L’elevat preu dels fàrmacs constitueix un dels principals obstacles per eliminar l’hepatitis C pel 2030
Els resultats d’un nou estudi posen de manifest les diferents velocitats amb què els països fan front a l’hepatitis C.
D’acord amb els resultats d’un estudi publicat a Journal of Virus Eradication, només uns quants països estan en camí d’assolir la meta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’eliminar l’hepatitis C com amenaça per a la salut pública pel 2030. Els investigadors han realitzat una estimació del progrés assolit cap a l’eliminació analitzant les dades disponibles sobre les taxes de curació de la malaltia amb l’ús d’AAD, de morts associades a l’hepatitis C i de noves infeccions pel VHC. L’anàlisi ha revelat que només s’ha aconseguit una disminució de 0,71% en la prevalença del VHC en els 91 països inclosos a l’estudi i només una reducció de 0,4% en la prevalença mundial de l’hepatitis C.
A l’objectiu 3 de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible es fa una crida a “combatre l’hepatitis” i el 2014, l’Assemblea Mundial de la Salut, a la resolució WHA67.6, va demanar que l’OMS estudiés la viabilitat de l’eliminació de les hepatitis víriques. Els models i anàlisis realitzats per l’OMS apunten a què l’esforç per combatre les hepatitis víriques, en concret l’hepatitis B i l’hepatitis C, podria aconseguir la seva eliminació com a amenaça per a la salut pública quan s’assoleixin cinc metes sinèrgiques de prestació de serveis en la prevenció i el tractament. L’OMS ha definit l’eliminació de l’hepatitis C com a amenaça de salut pública el 2030 de la següent manera: una reducció del 90% en les noves infeccions, una reducció del 65% en la mortalitat associada al VHC i una taxa de tractament del 80%.
Aquesta estratègia seria potencialment assolible amb l’ús de règims de tractament basats en AAD que tenen una elevada efectivitat (superior al 90%) i un bon perfil de tolerabilitat. És ben sabut que incrementar les taxes de tractament del VHC pot disminuir les taxes de noves infeccions, un enfoc conegut com a tractament com a prevenció. Un bon exemple d’això és el cas dels Països Baixos on es va posar en marxa una política d’accés sense restriccions als AAD el 2015. Aquesta estratègia ha permès una disminució del 51% en les noves infeccions en homes gais, bixesuals i HSH, el que constitueix la primera disminució en les noves infeccions pel VHC observada en aquesta població durant més d’una dècada.
Amb l’objectiu d’estimar el progrés mundial cap a la consecució de les metes de l’OMS pel 2030, els investigadors van examinar les dades del 2016. En concret, van analitzar la taxa de curació neta, que proporciona la fotografia del bé que un país abordant l’epidèmia d’hepatitis C i que pren en consideració en el seu conjunt el nombre registrat de noves infecccions, de curacions per l’ús de tractament i de morts associades al VHC. L’anàlisi va determinar que seria necessària una taxa anual de curació neta d’un 7% per assolir la meta de l’OMS d’eliminar l’hepatitis C com una amenaça per a la salut pública pel 2030.
D’entre els 210 països en el món, només 91 disposaven de dades suficients per poder ser inclosos en l’anàlisi. S’estima que, en aquests 91 països, 57,3 milions de persones tenen hepatitis C, que representen el 81% de la càrrega de malaltia a escala mundial. No obstant, només 8 països de l’Àfrica Subsahariana es van incloure a l’estudi.
Per grans àrees geogràfiques, es pot observar que la proporció de persones que van ser tractades amb règims basats en AAD el 2016 va oscil·lar entre un 8% a Amèrica del Nord i Àfrica del Nord/Orient Mitjà i només un 0,1% a l’Àfrica Subsahariana. Les estimacions de la taxa de persones tractades amb AAD per països individuals van oscil·lar entre un 50% a Islàndia i un 0,0015% a Kènia.
Entre els països que tenien més de 1.000 persones amb hepatitis C, la taxa més elevada de persones tractades (16%) es va registrar a Austràlia. Un total de 10 països va tenir una taxa de tractament superior a un 7%, dels quals 8 tenien una càrrega de malaltia superior a 1.000 persones amb hepatitis C. Quatre d’aquests països estan a Europa Occidental.
Països que van tractar al major nombre de pacients amb hepatitis C el 2016. Font: J Virus Erad. 2017 Jul; 3(3): 117–123
Un total de 44 països van registrar una taxa de tractament inferior a l’1%, entre els quals es van incloure vuit països de l’Àfrica Subsahariana.
La taxa de curació neta del total dels països inclosos a l’anàlisi va ser d’un 0,78%, registrant-se una taxa de curació neta d’un 0,48% quan es van tenir en compte les dades de tots els països. Les taxes de curació neta van variar considerablement per país i regió. A Austràlia, per exemple, es van registrat 29.160 curacions, 830 morts associades al VHC i 5.900 noves infeccions, és a dir, es van produir 24.090 curacions netes, el que representa una disminució del 12% en el volum total de la seva epidèmia. Les taxes de curació neta van oscil·lar entre un 35% a Islàndia i un 5,6% a Rússia.
Per grans regions, les taxes de curació neta van oscil·lar entre un 7% a Amèrica del Nord i un 4,3% a Europa Central i de l’Est. Un total de deu països van registrar cinc cops més curacions d’hepatitis C que noves infeccions pel VHC. En comparació, 23 països van registrar cinc vegades menys curacions d’hepatitis C que noves infeccions pel VHC. Entre aquests 23 països es van incloure vuit països de l’Àfrica Subsahariana on es van registrar 34 vegades més noves infeccions que curacions de l’hepatitis C. En total, 54 dels 91 països inclosos en l’anàlisi van registrar més noves infeccions pel VHC que curacions.
(a) Països que registren les taxes més elevades de curació neta el 2016; (b): Països que registren les taxes més baixes de curació neta el 2016. Els valors negatius indiquen que els països estan augmentant el volum de la seva epidèmia. Font: J Virus Erad. 2017 Jul; 3(3): 117–123.
En els 91 països analitzats en el seu conjunt, es va registrar una disminució del 0,7% en el volum de l’epidèmia d’hepatitis C el 2016. Quan l’anàlisi va tenir en compte els 109 països restants les dades epidemiològiques de la qual són incompletes, es va obtenir una disminució de només un 0,4% a escala mundial en el volum de l’epidèmia de l’hepatitis C. “I això malgrat a què es van invertir 56 mil milions de dòlaers en la compra d’AAD enfront al VHC des del seu llançament”, escriuen els autors.
Els investigadors consideren que els seus descobriments tenen una sèrie d’implicacions importants per a les polítiques de salut pública. Per exemple, l’estudi posa de relleu que les taxes actuals de tractament continuen sent insuficients pel que es necessitarà incrementar els esforços perquè els AAD siguin més assequibles pels sistemes sanitaris públics. Una altra implicació que subratllen els resultats d’aquest estudi és que es requereix dedicar més recursos a la prevenció i el diagnòstic del VHC. I, per últim, els sistemes sanitaris de països d’ingressos baixos i mitjans requereixen una major inversió perquè puguin fer front al seguiment clínic intensiu que requereix el tractament de l’hepatitis C amb AAD.
“Els preus sobredimensionats dels AAD suposen un obstacle pel tractament en la majoria dels països”, conclouen els autors d’aquest estudi.
