La vacuna contra l’hepatitis C no prevé la infecció crònica

24/10/2019 | Notícies de premsa

Una vacuna experimental de dues parts no va poder prevenir la infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) en un estudi d’etapa intermèdia, segons una presentació en la recent conferència IDWeek 2019 a Washington, DC.

La professora Andrea Cox de la Universitat Johns Hopkins va informar que els participants de l’estudi que van rebre la vacuna de reforç principal no tenien menys probabilitats de desenvolupar infecció crònica que els receptors de placebo, però sí van mostrar respostes immunes més fortes contra el virus.

El tractament exitós de l’hepatitis C redueix les noves infeccions, ja que les persones curades ja no poden transmetre el virus. Però malgrat d’una millora en la taxa de curació des de l’arribada dels antivirals d’acció directa, molts experts creuen que l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’eliminar l’hepatitis C com una amenaça per a la salut pública mundial, només es pot aconseguir amb una vacuna.

No obstant, els esforços per desenvolupar una vacuna eficaç contra el VHC s’han vist obstaculitzats per diversos reptes, inclosa l’alta variabilitat del virus, que també ha obstaculitzat el desenvolupament de la vacuna contra el VIH, i la immunitat natural incompleta.

Prop d’una quarta part de les persones amb infecció aguda pel VHC poden eliminar el virus espontàniament sense tractament, mentre que la resta desenvolupa una infecció crònica o de llarga durada que dura més de sis mesos. A diferència de les hepatitis A i B, les persones que eliminen l’hepatitis C de forma natural o es curen amb antivirals poden infectar-se novament. Tanmateix, aquells que estan infectats per segon cop generalment tenen una càrrega viral de VHC més baixa, i com va explicar Cox al Simpòsium Internacional del 2016 sobre la Cura de l’Hepatitis en Usuaris de Substàncies a Oslo, la magnitud i l’amplitud de les respostes de les cèl·lules T augmenten i la probabilitat d’eliminació espontània augmenta amb cada infecció posterior.

A l’IDWeek, Cox va presentar els resultats d’un assaig clínic de fase I/II (NCT01436357) que va avaluar una estratègia de vacuna doble de reforç principal per a la prevenció del VHC.

El règim de la vacuna implica una vacuna principal recombinant de vector d’adenovirus 3 de ximpanzé recombinant (coneguda com a AdCh3NSmut1) seguida d’un reforç d’Ankara vaccinia modificat recombinant (MVA-NSMut HCV), ambdós dissenyats genèticament per codificar proteïnes no estructurals del genotip 1b del VHC.

L’estudi va inclure a 455 participants d’entre 18 i 45 anys que estaven en risc de contraure del VHC per l’ús de drogues injectables. Gairebé el 80% eren homes o prop del 60% eren blancs. Es van inscriure a Johns Hopkins a Baltimore, la Universitat de Califòrnia a San Francisco i la Universitat de Nuevo México.

Els participants van ser assignats aleatòriament per rebre el règim de reforç principal o les injeccions de placebo administrades a l’inici de l’estudi i vuit setmanes després. Els investigadors van monitorejar la seguretat de la vacuna, la immunogenicitat (capacitat d’estimular les respostes immunes) i la capacitat de prevenir la infecció crònica pel VHC.

La incidència general d’infecció per VHC, després de sis mesos de seguiment, va ser de 13 casos per cada 100 persones/any, va informar Cox. Va senyalar que això va ser més baix de l’esperat, probablement perquè els participants de l’estudi en ambdós braços van rebre assessorament i referència a programes de xeringues, tractament d’addiccions i altres serveis de reducció de danys.

Tanmateix, l’estudi no va trobar diferències entre els braços de vacuna i placebo en la probabilitat de desenvolupar infecció crònica, amb 14 casos en ambdós grups.

La vacuna va semblar estimular les respostes immunes contra el virus. Entre els participants que van rebre la vacuna activa, el 78% va generar respostes de cèl·lules T almenys a un dels antígens de VHC codificats. I les persones que es van infectar en aquest grup van tenir una càrrega viral pic de VHC més baixa, de mitjana.

La combinació de la vacuna va ser generalment segura i ben tolerada, segons Cox, sense events adversos greus relacionats amb la vacuna. Més persones que van rebre la vacuna activa van informar events adversos en comparació amb els receptors de placebo (un 81% enfront a un 59%), en la seva majoria atribuïbles a reaccions en el lloc d’injecció.

El candidat a la vacuna “va provocar respostes immunes robustes sense preocupacions de seguretat evidents, però no va proporcionar protecció contra la infecció crònica pel VHC”, van concloure els investigadors, i van afegir que aquest estudi demostra la viabilitat de realitzar investigacions rigoroses de vacunes entre les persones que s’injecten drogues.

 

Font: infohep.org

Referència: Cox A et al. A randomized, double-blind, placebo-controlled efficacy trial of a vaccine to prevent chronic hepatitis C virus infection in an at-risk population. IDWeek, Washington, DC, abstract LB10, 2019.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

24/10/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post