La Universitat de Navarra participa en un consorci per diagnosticar de manera més ràpida i eficient la malaltia de fetge gras no alcohòlic
Un consorci format pel Cima, la Universitat de Navarra i la Universitat Pública de Navarra treballarà de manera conjunta, amb l’objectiu d’obrir una possible via no invasiva d’identificació i sub-diagnòstic per a la malaltia del fetge gras no alcohòlic. El projecte denominat EHGNA està finançat pel Govern de Navarra i té una durada estimada de dos anys.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic s’associa a l’obesitat i diabetis. Afecta actualment a 9 milions d’espanyols, dels quals, 1,1 milions és possible que desenvolupin altres complicacions més greus com la cirrosi no alcohòlica. Avui en dia no existeix un tractament farmacològic específic per aquesta malaltia, excepte la recomanació de pèrdua de pes. A més, és la principal causa de trasplantament de fetge, superant a l’hepatitis i a l’hepatopatia alcohòlica. Donades les dificultats pel seu diagnòstic, és necessari desenvolupar diferents mètodes per identificar la dolència i poder actuar amb una major precisió i rapidesa.
“La idea és utilitzar mostres i dades d’un projecte previ dut a terme en gent que presentava la malaltia i que es van sotmetre a un tractament nutricional personalitzat a llarg termini (24 mesos), i comparar tota aquesta informació amb mostres de participants controls que no presenten la malaltia”, senyala Itziar Abete Goñi, investigadora del Centre d’Investigació en Nutrició de la Universitat de Navarra i directora del projecte.
“A més, s’aplicarà intel·ligència artificial per integrar i combinar tota la informació obtinguda a partir de tècniques més noves (òmiques) amb marcadors específics indicadors de fases més avançades de la malaltia (fibrogènics, carcinogènics), amb informació procedent d’imatges (RMN), informació antropomètrica i bioquímica, obtenint així un coneixement més exacte del context de la malaltia, la fase de desenvolupament de la mateixa i la seva resposta al tractament nutricional”, afegeix.
La combinació d’informació que procedeixi tant de la metodologia habitual com de la més avançada permetria un diagnòstic alternatiu i d’una major precisió que el realitzat fins ara per una biòpsia. “Es podrà seguir de forma més precisa l’estat de la malaltia i la seva evolució, potenciant el diagnòstic precoç de pacients que en l’actualitat passen desapercebuts i revenint l’evolució de la malaltia cap a situacions irreversibles”, avança Itziar Abete.
Una càpsula per tractar la malaltia
La Universitat de Navarra i la Universitat Pública de Navarra treballen també en un altre projecte, denominat MICROLIVER, en el disseny d’un dispositiu biomèdic tipus càpsula que permeti la recollida de mostra intestinal, en diferents zones del sistema digestiu, per a l’estudi de la flora intestinal (microbioma). La informació ajudarà a tractar malalties relacionades amb la microbiota, en particular el fetge gras no alcohòlic. Un objectiu addicional d’aquest projecte és desenvolupar noves teràpies per aquesta malaltia mitjançant l’administració de probiòtics encapsulats.
La investigació està finançada pel departament d’Universitat, Innovació i Transformació Digital del Govern de Navarra, dins de l’apartat d’Ajuts a Centres tecnològics i Organismes d’investigació per a la realització de projectes de R+D col·laboratius.
Font: navarrainformacion.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
