Les cèl·lules mare del fetge intervenen en el desenvolupament de tumors
Les cèl·lules mare hepàtiques donen lloc principalment a tumors benignes, però de vegades són l’origen de carcinomes agressius, segons un estudi.
La transformació maligna dels hepatòcits (un tipus de cèl·lula present en el teixit hepàtic) és l’origen de la major part dels hepatocarcinomes, un tumor de fetge agressiu amb altes taxes de mortalitat. Però aquestes cèl·lules no actuen soles. Un treball desenvolupat per científics del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) mostra com els hepatòcits “recluten” i “instrueixen” a les cèl·lules mare o progenitores del fetge que contribueixen així a la progressió de les lesions.
“Les cèl·lules que originen el càncer de fetge, així com l’origen de la seva heterogeneïtat, no estan clars encara i podrien dependre del context”, escriuen els autors a Cell Reports. Fins ara, els hepatòcits s’han considerat el principal origen dels hepatocarcinomes, però els resultats d’aquesta investigació aporten diversos matisos.
“El que demostrem aquí és que les cèl·lules progenitores s’expandeixen durant el desenvolupament dels tumors i en un moment donat es transformen degut a la interacció amb els hepatòcits oncogènics, que les recluten per participar en aquest procés”, explica Nabil Djouder, cap del Grup de Factors de Creixement, Nutrients i Càncer del CNIO i principal autor de la investigació.
Gràcies a un model animal, creat per Djouder i el seu equip, que reprodueix amb bastant precisió el procés de formació de tumors en el fetge humà, i a diversos experiments genètics, els autors han tractat de definir l’histopatologia dels diferents tumors que es desenvolupen en aquest òrgan, tant benignes (nòduls regeneratius, adenomes) com malignes (hepatocarcinoma o HCC).
“Això és el que hem observat: els hepatòcits oncogènics donen lloc a carcinoma hepatocel·lular, però en aquest model que simula l’hepatocarcinogènesi humana, les cèl·lules progenitores també participen. Ho fan originant principalment tumors benignes però, de vegades, carcinomes agressius”, senyala Djouder. És a dir, les cèl·lules progenitores es converteixen en oncogèniques malgrat que en els primers compassos del desenvolupament d’un tumor no s’hagin transformat.
Els hepatòcits malignes interactuen i instrueixen a les cèl·lules progenitories veïnes per activar-les i mantenir-les en un estat indiferenciat mentre proliferen i s’expandeixen, el que les converteix en oncogèniques i contribueix a la progressió de les lesions. Aquesta activació té lloc, tal i com mostra aquesta treball, quan els hepatòcits segreguen dues molècules (alfa-ketoglutarat i galectina-3) que transformen a les cèl·lules progenitores.
“Bloquejant la galectina-3 vam ser capaços d’inhibir la interacció entre aquestes cèl·lules i observem una reducció en la formació de tumors”, un descobriment que podria tenir implicacions terapèutiques.
