Les barreres a l’accés al tractament del VHC des del punt de vista de l’usuari de drogues: estigma, vides complexes i venes danyades

Malgrat l’accés al tractament de l’hepatitis C, moltes persones que s’injecten drogues encara perceben nombroses barreres per començar el tractament, incloses les actituds dels treballadors de la salut, la dificultat de fer malabars amb el tractament amb les demandes en competència, la manca de suport per navegar pel sistema de salut i els problemes amb les anàlisis de sang degut a les venes danyades, segons un estudi australià publicat a PLOS One.

Austràlia té un dels programes de tractament d’hepatitis C més extensos del món. També té una epidèmia de VHC que està altament concentrada en els usuaris actuals i anteriors de drogues injectables. Els informes recents sobre l’acceptació del tractament suggereixen que després d’una pressa precoç per accedir al tractament, la quantitat de persones que van iniciar el tractament s’ha estancat, el que suggereix que poden existir barreres pel tractament de les persones que s’injecten drogues.

Un estudi qualitatiu dissenyat pel Centre d’Investigació Social en Salut de la Universitat de Nova Gales del Sud es va proposar identificar barreres diferents a la manca de disponibilitat de tractament per a l’acceptació d’antivirals d’acció directa (AADs) per part de persones que s’injecten drogues (PQID) en l’estat australià de Victòria. Per assolir l’eliminació del VHC a Austràlia i altres països on la majoria de les persones que viuen amb el VHC són usuaris actuals o anteriors de drogues injectables, quins problemes psicosocials i estructurals han d’abordar-se?

L’estudi va emprar a entrevistats per un investigador d’iguals amb experiència en l’ús de drogues injectables i l’hepatitis C amb 24 persones que s’havien injectat drogues en els últims sis mesos. Els participants van ser reclutats a través de xarxes comunitàries per Harm Reduction Victoria en quatre llocs a Melbourne. L’estudi va reclutar una secció transversal de persones que van rebutjar el tractament o el tractament diferit, les persones que estaven pensant en començar, les persones que actualment estan en tractament amb AADs i les que havien completat un curs de tractament amb AADs. Les entrevistes es van dur a terme el 2016 i el 2017 i es van analitzar en busca de temes relacionats amb les barreres al tractament.

Temes clau

Al ser asimptomàtics, les persones van ignorar el seu diagnòstic i no es van comprometre amb l’atenció mèdica per a l’hepatitis C, i els entrevistats van dir que van rebre poca informació sobre l’impacte de l’hepatitis C en la seva salut o la possible progressió de la malaltia hepàtica.

Les persones van aplaçar el tractament durant molt de temps degut a la manca de símptomes, però altres compromisos també van impedir que les persones s’involucressin amb la idea del tractament. El treball, l’embaràs i la criança dels fills van reclamar l’atenció dels entrevistats, a l’igual que les ansietats menys específiques sobre el moment en què no és correcte emprendre un curs de tractament.

Els entrevistats també van deixar de buscar tractament per consell dels proveïdors d’atenció mèdica per a què esperessin nous medicaments o es confonguessin sobre si eren elegibles pel tractament si continuaven injectant-se medicaments.

Els injectors a llarg termini amb moltes venes danyades van veure dificultats per sotmetre’s a un tractament que podria implicar nombroses mostres de sang.

“La gran barrera per a mi és que ningú pot treure’m sang, simplement no tinc venes i vull dir que això ha estat un problema durant els últims 10 anys”, va explicar una dona de 64 anys. 

Diversos entrevistats van comentar desfavorablement sobre la competència dels treballadors de la salut que treien la sang. “També és més ràpid i menys dolorós si puc fer-ho”, va afirmar una altra dona de 42 anys. Alguns entrevistats van considerar que l’automuestreig i l’ús de taques de sang seca per recol·lectar mostres eren eines importants per aconseguir taxes més altes de diagnòstic i de tractament entre els injectors a llarg termini. (Prendre sang pel diagnòstic i les proves de càrrega viral del VHC en la mateixa visita requereix més atenció, diuen els investigadors de l’estudi).

Malgrat d’un impuls pel tractament de l’hepatitis C a través de l’atenció primària a Austràlia, alguns metges d’atenció primària que atenen a persones que usen drogues li havien dit als entrevistats que busquessin atenció especialitzada en l’hepatitis si volien un tractament amb AADs. Els metges d’atenció primària van mostrar poca inclinació a realitzar un seguiment regular en els seus pacients amb hepatitis C i els entrevistats van informar que pocs metges d’atenció primària aprofitaven l’oportunitat per prescriure AADs.

Per alguns, les nombroses demandes competitives d’administrar la teràpia de substitució d’opioides, les condicions de comorbiditat, l’atenció infantil i les condicions de salut mental van dificultar l’accés al tractament amb AADs o viatjar als centres d’atenció mèdica on estava disponible. Els investigadors de l’estudi recomanen que es necessiten serveis intermediaris que puguin ajudar a connectar a les persones amb el tractament, per exemple, proporcionant transport.

Trobar no estigmatitzar i acceptar treballadors de la salut també va representar una barrera per a l’atenció. Molts entrevistats han internalitzat els missatges d’estigmatització dels treballadors de la salut i d’altres. Van considerar que els metges consideraven que tractar a les persones que s’injectaven drogues era “una pèrdua de temps” i que se’ls hi negaria un nou tractament si es tornessin a infectar.

Els entrevistats van acordar que la informació sobre on accedir als serveis no estigmatitzants que ofereixen tractament amb AADs encoratjaria a les persones a buscar tractament.

Els investigadors diuen que per augmentar l’acceptació del tractament, els països com Austràlia han d’observar simultàniament les barreres al tractament del pacient i el proveïdor, així com els obstacles sistèmics, i han de reconèixer els dèficits anteriors en l’atenció per abordar la desconfiança en el sistema de salut i els proveïdors d’atenció mèdica. Les barreres comunitàries i d’atenció primària necessiten atenció juntament amb barreres en l’atenció especialitzada del fetge.

“Els esforços per augmentar l’acceptació del tractament amb AADs han de reduir l’estigma i la discriminació com un precepte central per a qualsevol resposta efectiva”, conclouen.

Font: infohep.org

Referència: Madden A et al. Beyond interferon side effects: what residual barriers exist to DAA hepatitis C treatment for people who inject drugs. PLOS One 13 (11): e0207226, https://doi.org/10.1371/journalpone.0207226

Notícia traduïda per l’ASSCAT