Les característiques de COVID-19 difereixen entre nens i adults
Els casos pediàtrics d’infecció per COVID-19 solen ser lleus, però la coinfecció subjacent pot ser més comuna en nens que en adults, segons una anàlisi de les característiques clíniques, de laboratori i de TC de tòrax de pacients pediàtrics hospitalitzats a Wuhan, Xina.
Els descobriments apunten a la necessitat d’una TC de tòrax precoç amb la detecció de patògens corresponent en nens amb sospita d’infecció per COVID-19, Wei Xia, MD, de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Huazhong, Wuhan, Xina, i els seus col·legues van informar a Pediatric Pulmonology.
Els símptomes més comuns en 20 pacients pediàtrics hospitalitzats entre el 23 de gener i el 8 de febrer del 2020, amb la infecció per COVID-19 confirmada per la prova d’àcid nucleic amb hisop faringi COVID-19 van ser febre i tos, que van tenir lloc en 60% i 65% de pacients, respectivament. La coinfecció es va detectar en vuit pacients (40%), van anotar.
Les manifestacions clíniques van ser similars a les observades en adults, però els símptomes generals van ser relativament lleus i el pronòstic general va ser bo. De particular interès, 7 dels 20 (35%) pacients tenien malalties congènites o adquirides prèviament diagnosticades, el que suggereix que els nens amb afeccions subjacents poden ser més susceptibles, van escriure el Dr. Xia i els seus col·legues.
Els descobriments de laboratori també van ser notables perquè el 80% dels nens tenien elevacions de procalcitonina (PCT) que no es veuen típicament en adults amb COVID-19. PCT és un marcador d’infecció bacteriana i “aquest descobriment pot suggerir que el tractament antibacterià de rutina ha de considerar-se en pacients pediàtrics”, van escriure els investigadors.
Quant als resultats de les imatges, els descobriments de la TC de tòrax en nens van ser similars als dels adults. “Les manifestacions típiques van ser opacitats subpleurals unilaterals o bilaterals de vidre esmerilat i consolidacions amb signes d’halo circumdants”, van escriure el Dr. Xia i els seus col·laboradors, afegint que les consolidacions amb el signe de l’halo circumdant representava aproximadament la meitat dels casos pediàtrics i hauria de considerar-se com a “signes típics en pacients pediàtrics”.
Els casos pediàtrics van ser “bastant estranys” en els primers dies del brot de COVID-19 a Wuhan, on es van informar els primers casos d’infecció.
“Com un grup pediàtric és generalment susceptible a la infecció del tracte respiratori superior, degut al seu sistema immune en desenvolupament, la presència tardana de pacients pediàtrics és confusa”, van escriure els investigadors, senyalant que una baixa taxa de detecció de la prova d’àcid nucleic amb hisop faringi COVID-19, distingir el virus d’altres patògens infecciosos comuns del tracte respiratori en pacients pediàtrics, “segueix sent un problema”.
Per caracteritzar millor les característiques clíniques i d’imatge en nens versus adults amb COVID-19, el Dr. Xia i els seus col·laboradors van revisar aquests 20 casos pediàtrics, inclosos 13 nens i 7 nenes amb edats que van des de menys d’1 mes a 14 anys, 7 mesos (mitjana 2 anys, 1,5 mesos). Tretze van tenir un contacte proper identificat amb un familiar diagnosticat amb COVID-19, i tots van ser tractats en una sala d’aïllament. Un total de 18 nens van ser curats i donats d’alta després d’una estada mitjana de 13 dies, i 2 nounats van romandre sota observació degut als resultats positius de la mostra amb resultats negatius de la TC. Els investigadors van especular que els diferents descobriments en els recent nascuts potser van ser causats per la influència del part en el mostreig o les manifestacions específiques de la TC pels recent nascuts, i van afegir que es necessiten més mostres per a una major aclariment.
Amb base en aquests descobriments, “les imatges de CT de la infecció per COVID-19 han de diferenciar-se amb altres pneumònies virals com el virus de la influenza, el virus de la parainfluenza, el virus sincitial respiratori i l’adenovirus”, van concloure. També ha de “diferenciar-se de la pneumònia bacteriana, la pneumònia per micoplasma i la pneumònia per clamídia… la densitat de les lesions de pneumònia causades per aquests últims agents patògens és relativament major”.
Tanmateix, el Dr. Xia i els seus col·legues van indicar que les manifestacions de la pneumònia per CT al tòrax causades per diferents agents patògens es superposen, i la pneumònia per COVID-19 “por superposar-se amb manifestacions d’imatge greus i complexes, pel que s’han de combinar els exàmens epidemiològics i etiològics”.
Els investigadors van concloure que la pneumònia pel virus COVID-19 en nens és generalment lleu, i que els canvis característics de les opacitats subpleurals del vidre esmerilat i les consolidacions amb halo circumdant en la TC de tòrax proporcionen un “mitjà eficaç pel seguiment i l’avaluació dels canvis de les lesions pulmonars”.
“En el cas que la taxa positiva de la prova d’àcid nucleic COVID-19 de les mostres de turunda faríngia no sigui alta, la detecció precoç de lesions per TC és propici per un maneig raonable i un tractament precoç per a pacients pediàtrics. No obstant, el diagnòstic de COVID-19 la pneumònia per imatges de CT per si sola no és suficient, especialment en el cas de la coinfecció amb altres patògens”, van escriure el Dr. Xia i els seus associats. “Per tant, la detecció precoç de TC de tòrax i el seguiment oportú, combinats amb la detecció del patogen corresponent, és un protocol clínic factible en nens”.
Un estudi anterior
En una anàlisi retrospectiva separada descrita en una carta a l’editor del New England Journal of Medicine, Weiyong Liu, PhD, de l’Hospital Tongji de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Huazhong i els seus col·legues van trobar que els patògens detectats amb major freqüència en 366 nens menors d’edat. Dels 16 anys hospitalitzats amb infeccions respiratòries a Wuhan del 7 al 15 de gener del 2020, van ser virus de la influenza A (6,3% dels casos) i virus de la influenza B (5,5% dels casos), mentre que COVID-19 es va detectar en l’1,6% dels casos.
La mitjana d’edat dels pacients amb COVID-19 en aquella sèrie va ser de 3 anys (rang 1-7 anys), i en contrast amb els descobriments de Xia et al. Tots abans havien estat “completament sans”. Les característiques comunes van ser febre alta i tos en els sis pacients, i vòmits en quatre pacients. Cinc tenien pneumònia segons l’avaluació de rajos X, i les TC van mostrar patrons típics de pneumònia viral.
Un pacient va ser ingressat en una UCI pediàtrica. Tots els pacients van rebre agents antivirals, antibiòtics i teràpies de suport; tots es van recuperar després d’una mitjana d’hospitalització de 7,5 dies (rang mig, 5-13 dies).
En contrast amb els descobriments de Xia et al., els de Liu et al. van demostrar que la COVID-19 va causar la malaltia respiratòria moderada a severa en nens, i que les infeccions en nens tenien lloc precoçment en l’epidèmia.
Alguna perspectiva
En una entrevista sobre els descobriments de Xia et al., Stephen I. Pelton, MD, professor de pediatria i epidemiologia a la Universitat de Boston i director de malalties infeccioses pediàtriques al Centre Mèdic de Boston, va senyalar l’absència de febre en el 40% dels casos.
“Això és important, ja que els criteris per a les proves realitzades pels departaments de salut pública han estat febre alta, tos i manca d’alè”, va dir. “L’absència de febre no és inconsistent amb la malaltia COVID-19”.
Un altre punt important amb respecte als descobriments de Xia et al., és que les taxes d’atac més altes semblen estar en nens menors d’1 any d’edat, va dir, i va indicar a més que el descobriment d’influenza concurrent A, influença B o virus sincitial respiratori subratlla que “pot tenir lloc una infecció concurrent i la presència d’un altre virus en proves de diagnòstic no vol dir que COVID-19 ni sigui causal”.
Quant a si el descobriment de nivells elevats de procalcitonina en el 80% dels casos reflecteix la malaltia COVID-19 o la coinfecció amb bacteris, la resposta no està clara. Però cap dels nens en l’estudi va demostrar tenir malaltia bacteriana, va dir, i va afegir que “aquest marcador haurà d’interpretar-se amb precaució en el context de la malaltia COVID-19”.
El Dr. Xia i els seus col·legues van informar que no tenien revelacions. El Dr. Liu i els seus associats també van informar que no tenien revelacions. L’estudi de Liu et al., va rebre el suport pel Ministeri de Ciència i Tecnologia de la Xina, el Mega Projecte Nacional sobre Prevenció de Malalties Infeccioses Majors i el Programa Nacional d’Investigació i Desenvolupament Clau de la Xina.
Font: medscape.com
Referència: Xia W et al. Ped Pulmonol. 2020 Mar 5. doi: 10.1002/ppul.24718; Liu W et al. N Engl J Med. 2020 Mar 12. doi: 10.1056/NEJMc2003717.
Article traduït per l’ASSCAT
