La teràpia amb AADs per a pacients amb VHC sense malaltia hepàtica greu té importants beneficis de supervivència

L’èxit del tractament del VHC amb antivirals d’acció directa (AAD) redueix significativament el risc de mort per a les persones que no tenen malaltia hepàtica avançada, segons informen investigadors en Hepatologia. Una resposta virològica sostinguda (RVS) va reduir el risc de mortalitat en fins a dos terços. L’estudi d’observació va involucrar a més de 40.000 veterans militars dels EUA.

“Aquest estudi proporciona l’evidència més forta i directa fins al moment que el tractament de la infecció per VHC en pacients sense malaltia hepàtica avançada dóna com a resultat beneficis clínics significatius”, comenten els autors. “Volem aixecar les restriccions existents imposades per pagadors privats i d’altres públics que restringeixen el tractament a aquells amb una malaltia hepàtica més avançada”.

El desenvolupament d’AAD ha revolucionat el tractament del VHC. No obstant, el seu alt cost ha resultat en què molts proveïdors d’atenció mèdica limiten l’accés d’acord amb les necessitats clíniques, prioritzant a les persones amb fibrosi avançada o cirrosi.

Investigadors del Departament d’Assumptes de Veterans (VA) dels EUA, el proveïdor més gran d’atenció de VHC als EUA, van voler veure si proporcionar teràpia amb AAD a persones sense dany hepàtic significatiu tenia beneficis en termes d’una reducció en el risc de mortalitat per totes les causes.

El VA tracta a totes les persones amb VHC, independentment de l’etapa de la malaltia hepàtica, i els proveïdors d’atenció mèdica i els pacients de VA han assimilat ràpidament als AAD.

La població d’estudi va consistir en aproximadament 40.000 persones amb VHC sense malaltia hepàtica significativa que van ser tractades amb AAD entre principis del 2014 i març del 2017. Un grup de comparació no tractat comprenia aproximadament 63.000 persones amb VHC que tampoc tenien evidència de malaltia hepàtica greu.

Tots els pacients tenien mononucleosi infecciosa i eren portadors de genotips de VHC 1, 2 o 3. L’absència de malaltia hepàtica severa es va definir com FIB-4 <3,25, sense cirrosi, sense antecedents de malaltia hepàtica descompensada i sense trasplantament de fetge.

De les persones tractades amb AAD, una mica menys del 97% va obtenir una RVS; l’altre 3% no va assolir RVS.

Les taxes de mortalitat durant el seguiment van ser de l’1,6% per a pacients amb RVS, del 3,6% per a pacients sense RVS i del 5% pels controls no tractats.

La taxa de mortalitat (per 100 persones-anys de seguiment) per a pacients amb RVS d’1,18 va ser significativament menor que els 2,84 observats en pacients sense RVS i els 3,84 observats en el grup de comparació no tractat (ambdues comparacions, p <0.001).

El benefici de supervivència de la RVS també va ser evident quan es va comparar el risc de mortalitat segons la cirrosi basal. Els pacients amb RVS amb FIB-4 <1,45 i 1,45-3,25 van tenir reduccions del 46% (p = 0.036) i del 63% (p <0.001) en les taxes de mortalitat, respectivament, en comparació amb els pacients sense RVS. Els beneficis van ser encara més pronunciats en comparació amb els pacients que no van rebre AAD, el risc de mortalitat reduït en un 67% per a FIB-4> 1,45 (p <0.001) i 71% per a FIB-4 <1,45 (p <0.001), respectivament.

Una anàlisi final va tenir en compte la demografia inicial, les característiques clíniques i la presència de comorbiditats. Això va mostrar que la RVS va reduir el risc de mortalitat en un 66% (HR = 0,44, IC 95%, 0,32-0,59, p <0.001) en comparació amb la no RVS i en un 68% (HR = 0,32, IC 95%, 0,29-0,36, p <0.001) en comparació amb cap tractament. Els pacients sense RVS també van tenir un risc de mortalitat significativament menor que els pacients que no van rebre tractament (HR = 0,74; IC del 95%, 0,55-0,99, p = 0,049).

“El tractament del VHC amb èxit abans del desenvolupament de malaltia hepàtica avançada clínicament aparent es tradueix en un benefici de mortalitat significatiu”, conclouen els autors. “Augmentar l’accés als AAD per a totes les persones infectades pel VHC hauria de provocar menys morts”.

L’autor d’un editorial acompanyant indica que l’estudi no va incloure informació sobre les causes de mort. També destaca que els beneficis inexplicables de supervivència associada a RVS en les dones en comparació amb els homes i en les persones de raça negra en comparació amb les persones de raça negra. No obstant, aquest conclou que l’estudi té importants beneficis per a la salut pública, el que justifica la provisió de teràpia amb AAD per a persones amb VHC que no tenen una malaltia hepàtica significativa.

Font: infohep.org

Referències:

Backus LI et al. Direct-acting antiviral sustained virologic response: impact on mortality in patients without advanced liver disease. Hepatology, online edition, 10.1002/hep.29811, 2018.

Serper, M. Direct acting antivirals for patients without advanced liver disease: all for treatment and treatment for all. Hepatology, online edition, 10.1002/hep.29873, 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT