Les persones amb problemes de salut mental i ús de substàncies encara tenen menys probabilitats de rebre teràpia contra el VHC

“L’objectiu de l’eliminació del VHC requereix una estratègia que augmenti l’accés a persones amb malalties comòrbides, especialment aquelles amb salut mental i ús de substàncies, poblacions sense assegurança i subassegurades, i totes les minories racials/ètniques”, segons els investigadors.

La proporció de persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) que reben tractament antiviral ha augmentat substancialment des de la introducció dels antivirals d’acció directa (AAD), informen els investigadors dels Estats Units en Hepatologia. No obstant, les persones amb trastorns de salut mental i/o abús de substàncies continuen tenint menys probabilitats de rebre tractament que altres grups. La probabilitat acumulada de tractament va ser just per sota del 14% per a les persones amb aquests trastorns, en comparació amb gairebé el 22% per a les persones sense ells.

“Trobem que en el període posterior als AAD només 1 de cada 5 de les persones amb CHC [hepatitis C crònica] estava sent tractada”, indiquen els autors. “Aquells amb MH/SUD [trastorns de salut mental i/o abús de substàncies] tenien menys probabilitats de rebre tractament contra el VHC en comparació amb aquells sense aquests trastorns. Les probabilitats de ser tractat pel VHC amb MH/SUD van millorar des del període anterior als AAD fins el posterior als AAD, però encara reflecteixen una probabilitat significativament menor d’obtenir accés al tractament”.

Els AAD han revolucionat el tractament del VHC. Pel general, tenen taxes de curació superiors al 90%, un curs de tractament breu i un perfil lleu d’efectes secundaris, el que representa un avenç important en el tractament previ basat en interferó.

Per eliminar el VHC com un important problema de salut, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha fixat l’objectiu de curar al 80% de les persones amb VHC crònic pel 2030. Vint-i-vuit països tenen objectius per a l’eliminació del VHC i nou estan en camí d’aconseguir aquesta meta.

Als EUA, el Pla d’Acció Nacional contra l’Hepatitis Viral s’ha fixat l’objectiu de curar al 90% de les persones amb el VHC crònic pel 2030. Però el 2014, només el 9% de les persones havia rebut tractament.

Els investigadors volien veure si les taxes de tractament havien augmentat des de la introducció d’AAD el 2014. Especialment volien establir si les possibilitats de tractament havien millorat per a les persones amb trastorns de salut mental i/o abús de substàncies, un grup amb taxes de teràpia històricament baixes.

Els investigadors van realitzar una anàlisi retrospectiva de 29.544 adults amb infecció crònica per VHC confirmada per laboratori que van rebre atenció en quatre centres de tractament als EUA entre el 2011 i el 2017.

Els participants es van dividir segons el seu període d’atenció: pre-AAD (2011-2013) o després de la introducció dels AAD (2014-2016). Es va comparar l’abast i els predictors del tractament del VHC en les dues eres de tractament.

En general, el 17% de les persones van tenir el seu VHC tractat. Les taxes de tractament van augmentar significativament després de la introducció dels AAD. En l’era anterior als AAD, només el 3,5% de les persones rebia teràpia de VHC. Però això va augmentar a gairebé un 22% després que els AAD estiguessin disponibles el 2014.

Gairebé dos terços de les persones (59%) tenien un diagnòstic de salut mental i/o ús de substàncies. En l’era anterior als AAD, el 39% d’aquestes persones van ser tractades, augmentant al 46% en l’era AAD.

En general, les persones amb trastorns de salut mental i/o abús de substàncies tenien menys probabilitats que les persones sense aquestes afeccions de tractar-se abans de l’era AAD (AOR = 0,46, IC del 95%, 0,36-0,60) i el període posterior a la presentació dels AAD (AOR = 0,63; IC del 95%, 0,55-0,71). Una anàlisi més detallada va mostrar que la probabilitat de la teràpia no diferia segons la presència de major depressió, però era significativament més baixa per a les persones amb ansietat, trastorns de l’estat d’ànim, problemes amb l’alcohol i el consum de cocaïna.

“Els AAD actuals no tenen contraindicació amb MH/SUD”, comenten els autors. “Malgrat l’orientació que recomana explícitament el tractament del VHC per a les persones amb comorbiditats MH/SUD, les dades dels nostres entorns d’atenció mèdica mostren que no estem aconseguint aquest objectiu”.

També va haver-hi proves que les persones amb una malaltia hepàtica més greu estaven sent prioritzades per a la teràpia en l’era AAD. La probabilitat de tractament va ser significativament major per a les persones amb malaltia hepàtica no alcohòlica (AOR = 1,39; IC del 95%: 1,05-1,83), cirrosi (AOR = 2,00; IC del 95%, 1,74-232) trasplantament de fetge (AOR = 2,72; IC del 95%, 1,87 a 3,94) en comparació amb les persones amb malaltia hepàtica menys avançada.

També va haver-hi disparitats demogràfiques en la probabilitat de tractament, amb els de raça blanca, individus de mitjana edat i amb assegurança comercial que tenen una major probabilitat de tractament que altres grups.

“L’objectiu de l’eliminació del VHC requereix una estratègia que augmenti l’accés a persones amb malalties comòrbides, especialment aquelles amb salut mental i ús de substàncies, poblacions sense assegurança i subassegurades, i totes les minories racials/ètniques”, conclouen els investigadors. “Fins que puguem abordar aquestes disparitats en l’accés, no aconseguirem l’objectiu de l’OMS d’eliminació viral pel 2030”.

Font: infohep.org

Referència: Jain MK et al. Has access to HCV therapy changed for patients with mental health or substance use disorders in the DAA period? Hepatology, online edition, https://doi.org/10.1002/hep.30171, 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT