El doctor Romero adverteix de les conseqüències, en el termini d’uns anys, d’hàbits nocius.
L’ésser humà en el centre de la Medicina. Natural de El Cuervo (Sevilla), el doctor Manuel Romero Gómez atresora una trajectòria brillant en investigació, clínica i gestió. Catedràtic per la Universitat de Sevilla i president de l’AEEH, el doctor Romero dirigeix el programa de malalties hepàtiques, digestives i inflamatòries (IBIS), i la Secció d’Aparell Digestiu a l’Hospital Virgen del Rocío. Del que més orgullós es sent: “De tenir la capacitat de curar”, explica al recordar els savis consells de la seva mare en els seus inicis com a metge. “La Medicina sense humanisme, sense empatia i sense afecte cap al pacient, no existeix”, conclou el doctor Romero.
Presideix l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH). Quines són les seves prioritats?
Ser president de l’AEEH és un honor. La meva trajectòria és un reflex del meu mentor, el doctor José Aguilar Reina, que em va inculcar l’amor per l’Hepatologia.
Per què l’Hepatologia?
Requereix de temps per pensar. El fetge no fa mal, no dóna senyals, de manera que el seu estudi es basa en molts elements objectius (anàlisis, biòpsies i proves d’imatge) que formen part d’un puzle que l’especialista ha de muntar.
Quan emmalalteix, el fetge no fa mal. Per què?
No té nervis. Ni fa mal ni dóna senyals. El dolor, si es manifesta, es localitza a la pell, el múscul o d’altres estructures afectades.
Quins són els reptes?
Al front de la societat científica, l’objectiu és potenciar grans línies de treball. Una d’elles és el virus de l’hepatitis C, una epidèmia a mitjans del segle XX. Més d’un milió de persones a Espanya es van veure afectades per l’hepatitis C en els últims 50 anys.
Com ho recorda?
Es va haver d’identificar el virus i estudiar-lo. En aquella època es va haver de caçar al virus per reconstruir el seu genoma. No havia arribat encara l’avenç per seqüenciar. Un cop identificat el virus es van desenvolupar biomarcadors pel diagnòstic i va començar el desenvolupament de tractaments fins assolir la curació. Tot això va transcórrer en 30 anys. Ara, estem a prop d’acabar amb l’hepatitis C a Sevilla, i a Andalusia.
Com?
En els hospitals no queden pacients, però hi ha malalts fora del sistema. A través del programa Sevilla sense hepatitis C, de l’Ajuntament de Sevilla, en col·laboració amb ONG i associacions, estem arribant a aquests malalts.
Què suposa eliminar l’hepatitis C?
És la primera causa de trasplantament hepàtic, cirrosi i càncer de fetge. Era la primera causa de mortalitat per malaltia hepàtica. L’hepatitis C és avui l’única que es cura.
I la resta d’hepatitis?
Les més importants són cinc, identificades per lletres, de la A a la E. Les consonants, (B, C i D) són transmissibles. D’hepatitis B estan protegits els nens, ja que són vacunats al poc de néixer, però hi ha bosses de no vacunats.
D’altres problemes?
La malaltia hepàtica alcohòlica i el fetge gras són dos problemes molt importants. És necessari convèncer a la població de cuidar el seu fetge. La naturalesa és sàvia: aquelles persones amb predisposició genètica que porten un estil de vida saludable aconsegueixen burlar aquestes malalties, mentre que aquelles que estan protegides en la seva genètica però que es descuiden, acaben posant-se malalts.
Com arriben a l’hospital?
Dos de cada tres persones arriben a l’hospital sense saber que tenen un problema en el fetge. És silent. I en molts casos ja presenten encefalopatia.
Com detectar-ho?
En Atenció Primària mitjançant una anàlisi rutinària (FIB-4). Si aquesta prova supera un llindar (1,3) s’ha d’estudiar al pacient a través d’una combinació de proves (FibroScan® i proves de laboratori). Una equació del nivell de transaminases, plaquetes i l’edat desvela si hi ha malaltia hepàtica.
El final, és càncer?
Si no es detecta i no es tracta la malaltia hepàtica deriva a la cirrosi i al càncer de fetge, que està augmentant. Un altre dels camps que ens ocupen són les malalties rares.
Com avança la societat científica?
L’AEEH vol col·locar el fetge en l’agenda. Estem convençuts que aquests problemes portaran a una pandèmia, si no actuem. Segons l’OMS el 70% de les persones patiran problemes de salut derivats de la mala alimentació i del sedentarisme.
Com prevenir?
Amb dieta mediterrània i tres hores d’exercici físic a la setmana. Les persones que aconsegueixen perdre un 10% de pes corporal poden burlar el fetge gras. Si una persona de 80 quilos en perd 10, elimina greix i baixa la inflamació.
Massa menjar ràpid?
Si agafem una cohort de població d’entre 20 i 40 anys tindrem que el 5% té associat malaltia alcohòlica, un 30%, fetge gras. Si no canvia l’escenari amb una dieta equilibrada i exercici físic, quan compleixin 60 ó 70 anys tindrem un enorme problema de salut ja que estan en risc de desenvolupar malaltia hepàtica, cardiovascular, cirrosi o càncer.
Algun pla?
En la societat científica ens preocupa dissenyar una estratègia de salut hepàtica. La idea és comptar amb un Pla Nacional de Salut en Hepatologia per analitzar la situació i actuar. És necessària la prevenció, el diagnòstic precoç de les malalties hepàtiques i l’accés ràpid als fàrmacs innovadors.
Altres avenços?
Treballem per assolir el reconeixement de l’Hepatologia com àrea de competència específica dins de l’especialitat Aparell Digestiu. Permetrà que especialistes d’altres àrees, com Pediatria, accedeixin.
Font: diariodesevilla.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
