La UA investiga molècules contra la COVID-19 amb menys efectes secundaris
La Universitat d’Alacant (UA) es suma a la carrera científica contra la COVID-19 amb un projecte d’investigació per desenvolupar molècules que actuïn d’agents inhibidors d’aquest virus en persones infectades a un baix cost econòmic i amb lleus efectes secundaris.
“Actualment, existeixen múltiples agents inhibidors que han de superar crivells molt severes per conèixer els seus pros i contres abans d’arribar al mercat farmacèutic”, ha informat la UA en un comunicat.
De fet, segons el catedràtic de Química Orgànica i membre del Grup d’Investigació de Síntesi Asimètrica (Sintas) de la UA, José Miguel Sansano, “algunes publicacions científiques oficials senyalen que algunes substàncies per a la inhibició del desenvolupament del SARS-CoV-2 mostren una elevada citotoxicitat i efectes secundaris adversos”.
En el caso dels compostos generats a la UA, “presentarien l’avantatge de tenir un baix cost econòmic i amb uns lleus efectes secundaris pels pacients”, ha afegit Sansano.
“L’assaig de productes farmacèutics antivirals, genèrics o específics s’està realitzant en diversos laboratoris al voltant de tot el món amb l’objectiu d’inhibir el desenvolupament del SARS-CoV-2, el qual permetria actuar més eficaçment al sistema immunològic humà”, ha exposat aquest científic.
Aquesta estratègia, ha indicat, és “una de les més ràpides per abordar i controlar la infecció abans de la comercialització de vacunes segures”.
“Fins el moment, per la seva similitud amb el virus responsable de l’hepatitis C, s’ha comprovat que els anàlegs de nucleòtids, nucleòsids i altres inhibidors de les polimerases del virus d’aquest tipus d’hepatitis podrien ser també actius contra la replicació del genoma viral del COVID-19”, segons la nota de premsa de la UA.
En aquest marc, el Grup d’Investigació Sintas de la UA treballa des de fa més de 10 anys en molècules que puguin ser inhibidores d’aquests virus, administrades en menor concentració i amb menys efectes secundaris pels pacients tractats.
El projecte liderat per Sansano es troba en les seves primeres fases d’anàlisi farmacològica en col·laboració amb altres centres i experts, com el catedràtic de Química Física de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) Vicent Moliner.
En concret, el grup d’investigació de Moliner està duent a terme una simulació computacional de com actuen les molècules dissenyades a la UA amb una proteïna viral, la MPro, que s’encarrega de desenvolupar tota la maquinària de reproducció viral a l’organisme viu.
Per accelerar i facilitar aquesta part del projecte, l’Institut Universitari d’Investigació Informàtica de la UA ha posat a disposició de l’equip de la UJI un clúster computacional per a les simulacions.
“Si la interacció entre la molècula desenvolupada als laboratoris de la UA i la proteïna viral MPro és el suficientment intensa com per inhibir la seva acció biològica, procedirem a la síntesi d’aquest compost”, ha avançat Sansano.
Superada aquesta etapa, “volem comptar en un futur amb l’experiència de la Fundació pel Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) per realitzar assajos i provar la seva activitat in vitro”, ha revelat.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
