La vacunació: un triomf de la medicina moderna
Durant l’última setmana d’abril, s’ha celebrat la Setmana Mundial de la Immunització que té com a objectiu promoure l’ús de vacunes per protegir a les persones de totes les edats contra les malalties. La immunització salva milions de vides cada any i és àmpliament reconeguda com una de les intervencions de salut més exitoses i rendibles del món.
No obstant, encara hi ha gairebé 20 milions de nens no vacunats en el món actualment.
La campanya #VaccinesWork d’aquest any arriba en un moment crític. Ens involucrarà a tots, des dels governs, als treballadors de la salut i als ciutadans, en la nostra funció de pares, mestres, familiars o amics, per assegurar-nos que totes les persones estiguin vacunades en el moment adequat i que romanguem protegits junts.
Pels treballadors de la salut, la mort d’un nen sempre colpeja fort, però aquesta tragèdia es sent més profunda quan es deu a una malaltia que es pot prevenir fàcilment amb una vacuna segura i efectiva.
El professor Berthold Koletzko, pediatra d’un dels hospitals més grans de Munich, ha vist de primera mà les conseqüències alarmants que els nens no siguin vacunats. Això ha portat a que quedin exposats a malalties que, a Europa, es pensava que es limitave a un passat llunyà: malalties com el xarampió o el tètanus, que abans només havia vist mentre estava a l’estranger en la seva joventut.
“El que estem veient és que cada cop hi ha més pares que no són conscients dels perills d’aquestes malalties. En la meva joventut, vam conèixer a nens que van patir danys a causa d’elles. Nosaltres, en el nostre treball als hospitals, encara veiem el seu impacte, però per a les noves generacions de pares, que no han estat en contacte amb malalties infeccioses greus poden sentir que és un problema remot”.
Segons les dades preliminars de l’OMS, el xarampió va augmentar al voltant del 300% a nivell mundial en els primers tres mesos del 2019, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, amb un augment considerable en totes les regions del món.
Les raons per les quals els nens no reben les seves vacunes són diverses. La majoria és conseqüència d’una manca fonamental d’accés als serveis de vacunació, com a l’Àfrica subsahariana, per tenir una cobertura baixa, i representa la major part dels casos.
Tanmateix, en llocs amb taxes d’immunització històricament altes, un fals sentit de seguretat i manca d’interès, ja sigui de pares, personal mèdic-sanitari, polítics o governs, també pot exercir un paper, i té un cost extremadament alt.
Una història d’èxit en salut pública
Els brots de xarampió d’avui expressen un retrocés generalitzat després de dècades de progrés difícilment guanyat.
El 85% dels nens del món, el que representa un augment d’un 20% en relació al 1980, rep ara les vacunes essencials que salven vides, protegint-los a ells i a les seves comunitats no només contra el xarampió sinó també contra la diftèria, el tètanus, la tosferina, l’hepatitis B i la poliomielitis.
Aquest nivell de protecció s’aconsegueix a través d’un fort impuls mundial per augmentar l’accés i l’assequibilitat de les vacunes, amb el suport en les últimes dècades de noves associacions com GAVI (l’Aliança de Vacunes) que es centra en ampliar la disponibilitat de vacunes en els països més pobres, i la Iniciativa Contra el Xarampió i la Rubèola.
A partir d’aquests esforços, els guanys de salut resultants són alts.
Hi ha hagut un impacte similar en moltes altres malalties abans temibles. Fa només 30 anys, per exemple, en poliovirus salvatge es va estendre per 125 països, i va ser la causa que milions de persones patissin una paràlisi de per vida. L’any passat va haver-hi infeccions per poliovirus salvatge en només dos països, Afganistan i Paquistan, amb només 33 casos confirmats a tot el món.
El tètanus matern i neonatal, una malaltia sovint fatal, s’ha eliminat en tots els països menys en 13, gràcies a la vacunació de les mares abans o després de l’embaràs. A més existeixen resultats prometedors de les nacions que han introduït la vacuna contra el virus del papil·loma humà en una etapa precoç, que suggereixen que el càncer de coll uterí disminuirà.
Mentrestant, noves vacunes estan a l’horitzó per protegir contra alguns patògens perillosos. La vacuna contra l’ebola, rVSV-ZEBOV ja ha exercit un paper fonamental en el control de la propagació del brot actual a la República Democràtica del Congo, mentre que la RTS-S, és la primera vacuna contra la malària al món, i s’està provant en programes d’immunització de rutina en tres països africans.
Massa buits a la cadena de protecció
No obstant, davant dels recents brots de malalties que es poden prevenir per vacunació apareixen les fallides persistents en les nostres defenses.
Durant anys, les taxes globals d’immunització s’han estancat. Mentre que el 85% de cobertura significa que aproximadament 116 milions de nens reben les seves vacunes cada any, també significa que aproximadament 20 milions es perden les vacunes.
Queden vuit països en els quals menys de la meitat dels nens són vacunats. I hi ha 10 països: Afganistan, Angola, la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Índia, Indonèsia, Iraq, Nigèria, Paquistan i Sudàfrica, que representen prop del 60% dels no immunitzats.
“La majoria dels no vacunats viuen en llocs on hi ha pobresa greu, conflictes i un baix accés a les vacunes”, explica la Dra. Kate O’Brien, directora de Vacunes i Immunització de l’OMS. A mesura que les crisis humanitàries es tornen més comunes i prolongades, amb xifres rècord de persones desplaçades, aquestes reptes s’intensifiquen.
I fins i tot en un país amb una alta cobertura general, poden existir grans disparitats dins de les seves fronteres.
“Si una malaltia torna a una comunitat”, explica O’Brien, “els buits en la vacunació poden significar que hi ha suficients oportunitats per a què la malaltia es consolidi, continuï i es propagui ràpidament”.
Identificant els enllaços que fallen
En tots els països existeixen persones amb diferents nivells d’ingressos, les desigualtats en l’accés són la barrera fonamental per a la vacunació, i els nens més pobres són els que tenen menys probabilitats de rebre les seves vacunes de manera completa i puntual. Però en alguns països on l’accés és alt, també hi ha pares que retarden o rebutgen les vacunes pels seus fills perquè no estan segurs de la vacunació.
Sovint existeixen grups reduïts que realitzen campanyes “contra la vacunació”, els dubtes i retards en l’administració de vacunes és un fenomen complex, amb moltes i variades causes.
Els dubtes i indecisions sobre la vacunació pot vincular-se a factors com la manca de confiança en el sistema de salut i la medicina convencional, o ansietats alimentades per events específics: temes que requereixen un compromís i un esforç importants per solucionar-los.
Durant el brot d’ebola a l’Àfrica Occidental, a Sierra Leona, la cobertura de vacunació essencial es va desplomar quan els pares tenien por de portar als seus fills a clíniques de salut. Avui, s’ha tornat als nivells anteriors, però això va requerir un gran esforç per part de les autoritats de salut per restablir la confiança, per a què els pares i els seus fills tornessis als seus serveis de salut.
Els pares també poden tenir dubtes perquè no tenen informació precisa sobre la seguretat de les vacunes o la gravetat de les malalties contra les quals protegeixen.
Fins i tot a Europa, el Canadà i els Estats Units, per exemple, aproximadament 1 de cada 4 nens amb xarampió precisarà ser hospitalitzat, mentre que 1 de cada 15 patirà complicacions potencialment mortals, com són pneumònia o encefalitis (una inflor perillosa del cervell). “Els pares estan cada cop més exposats a molta informació confusa i conflictiva sobre les vacunes”, explica Koletzko. El perill és que on existeix aquesta incertesa de base, pot ser alimentada per campanyes d’informació errònia, “fake news”.
En línia, aquesta informació errònia pot viatjar ràpid, a través de les fronteres, amb afirmacions sense fonament, assetjament a defensors de la vacuna i contingut nociu no científic reproduït de forma viral a totes les plataformes digitals.
Amb tot això dit, hi ha molt que es pot fer per a què la vacunació sigui de fàcil accés i convenient, a la vegada que s’assegura que el públic estigui ben informat i que estigui “preparat per a la vacunació”.
L’evidència mostra que, a nivell mundial, molts pocs pares s’oposen obertament a la vacunació. “La realitat és que, on existeix l’oportunitat, la majoria dels pares decideixen vacunar als seus fills a temps”, explica Lisa Menning, experta en temes de demanda de vacunes, de l’OMS. “Alguns pares es troben insegurs o rebecs; només una petita minora es nega”.
Quan aquells que no estan segurs es manifesten, veiem que hi ha oportunitats per comprendre i abordar les seves inquietuds. “És de vital importància escoltar les preguntes i inquietuds dels pares i respondre’ls amb cura i compassió”, afegeix.
Abordar la propagació d’informació errònia sobre les vacunes també és important. Diverses plataformes online han donat els primers passos per reprimir les notícies falses relacionades amb la vacuna, però no és el punt final. Es necessita treball a llarg termini per desenvolupar el coneixement de la salut de la població i la resistència als rumors i a la desinformació, i per generar confiança en els serveis de salut.
Això requereix estratègies integrals: en lloc d’apagar incendis, hem de treballar per promoure els beneficis de les vacunes, que protegiran la vida de la persona i involucrar a tots els professionals de la salut en aquesta cerca. “Cada revisió”, diu O’Brien, “hauria de ser una oportunitat per controlar la vacunació”.
Això abasta als treballadors de la salut de tot tipus: des de les comadrones que tenen una gran part dels contactes inicials amb nous pares, fins a farmacèutics, metges generals i infermeres. Per ser una font d’informació confiable, “han de tenir les eines i el temps disponibles per participar adequadament informant als pares en aquest tema crític”, diu Menning.
A més, significarà la creació de sistemes d’immunització en els serveis d’atenció primària que mereixen la confiança dels pares, que són assequibles i tenen persones empàtiques.
Un dret per a tots els nens i una responsabilitat compartida
En última instancia, abordar la manca de vacunació, tant a través de l’accés com de l’acceptació, requereix que es consideri el compromís de tota la societat amb la vacunació com un dret per a tots els nens i també com un contracte social.
Com ho han demostrat els brots recents, cap país i cap individu poden donar-se el luxe de tenir poc interès per les vacunes. Apagar incendis: respondre a un brot després d’un altre és costós, ineficaç i costa vides. L’única resposta sostenible és la prevenció, assegurant que totes les persones estiguin vacunades en el moment adequat amb les vacunes apropiades al llarg de les seves vides.
Les vacunes no només salven vides, ajuden als nens a aprendre i a créixer, signifiquen més dies a l’escola, eviten molts riscos debilitants de les malalties infantils i redueixen els costos d’atenció mèdica, protegint a les famílies i comunitats de caure en la pobresa.
“No hi ha absolutament cap ‘debat’ sobre els beneficis en comparació amb els riscos de les malalties”, van dir el Dr. Tedros i Henrietta Fore, caps de l’OMS i d’UNICEF en una recent aparició a la CNN. S’han aconseguit grans avenços, però es necessita fer molt més per garantir que les vacunes puguin continuar protegint a les persones en el futur.
Això, diuen, “requerirà esforços a llarg termini, compromís polític i inversió contínua (en l’accés a les vacunes, en la qualitat de servei i també en la confiança) per assegurar-nos que estem, i seguim, protegits junts”.
Font: who.int
Notícia traduïda per l’ASSCAT