L’AEHVE demana una estratègia nacional de cribratge que guiï a les comunitats autònomes

21/02/2019 | Articles, Notícies de premsa

Hepatòlegs, infectòlegs, microbiòlegs, viròlegs, especialistes en sanitat penitenciària, addiccions, i atenció primària exigeixen al Ministeri de Sanitat una estratègia nacional de cribratge que marqui directrius comunes a les comunitats autònomes.

En el marc del 44 Congrés de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), la seva presidenta, María Buti, el coordinador de l’Aliança, Javier García-Samaniego, i el futur secretari de l’AEEH, Juan Turnes, han presentat un decàleg amb les polítiques clau per avançar en l’objectiu de l’eliminació de l’hepatitis C.

Com ha recordat García-Samaniego, actualment més de 120.000 pacients han rebut tractament, amb una taxa de curació del 98%. En aquest sentit, s’ha d’avançar en el diagnòstic i en l’accés dels pacients vulnerables (pacients amb addiccions i població reclusa). Els experts insisteixen en què la continuïtat assistencial és clau per aconseguir avançar en el diagnòstic de la població oculta.

Per això, definir i desenvolupar estratègies de microeliminació en els focus primaris és el primer aspecte d’aquest treball. Els experts fan referència als grups de poblacions en els quals es produeixen la major part de les noves infeccions per VHC: persones addictes a les drogues, homes que mantenen sexe amb homes i mantenen conductes de risc, i persones immigrants procedents de zones d’alta prevalença de la infecció per VHC.

Segons les dades preliminars de l’enquesta de seroprevalença del Ministeri de Sanitat, s’estima que en aquests focus primaris, la infecció s’eleva notablement.

A més, insisteixen també en instaurar noves vies assistencials en els col·lectius allunyats del sistema sanitari. S’ha de tenir en compte que atenció primària és la porta d’accés al sistema sanitari, però moltes de les persones que conformen els focus primaris de l’hepatitis C no tenen un contacte habitual amb el sistema sanitari. “És recomanable instaurar la realització de proves de detecció ràpida i descentralitzada de lectura hospitalària en aquests entorns no clínics”, apunten en el document. A més, María Buti ha insistit en apropar aquests tractaments als centres d’addiccions, a l’igual que passa amb les teràpies enfront al VIH. “No és gens nou, altres països ja ho estan fent”, explica Buti.

A l’espera de les dades finals de l’enquesta de seroprevalença del Ministeri de Sanitat, les societats científiques també aposten per avançar en els cribratges poblacionals. De fet, han posat l’exemple de Cantàbria, pionera en instaurar el seu model, amb el cribratge en persones d’entre 40 i 70 anys.

 

Font: elglobal.net

Notícia traduïda per l’ASSCAT

21/02/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post