L’avenç electoral paralitza ajudes a hemofílics infectats d’hepatitis

La dissolució anticipada del Parlament andalús per l’avenç electoral ha paralitzat les ajudes consensuades per tots els grups parlamentaris pels 272 hemofílics andalusos que es van infectar d’hepatitis en alguna transfusió de sang rebuda a la sanitat pública de la comunitat.

Els cinc grups parlamentaris andalusos van consensuar el passat juliol una proposició de llei del Grup Popular per concedir una ajuda social de 12.020 euros a cadascun d’aquests afectats, o als seus hereus en cas de mort, el que suma una partida de 3,2 milions d’euros que atendria una reivindicació que es prolonga des de fa ja 16 anys.

Tot i que els diputat van intentar accelerar l’aprovació d’aquesta llei, la comissió de Salut no va poder finalment ratificar-la pel procediment de lectura única en la seva última reunió del passat 18 de setembre.

La convocatòria d’eleccions autonòmiques i la consegüent dissolució del Parlament andalús, formalitzada el 8 d’octubre, ha paralitzat aquesta iniciativa.

El virus de l’hepatitis C va ser identificat el 1989, però abans d’aquell any, alguns hemoderivats transfosos a pacients d’hemofília o d’altres coagulopaties congènites portaven aquest virus, que en aquesta data no es podia detectar al no existir encara proves per prevenir aquesta transmissió.

Aquestes proves es van començar a aplicar el 1980, quan ja hi havia milers d’infectats a Espanya, pel que el Govern central va aprovar el 2002 una llei que va fixar una ajuda de 18.030,36 euros a cada pacients que va desenvolupar l’hepatitis C per alguna transfusió rebuda a la sanitat pública.

Però dos anys abans, l’any 2000, la Generalitat de Catalunya va establir una ajuda de 30.050,61 euros pels afectats en el seu sistema sanitari públic, el que va suposar un greuge comparatiu amb l’ajuda estatal.

Per això, totes les comunitat autònomes, excepte Andalusia i Navarra, han concedit en els últims anys l’ajuda complementària de 12.020,24 euros que equiparés als seus afectats amb els de Catalunya.

En el cas d’Andalusia, aquesta ajuda no s’ha implementat, malgrat que l’Associació Andalusa d’Hemofília (Asanhemo) l’ha reclamada des de fa 16 anys amb 71 gestions documentades davant d’altres tants responsables de les administracions i de forces polítiques i socials.

“Teníem l’esperança que donés temps a aprovar aquesta llei, consensuada per tots els grups parlamentaris, però finalment no ha estat possible”, ha senyalat la presidenta d’Asanhemo, María del Carmen de Orta.

Però ara es lamenta que, un cop més, aquesta ajuda s’ha quedat a les portes de ser aprovada, “malgrat que alguns dels seus beneficiaris han mort i molts d’aquells que viuen la necessiten amb urgència per millorar la seva qualitat de vida i costar les seves necessitats sanitàries i socials”.

“La concessió d’aquestes ajudes no és un donatiu, sinó un dret, i pel poder legislatiu és un deure de justícia social”, va emfatitzar De Orta en la seva compareixença en el Parlament d’Andalusia.

El Govern andalús s’ha mostrat disposat a aprovar aquesta ajuda, però matisa que les dues úniques fórmules vàlides per fer-ho són mitjançant una llei específica, com la que finalment no s’ha pogut aprovar en aquesta legislatura, o incloent-les en una disposició addicional de la llei de Pressupostos.

Però per a l’Asanhemo, la resolució d’aquesta demanda històrica torna a quedar, de nou, a l’atzar del que passi a les eleccions del 2D, de quin partit o partits formin govern i de què puguin aprovar uns nous pressupostos.

De Orta confia en què “la bona fe” manifestada per tots els grups parlamentaris al consensuar la proposició de llei finalment no aprovada es mantingui en la propera legislatura, però recorda “la mala experiència” patida el 2015, quan el Pressupost de la Junta va incloure una esmena per abonar 1,26 milions d’euros a aquests afectats, “que finalment es va quedar en cent mil euros”.

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT