La malaltia per fetge gras és una amenaça silenciosa pels adults joves

La malaltia per fetge gras pot arribar a produir cirrosi i/o càncer de fetge.

Un dels processos que impulsa la progressió a cirrosi implica l’acumulació de greix en el fetge i es relaciona amb consum nociu d’alcohol o amb obesitat, és a dir, la malaltia del fetge per cúmul de greix pot estar relacionada amb l’alcohol i/o de causa no alcohòlica (NAFLD, en les seves sigles en anglès), amb patrons histològics idèntics. En el número de gener del 2020 de The Lancet Gastroenterology & Hepatology, Kushala W M Abeysekera i els seus col·legues presenten un informe molt interessant sobre l’amenaça de la malaltia del fetge gras en adults joves de 22 a 26 anys inscrits en l’Estudi Longitudinal Avon de Pares a Fills (ALSPAC, en les seves sigles en anglès). En aquest estudi, un de cada cinc participants joves tenia fetge gras, en gairebé la meitat dels casos la malaltia hepàtica era greu, i un de cada quaranta tenia evidència de fibrosi hepàtica.

La ingesta d’alcohol, quan és perillosa (puntuació de la prova d’identificació de trastorns per consum d’alcohol ≥5) o d’un nivell equivalent al trastorn per consum d’alcohol, no va ser un determinant significatiu de l’esteatosi, que es va relacionar principalment amb l’obesitat, basada en l’Índex de Massa Corporal [IMC]), i l’obesitat visceral (basada en la relació cintura-alçada), i a la presència de síndrome metabòlica i, per tant, atribuïble en última instància a NAFLD. L’estudi té el mèrit inqüestionable de destacar la càrrega de NAFLD en adults joves. A més a més, confirma l’àmplia sinèrgia de l’alcohol i l’obesitat en la fibrogènesi hepàtica, alhora que refuta la hipòtesi d’un efecte beneficiós del consum moderat d’alcohol en l’EHGNA (Malaltia Hepàtica per Greix No Alcohòlica).

Les fortaleses d’aquest informe són múltiples, des de la gran cohort poblacional general, imparcial i saludable, i l’elecció d’eines no invasives i d’avantguarda per avaluar la fibrosi (per elastografia transitòria) i l’esteatosi (per control de puntuació del paràmetre d’atenuació [CAP, en les seves sigles en anglès]), a nivell de la població. Aquests resultats mereixen consideracions addicionals. La malaltia hepàtica en etapa de cirrosi per NAFLD es desenvolupa lentament durant tota la vida. Tanmateix, una predisposició genètica, l’exposició precoç a factors de risc i altres exposicions ambientals (per exemple, alcohol) poden augmentar el risc o accelerar la progressió. Creat el 1991, l’ALSPAC va reclutar a 14.500 dones embarassades de l’àrea de Bristol, i des de llavors ha estat rastrejant la seva salut i la dels seus fills. Gairebé 30 anys després, la cohort d’aquests nens és una de les cohorts de naixement més investigades clínicament a tot el món. Lamentablement, els autors no van explorar un espectre més ampli de factors de risc potencials pel desenvolupament futur de NAFLD, com seria: el pes familiar al néixer, l’obesitat infantil, el consum de sucre, l’activitat física i els canvis longitudinals en l’IMC així com la ingesta d’alcohol.

Una proporció substancial dels adults joves de la cohort ALSPAC ja havia estat avaluada per a NAFLD per ultrasò en la seva adolescència tardana (17-18 anys), amb una prevalença del 2% al 5%; i 6 anys després s’hagués pogut relacionar amb una millor precisió diagnòstica amb el CAP en comparació amb l’ecografia, però no es van registrar canvis en el pes corporal o altres factors de risc en l’interval dels 6 anys. Es poden anticipar modificacions importants en l’exposició a l’alcohol a mesura que augmenta l’edat, tot i que es podria argumentar que l’efecte de l’alcohol probablement sigui un factor de risc en etapes més avançades de la vida en comparació amb l’obesitat. La mitjana d’edat va ser de 24 anys, i de 4.021 participants que van assistir a la clínica d’Abeysekera i els seus col·legues (Focus @ 24 +), 1.535 (38,2%) tenien sobrepès o obesitat, el que planteja la pregunta de quants ja tenien un IMC augmentat durant la infància. Sorprenentment, l’augment de pes en l’edat adulta temprana sembla tenir un major risc de mortalitat que l’augment de pes en l’edat adulta tardana.

A Dinamarca, un gran estudi longitudinal, va demostrar que un augment en l’IMC entre els 7 i els 13 anys s’associava positivament amb cada etapa de l’EHGNA en adults, incloses l’esteatohepatitis i la cirrosi, quan es va ajustar l’IMC inicial als 7 anys i va assolir l’IMC als 13 anys. A més a més, els nens sovint estan exposats a aliments i begudes amb alt contingut d’energia, greixos saturats i sucre afegit (sacarosa, fructosa i xarop de blat de moro amb alt contingut de fructosa), el que podria promoure la progressió de l’esteatohepatitis i la fibrosi independentment del greix corporal total. No obstant, tant en els estudis com en la pràctica clínica, la ingesta de begudes ensucrades rara vegada es té en compte com un factor de risc, tot i que pot ser tan perjudicial com l’alcohol. La baixa activitat física és un altre factor descuidat però important.

Els factors de risc no modificables poden proporcionar el rerefons per a la progressió accelerada de NAFLD: els grups familiars de NAFLD poden suggerir un fons genèticament predisposat (a saber, variants PNPLA3 i TM6SF2), i petit pel pes al néixer de l’edat gestacional el qual s’ha relacionat amb una major probabilitat de NAFLD, probablement relacionat amb la regulació epigenètica en un entorn intrauterí advers. A l’Estudi de Risc Cardiovascular en Joves Finlandesos, els predictors infantils de NAFLD en adults, 30 anys després, eren els següents: IMC infantil, concentració d’insulina i pes al néixer petit en relació amb l’edat gestacional.

La NAFLD en adults joves té implicacions clíniques de suma importància. Un estudi longitudinal suec va mostrar que el sobrepès en l’adolescència tardana (18-20 anys) és un predictor significatiu de malaltia hepàtica en estadi de cirrosi gairebé 40 anys després: cada unitat d’augment en l’IMC en comparació amb el magre (18,5-22,5 kg/m²) en l’adolescència tardana va causar un augment del 5% en els resultats relacionats amb el fetge (cirrosi, descompensació o mort relacionada amb el fetge). Amb les taxes d’obesitat infantil augmentant constantment amb el temps, el missatge és clar: els resultats de la morbiditat, la mortalitat i el trasplantament relacionats amb la malaltia hepàtica avançada s’aconseguiran a una edat més temprana en l’edat adulta, el que porta a una càrrega social substancial. L’única medicina sostenible és la prevenció, indagant i abordant cada factor de risc de malaltia hepàtica en la vida temprana de la persona, des de la infància, amb la perspectiva dels pares i la promoció de programes educatius, particularment a les escoles.

Font: The Lancet Gastroenterology & Hepatology

Referència: https://doi.org/10.1016/S2468-1253(19)30420-0

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT