La malaltia hepàtica per greix no alcohòlica, NAFLD, s’associa a complicacions extrahepàtiques: evidència actual de l’existència d’una síndrome metabòlica multiorgànica

16/06/2020 | Articles científics

La malaltia hepàtica per greix no alcohòlica (NAFLD, en les seves sigles en anglès) és la causa més comuna de malaltia hepàtica crònica a tot el món i la seva incidència està augmentant.

La NAFLD és una malaltia metabòlica amb una afectació multiorgànica àmplia. Les manifestacions extrahepàtiques inclouen: diabetis mellitus tipus 2, malaltia cardiovascular, apnea obstructiva de la son, malaltia renal crònica, osteoporosi i síndrome d’ovari poliquístic. Recentment, s’ha prestat atenció a altres correlacions patològiques no estrictament relacionades amb la malaltia metabòlica, incorporant també en aquest ampli espectre d’afectació sistèmica, l’hipotiroïdisme, la psoriasi, la disfunció sexual masculina, la periodontitis i la urolitiasi. La causa més comuna de mortalitat en NAFLD està representada per la malaltia cardiovascular, seguida de les complicacions relacionades amb el fetge i el càncer (digestiu i no digestiu). Per tant, els metges han d’avaluar i tractar les manifestacions extrahepàtiques, i avaluar a aquests pacients en el marc d’equips multidisciplinaris apropiats i amb una vigilància rigorosa. Aquesta revisió avalua l’evidència actual amb respecte a l’associació de NAFLD i possibles complicacions extrahepàtiques, enfocant-se en la hipòtesi de la patogènia sistèmica i les implicacions clíniques.

Introducció

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) representa un “repte” únic per a l’hepatòleg i es defineix per la presència d’esteatosi hepàtica en absència d’altres causes d’acumulació de greix hepàtic, inclòs el consum d’alcohol, medicaments o altres causes d’hepatopatia crònica. Com a resultat dels canvis en els hàbits dietètics i l’augment del sedentarisme, la incidència de NAFLD ha augmentat a tot el món en els últims anys i, en conseqüència, ara pot considerar-se com l’alteració hepàtica més freqüent al món. La NAFLD abasta un ampli espectre patològic de dany hepàtic, que va des de l’esteatosi indolent fins a l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès), on es produeix fibrosi hepàtica progressiva que pot evolucionar a cirrosi amb eventual descompensació hepàtica i/o carcinoma hepatocel·lular (CHC). Amb respecte a l’aparició d’HCC, cal destacar que NAFLD difereix d’altres malalties hepàtiques cròniques, en les quals en la majoria de casos l’HCC es desenvolupa després de l’inici de la cirrosi.

En la població general, se va estimar una prevalença de NAFLD entre el 17% i el 33%, mentre que en individus obesos i/o diabètics, aquesta prevalença va assolir el 75%. De fet, la NAFLD sovint es coneix com la “manifestació hepàtica” de la síndrome metabòlica (MetS) i, recentment, la creixent evidència ha posat de manifest la possibilitat que la NAFLD sigui un factor clau en el MetS; de fet, l’afectació hepàtica podria ser només un component d’una síndrome sistèmica que involucra els sistemes cardiovascular, renal i endocrí. Recentment s’ha demostrat que la NAFLD pot precedir al desenvolupament de diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i MetS, pel que la teoria convencional que la NAFLD és la “manifestació hepàtica” del MetS ara ha estat superada per les dades que indiquen que la NAFLD possiblement pot ser el determinant patogènic i l’origen del MetS.

La mortalitat relacionada amb el fetge augmenta entre 5 i 10 cops en pacients amb NASH en relació amb el grau de fibrosi hepàtica, però les principals causes de mort estan representades per malaltia cardiovascular o neoplàsia maligna extrahepàtica, pel que es destaca la càrrega de l’afectació metabòlica sistèmica d’aquesta malaltia. Durant l’última dècada, s’ha demostrat una àmplia gamma d’afectació d’òrgans extrahepàtics en l’EHGNA, i a més un fort vincle entre l’EHGNA i la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), malaltia renal crònica, aterosclerosi i malaltia cardiovascular. A més, l’evidència recent ha augmentat l’ampli espectre de participació extrahepàtica en l’EHGNA, incloent cardiomiopatia, arítmies cardíaques, osteoporosi, apnea obstructiva de la son, síndrome d’ovari poliquístic, disfunció sexual masculina, psoriasi, hipotiroïdisme, urolitiasi i periodontitis.

En aquesta revisió, s’avaluen evidències actuals en la literatura sobre les hipòtesis patogèniques en base a aquestes connexions i les seves implicacions clíniques.

Conclusions

La càrrega clínica de la malaltia per NAFLD no es limita a la morbiditat i mortalitat relacionades amb el fetge, sinó que involucra múltiples òrgans sistèmics. El vincle patogènic de la NAFLD no només s’estén a malalties metabòliques comunes, inclosa la DM2, l’aterosclerosi i les malalties cardiovasculars, sinó també amb malalties que sovint no estan relacionades intuïtivament amb els desequilibris metabòlics trobats en aquests pacients.

A la llum d’aquesta evidència actual, es necessita una major consciència d’aquestes correlacions; per tant, s’ha de proporcionar una avaluació multidisciplinària exhaustiva als pacients amb EHGNA. Els principals enfocaments terapèutics pels pacients amb NAFLD han de referir-se a la modificació de l’estil de vida (activitat física, pèrdua de pes, deixar de fumar) i possibles tractaments farmacèutics (sensibilitzadors a la insulina, agents hipolipemiants) per impactar en les manifestacions extrahepàtiques. En la majoria dels estudis analitzats, es va observar l’afectació extrahepàtica de la NAFLD durant un curt període de seguiment, per tant, l’avaluació d’aquestes manifestacions ha de dur-se a terme el més aviat possible.

 

Font: International Journal of Environmental Research and Public Health

Referència: Int. J. Environ. Res. Public Health 2019, 16, 3415; doi:10.3390/ijerph16183415

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

16/06/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post