esperats i induïts pels antivirals d’acció directa (AADs). Afegeixen que com a conseqüència del tractament massiu amb AADs, el grup de Forns preveu un escenari molt optimista: la cirrosi relacionada amb el VHC serà en un futur proper, una causa marginal d’ingressos hospitalaris. Malauradament, la pandèmia posa en perill aquests notables avenços.
De fet, la primera onada de la pandèmia de COVID-19 va produir un inesperat desbordament dels sistemes de salut, les conseqüències del qual no van ser només les relacionades amb el virus, sinó també la caiguda en el diagnòstic d’altres malalties. En aquesta línia, Blach et al. va publicar les greus conseqüències de retardar els programes d’eliminació del VHC. Aquest retard es reflectirà en un augment de la mortalitat relacionada amb el VHC, tant com a conseqüència de les complicacions de la cirrosi com del desenvolupament del carcinoma hepatocel·lular (HCC). Un retard d’un any pot resultar en un augment de 70.000 morts relacionades amb el fetge i més de 44.000 diagnòstics d’HCC, no esperats.
Però, la crisi de la COVID ha obligat a desviar recursos sanitaris cap a l’atenció dels pacients infectats, impactant en el maneig d’aquells amb altres diagnòstics. Un clar exemple en són els pacients infectats pel VHC. Malauradament, el tancament dels centres de reducció de danys, la cancel·lació dels programes d’eliminació i les consultes mèdiques, així com la lluita per accedir als centres de salut en aquest moment de la pandèmia, està disminuint la taxa de diagnòstics de VHC.
De fet, una enquesta recent que va avaluar els danys colaterals de la COVID-19 als serveis que atenen hepatitis virals va mostrar que fins el 64% dels participants van comunicar que no era possible accedir a les proves virals, sent el tancament de les instal·lacions de proves la causa principal als Estats Units. En conseqüència, l’aplaçament del diagnòstic es traduirà en una demora en l’inici dels tractaments AADs, les conseqüències futures dels quals acaben de predir Blach et al., i que ja coneixem.
Avui en dia, som testimonis que els portadors asimptomàtics són els propagadors més probables de la COVID-19. Per tant, això ha de traduir-se en la necessitat de realitzar proves poblacionals massives, ja que el confinament domiciliari (i el reconfinament) no podrà ser una mesura duradora per les conseqüències colaterals. Per tant, la gran majoria de les persones probablement es sotmetran a la prova de la COVID. En aquest sentit, i aprofitant les proves massives, tenim una oportunitat d’or per posar-nos al dia amb el control del VHB i l’eliminació del VHC. Donat que aquestes persones han d’anar a les instal·lacions sanitàries, se’ls hi podria realitzar un cribratge de VHC i VHB utilitzant només gotes de sang seca o amb una extracció de sang, el qual ofereix un cribratge oportunista en una sola visita.
En temps de crisi, la integració de programes de detecció del VHC a la COVID-19, pot tenir un impacte econòmic mínim, però amb la màxima rendibilitat, com es va demostrar anteriorment. Finalment, donat que la malaltia COVID-19 en si mateixa pot induir, encara que és poc comú, dany hepàtic i l’arsenal viral actual inclou múltiples fàrmacs potencialment hepatotòxics, s’hauria de considerar el cribratge del VHB i del VHC en pacients amb sospita d’infecció per COVID-19. A més, les proves COVID-19 i les proves d’hepatitis podrien realitzar-se fàcilment alhora per mitjà de tècniques al punt d’atenció, utilitzant anàlisis de saliva o gotes de sang seca, evitant més anàlisis redundants. Per tant, l’establiment de circuits de diagnòstic integrats pot evitar un mostreig repetit innecessari.
Som conscients de l’enorme quantitat de recursos que requereix la pandèmia, no només amb fins terapèutics, sinó també per aconseguir el control de la transmissió. No obstant, és el nostre deure oferir una atenció adequada als pacients no COVID-19. De fet, si les seves dolències romanen sense diagnosticar com a conseqüència de la reintroducció de polítiques restrictives, és possible que no les superin i tinguin un mal pronòstic. Per això, i d’acord amb l’adaptació de la cascada assistencial a la nova situació del coronavirus recomanada per l’EASL-ESCMID en el seu últim document de posició, creiem que la detecció massiva i combinada de la COVID-19, el VHB i el VHC ens permetria respondre simultàniament a diversos problemes de salut pública amb un cost mínim. De fet, aquesta política permetria mantenir el seguiment de l’eliminació viral pel 2030.
En resum i d’acord amb Wingrove et al., considerem que:
1) L’estat serològic del VHC i del VHB ha d’avaluar-se en tot pacient que es sotmeti a la prova de la COVID-19.
2) Els programes d’eliminació del VHC han de reiniciar-se el més aviat possible, especialment en poblacions vulnerables, on l’impacte de la interrupció dels programes d’eliminació del VHC tindrà un gran impacte. D’aquesta manera evitarem les conseqüències directes de l’aturada dels programes d’eliminació del VHC i, simultàniament, enviem un missatge optimista a les persones: els programes de salut pública es mantenen, fins i tot en aquests temps incerts.
Finalment, volem recordar que encara ens enfrontem a l’onada relacionada amb el virus COVID. Tanmateix, les properes onades seran conseqüència del retard en el diagnòstic d’altres afeccions com a conseqüència de la suspensió temporal de molts programes de salut. En el context de les malalties hepàtiques, podríem prevenir-les mitjançant proves massives de VHC i de VHB en cada pacient que es sotmeti a la prova de la COVID-19.
Font: Journal of Hepatology
Referència: Crespo J, Díaz-González Á, Iruzubieta P, Llerena S, Cabezas J, SARS- CoV-2 massive testing: a window of opportunity to catch up with HCV elimination, Journal of Hepatology (2020), doi: https://doi.org/10.1016/j.jhep.2020.10.001
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
