L’activitat física pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar certs tipus de càncer

20/01/2020 | Notícies de premsa

Caminar a pas lleuger o pujar les escales ajuden a fer el mínim d’activitat requerida per reduir el risc de desenvolupar un tumor de colon, mama, endometri, ronyó, fetge, mieloma o limfoma de Hodgkin.

El càncer és una de les principals causes de malaltia i mort en els països desenvolupats. El 2018, més de 18 milions de persones a tot el món estaven afectades per un tumor, una xifra que escalarà fins als 29,5 milions el 2040. A Espanya, més de 277.000 persones van rebre el diagnòstic de càncer el 2019. Aquestes dades justifiquen l’interès per trobar estratègies preventives eficaces.

Un dels millors aliats és l’activitat física, i així ho han demostrat diferents estudis. El portal d’informació al pacient Cancer.net (de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica) recull que l’activitat física està associada amb un menor risc de desenvolupar, entre d’altres, un tumor de colon i de mama. La qüestió és què i quant exercici s’ha de fer per obtenir aquest benefici. A més, tots els càncers responen d’igual manera a l’activitat física?

Aquestes incògnites són les que han pretès resoldre un equip internacional d’investigadors d’algunes de les institucions més prestigioses, com els instituts nacionals del Càncer i d’Envelliment dels Estats Units; l’Institut Karolinska (Suècia) o la Universitat de Melbourne (Austràlia). Per això, han examinat els resultats de més de 750.000 persones, sotmeses a un seguiment de més de 10 anys, incloses en 5 cohorts nord-americanes, 3 europees i una australiana corresponents a diferents estudis.

Conèixer les respostes és molt important per a, justifiquen els autors, establir unes recomanacions d’activitat física durant el temps lliure (és a dir, que no es correspon a un entrenament esportiu) orientades a reduir el risc de desenvolupar càncer.

Els investigadors, que han publicar el seu treball al ‘Journal of Clinical Oncology’, es van centrar en 15 tipus de càncer i van trobar en set d’ells, la reducció del risc associat a l’exercici era particularment important (disminucions del 6% al 27%). Els millors resultats es van obtenir pels tumors de colon (reducció entre el 8% i el 14%); mama (6% al 10%), endometri (10%-18%), ronyó (11%-17%), mieloma (14%-19%), fetge (18%-27%) i limfoma no Hodgkin (11%-18%).

Dosi mínima d’activitat

La ‘dosi’ d’exercici mitjana de tall va ser de 2,5 hores setmanals d’activitat física d’intensitat moderada (per exemple, caminar a bon pas), que és la mínima recomanada pels experts en activitat física (el valor mig de les persones estudiades va ser lleugerament superior). A partir d’aquest valor de tall, els científics van comprovar que nivells més alts d’activitat es van associar amb un menor risc de càncer de mama, colon, endometri, esòfag i càncer de cap i coll. Pel contrari, més activitat no es va traduir en menys risc de càncer de ronyó i gàstric i de fetge.

Més intensitat d’activitat es va traduir en un risc més baix de càncer de colon en homes (en dones la relació no va ser tan forta) i de limfoma de Hodgkin en dones.

Aquest treball posa de manifest que la relació dosi-resposta és patent només en uns tipus de càncer mentre que en altres, com el de ronyó o fetge, fer més activitat del mínim recomanat no aconsegueix major protecció.

També és rellevant la diferència de resposta a l’activitat física dels diferents tumors, el que, segons els científics, pot reflectir diferències importants en els mecanismes biològics subjacents per diversos tipus de càncer. Per exemple, “els mecanismes principals proposats per explicar les associacions amb el càncer de mama són els factors circulants (hormones esteroides sexuals, insulina, biomarcadors inflamatoris) que poden impactar menys sobre la tumorogènesi en resposta a l’exercici”.

Miguel Ángel Seguí, del grup de treball d’exercici i càncer de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), confirma la diversitat de mecanismes que està subjacent en la relació entre el càncer i l’activitat física, però concedeix una rellevància especial a l’impacte sobre l’obesitat i, precisament, “són els tumors més vinculats a l’obesitat (endometri, mama, colon, etc.) els que registren una reducció més rellevant del risc”.

En el fetge, l’exercici té un efecte directe sobre la glucosa, el glucògen i el metabolisme dels lípids i pot reduir el risc o revertir la malaltia del fetge gras no alcohòlic, un factor de risc emergent pel càncer hepàtic.

Sense por a la ‘sobredosi’

Alejandro Lucía, investigador de la Universitat Europea, coincideix amb Seguí en què el benefici de l’activitat física sobre el càncer obeeix a diferents raons i admet que “queda un món per descobrir en aquest camp”. Després d’aquesta puntualització descriu: “L’exercici fa més fort al sistema immune contra el càncer. Les cèl·lules que millor responen a l’exercici són les ‘natural killer’ (un tipus de limfòcits), que sota els efectes de l’activitat física es dirigeixen als tumors i els infiltren”. Alhora, durant l’exercici, “els músculs alliberen a la sang mioquines, unes substàncies que tenen un cert efecte antitumoral”.

Però els efectes de l’activitat física no es manifesten de forma immediata, sinó que ho fan després d’unes hores, quan aquestes mioquines s’han alliberat i també s’ha alliberat adrenalina, que té un efecte antitumoral en càncer de mama.

Quant al risc de càncer i activitat física es refereix, aquest investigador defensa el com més millor, i en el cas que no sigui així (com suggereix l’article del ‘Journal of Clinical Oncology’), “l’exercici no comporta cap dany. Un fàrmac en excés, pot ser perjudicial però un excés d’activitat física, el pitjor que pot tenir és que no sigui més beneficiós”.

“El que és dolent per a l’organisme és l’estrès crònic associat a no fer res d’exercici, i la repetició d’episodis aguts d’estrès amb exercici és el més saludable perquè condueix al cos a adaptar-se”, insisteix Lucía.

Especialment important és l’efecte antiinflamatori de l’exercici, derivat de les mioquines. “Molts tipus de tumors (i altres malalties cròniques) són deguts a un estat d’inflamació sistèmica crònica, i en aquesta línia, l’exercici és un dels principals antiinflamatoris que existeixen”.

Alejandro Lucía, que és catedràtic de Fisiologia de l’Exercici, diu que “viure sense fer exercici és viure en contra de la nostra biologia”.

L’expert reitera que com a mínim s’han de fer 2,5 hores setmanals d’activitat moderada, però “anar pujant poc a poc és molt positiu”.

Caminar a bon ritme, deixar de banda l’ascensor o les escales mecàniques són recomanacions senzilles per moure’s més i allunyar el risc de càncer. Lucía no té cap dubte que “l’activitat física és un estil de vida”.

Una metanàlisi realitzada per l’equip d’Alejandro Lucía, i publicat a la revista ‘Mayo Clinic Proceedings’, va trobar que els atletes d’elit tenen un 40% menys de risc de mort per càncer. “Això avala l’efecte dosi-resposta de l’activitat física enfront al càncer”.

Seguí destaca que “aquest és l’últim treball de molts que confirmen la relació positiva entre activitat física i càncer”, i tot i que comparteix amb els autors de l’estudi la idea que a partir d’un nivell d’activitat física no s’obté un ‘plus’ de benefici en reducció del risc de desenvolupar càncer, sí posa èmfasi que l’important de cara a rebaixar el risc és “la dosi d’activitat acumulada al llarg de la vida”.

Conscienciar de la transcendència d’aquesta relació és una prioritat per a la SEOM, i en les properes setmanes farà públiques les noves guies d’exercici i càncer dirigides a la població general i als oncòlegs.

 

Font: elconfidencial.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

20/01/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post