Les investigacions sobre la pandèmia centren la Jornada Científica anual del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública CIBERESP
La pandèmia de COVID-19 ha marcat la celebració de la Jornada Científica anual del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), que s’ha celebrat de forma virtual a finals del mes de març. Al llarg de les dues jornades, els 51 grups d’investigació del CIBERESP han posat en comú els seus principals treballs duts a terme durant el 2020.
La reunió va ser inaugurada per la directora de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), Raquel Yotti, i per la directora científica del CIBERESP, Marina Pollán, també directora del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE), que alhora va ser l’encarregada de clausurar la Jornada juntament amb al gerent del CIBER, Manuel Sánchez.
Representants del CIBERESP han presentat els principals avenços i els reptes de cadascun dels quatre programes d’investigació que abasta aquesta àrea temàtica del CIBER. A la primera sessió sobre COVID-19 s’han analitzat diversos aspectes de la pandèmia, com els factors que faciliten la detecció precoç de casos que deriven en hospitalització i mort (Jesús Castilla).
També es van analitzar, l’heterogeneïtat de la transmissió regional a Espanya durant la primera onada (Olivier Nuñez) i la caracterització de casos de risc (Amparo Larrauri), mentre que l’investigador Fernando González-Candelas ha abordat l’epidemiologia genòmica del SARS-CoV-2 a Espanya.
La segona taula, de comunicacions lliures, ha tractat diferents temes de salut pública, com una avaluació de l’exposició al fum de segona mà en establiments d’hostaleria a l’aire lliure en 11 països europeus (Xavier Continente) i els efectes del bisfenol durant l’embaràs en la futura funció pulmonar de nens i nenes en edat escolar (Maribel Casas).
També s’han tractat en aquesta taula les conseqüències de no donar la medicació prescrita a la població pediàtrica (Cristina Carbonell) i l’estudi de la població diabètica a l’Equador (María Carmen Bernal). A la tercera sessió l’investigador Andrés Cabrera ha analitzat els reptes de les enquestes sociològiques de salut, mentre que Jesús Ibarluzea ha ofert les claus de l’impacte en adolescents.
L’impacte de la pandèmia en la salut mental també ha estat protagonista gràcies a Philippe Mortier, que ha presentat una investigació sobre el projecte MINDCOVID a la població espanyola. Per últim, aquesta tercera taula va abordar la transferència de coneixement en la pràctica clínica durant la pandèmia, por part de Iván Solá i Iratxe Urreta.
Per últim, a la quarta i última sessió de comunicacions libres, Miguel Ángel Rodríguez Barranco ha analitzat els resultats del càncer de pròstata relacionat amb la influència de metalls pesats, mentre que Mikel Subiza ha parlat sobre els efectes de l’entorn urbà en el benestar físic i psicològic. A més, Pere Godoy ha explicat els riscos d’infecció per tuberculosi, i Verónica Saludes ha presentat les dades de prevalença de l’hepatitis C a la població de presos a Catalunya.
Font: saludediciones.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
