La infecció oculta pel virus de l’hepatitis B prediu l’esteatohepatitis no alcohòlica en persones amb obesitat mòrbida a Itàlia

27/07/2020 | Articles científics

L’obesitat està associada amb el fetge gras no alcohòlica (NAFLD, en les seves sigles en anglès), que pot progressar cap a l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès), la cirrosi i l’hepatocarcinoma (HCC). 

Resum

Context i objectius

La infecció oculta pel virus de l’hepatitis B (IOB) pot contribuir al dany hepàtic en pacients amb malaltia hepàtica crònica de diferents etiologies, per exemple, per VHC, per alcohol etc. No obstant, falta informació sobre la prevalença i l’impacte clínic de la IOB en persones obeses. Els objectius d’aquest estudi van ser investigar la prevalença de NASH i els factors de risc en persones obeses que es van sotmetre a cirurgia bariàtrica.

Mètodes

226 individus (160 dones; edat mitjana 43 anys ± 10) sense evidència de cap altra causa de malaltia hepàtica i que van ser sotmesos consecutivament a cirurgia bariàtrica en dos centres de fetge italians. Durant la cirurgia, a tots els pacients se’ls hi va realitzar una biòpsia hepàtica per avaluació histològica i estudis moleculars. Es van estudiar en las mostres de l’ADN del fetge: PNPLA3, TM6SF2, MBOAT7, polimorfismes IRGM i si tenien IOB. Es van utilitzar anàlisis estadístiques per identificar predictors de NASH.

Resultats

En la biòpsia hepàtica es va trobar NASH en 115 (50,9%) i NAFLD en 111 casos (49,1%). 29 / 226 (12,8%) casos tenien IOB, 24 (82,8%) dels quals tenien NASH i 5 (17,2%) NAFLD, mentre que entre els 197 casos negatius a IOB, 91 (46,2%) tenien NASH i 106 (53,8%) NAFLD. L’anàlisi estadística va mostrar que l’edat avançada, els valors elevats d’alanina aminotransferasa, la resistència a la insulina / diabetis, el polimorfisme TM6SF2 i la IOB van ser predictors independents de NASH.

Conclusió

NASH és altament prevalent en individus obesos sotmesos a cirurgia bariàtrica. La IOB és un dels factors de risc més potents de NASH en aquests pacients.

Introducció

L’obesitat és un dels factors de risc més importants pel desenvolupament de cirrosi i carcinoma hepatocel·lular (HCC) a tot el món. La gran majoria de les persones obeses mostren fetge gras no alcohòlic (NAFLD) el desenvolupament d’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) en pacients amb NAFLD és un important impulsor del dany hepàtic cap als resultats clínics més greus. No obstant, la prevalença de NASH i, en conseqüència, els factors que poden predisposar o afavorir el seu desenvolupament en persones obeses precisen més estudis.

Aquest buit de coneixement és degut essencialment al fet que el diagnòstic de NASH encara es basa essencialment en la pràctica d’una biòpsia de fetge.

Totes les característiques de la síndrome metabòlica (incloent resistència a la insulina i la diabetis, hipertrigliceridèmia i hipercolesterolèmia i hipertensió arterial), així com polimorfismes genètics particulars, es reconeixen com a factors de risc potencials de desenvolupar NASH en la població general. És probable que aquests mecanismes també juguin un paper en el desenvolupament de NASH associat amb l’obesitat, encara que sembla clar que existeixen altres factors encara no reconeguts.

Es sap que la infecció oculta del virus de l’hepatitis B (VHB) (IOB), com es defineix a la persistència intrahepàtica i de llarga durada de gens del VHB en individus amb l’antigen de superfície del VHB (HBsAg) negatiu pot contribuir a l’empitjorament de la malaltia hepàtica en individus amb esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) i en persones amb malaltia hepàtica criptogènica (d’origen desconegut), així com en individus amb infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC). En realitat, la IOB mai ha estat investigat com un possible factor de risc de NASH en persones obeses.

Els objectius d’aquest estudi van ser avaluar la prevalença de i possibles factors de risc associats amb NASH en una gran cohort de persones obeses de dues àrees geogràfiques italianes diferents que es van sotmetre a cirurgia bariàtrica.

Punts clau

La prevalença i els factors de risc de l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) en individus obesos encara no s’han investigat suficientment, també perquè l’avaluació histològica de les mostres de fetge segueix sen poc comú.

Aquest estudi mostra que la majoria dels pacients obesos que es sotmeten a cirurgia bariàtrica tenen NASH.

La infecció pel virus de l’hepatitis B oculta és un predictor potent de NASH en individus amb obesitat mòrbida.

Debat

El 51% dels pacients obesos tenien NAFLD i el 42,5% tenia fibrosis (NASH). És important destacar que la fibrosi s’associa gairebé invariablement amb NASH. Per tant, l’avaluació histològica va mostrar que una porció considerable d’aquests pacients amb obesitat mòrbida tenia una condició patològica que potencialment predisposa a una progressió cap a las formes més greus de malaltia hepàtica. Aquests resultats confirmen que la histologia hepàtica ha d’investigar-se de forma rutinària en individus sotmesos a cirurgia bariàtrica, considerant també que la biòpsia hepàtica intraoperatòria en el moment de l’operació quirúrgica és un procediment fàcil i ràpid, amb un risc mínim (si existeix) pel pacient.

La població de l’estudi estava formada per individus procedents de dues àrees geogràfiques bastant distants a Itàlia, que també mostraven algunes diferències en els estils de vida, inclosos els hàbits alimentaris (és a dir, un major consum d’alcohol i una dieta més rica en greixos en els italians del nord-est). No obstant, a banda de la dislipèmia que va ser significativament més freqüent en individus de Trieste, totes les altres característiques van ser completament comparables entre els dos subgrups de pacients. De fet, també la prevalença de NASH i els diversos predictors investigats van estar presents d’una manera similar en els italians del nord i del sud, el que demostra que aquesta cohort era una representació bastant homogènia d’individus obesos italians.

Com era d’esperar, NASH es va associar significativament amb l’edat avançada i el IMC més alt, així com amb un metabolisme de la glucosa alterat, però no amb la dislipèmia. A més, NASH es va associar amb valors més altos d’ALT en l’anàlisi estadístic. De fet, la majoria dels casos tenien nivells d’ALT en el límit superior del rang normal o en valors límit, fent que en la pràctica clínica l’avaluació dels nivells d’aminotransferasa no tingués un valor com a paràmetre per identificar individus obesos amb NASH. Aquests resultats són similars als reportats en grans cohorts franceses, on, tanmateix, la dislipèmia es va trobar amb major freqüència en pacients amb NASH que en aquells sense, possiblement reflectint una distribució lleugerament diferent d’aquest factor de risc metabòlic comparant el grup italià amb poblacions franceses obeses.

Es va trobar esteatosi en tots els pacients d’aquesta sèrie, mentre que no havia observat en aproximadament el 10%-15% dels pacients obesos en estudis previs. És probable que aquesta diferència sigui una conseqüència casual pel número relativament limitat de pacients inclosos al nostre estudi.

Segons estudis d’associació de tot el genoma, recentment s’ha reconegut que diversos polimorfismes genètics són possibles contribuents al desenvolupament de NASH en la població general. Es van investigar les variants genètiques PNPLA3 I148M i TM6SF2 E167K, els dos principals determinants hereditaris de l’esteatosi hepàtica i la NASH progressiva identificats fins ara en la població general. A més, es va estudiar el polimorfisme MBOAT7 rs641738 que també sembla augmentar la gravetat de la malaltia hepàtica, i el polimorfisme IRGM rs10065172 que recentment es va trobar significativament associat amb l’obesitat i la NAFLD en nens i adolescents. Sorprenentment, en la present anàlisi no es va trobar cap associació entre NASH i PNPLA3.

De fet, aquest polimorfisme sembla estar associat amb les formes més avançades de NAFLD i malaltia hepàtica, pel que es podria suposar que la falta d’associació en aquest estudi podria dependre del grau lleu o moderat de malaltia hepàtica en els pacients en el moment de la cirurgia. En analogia, no es va trobar associació entre NASH i MBOAT7 i polimorfismes genètics IRGM en la població estudiada. Pel contrari, la variant genètica TM6SF2 E167K es va associar significativament amb NASH en l’anàlisi multivariant, i va mostrar una tendència (encara que sense arribar a una significació estadística) d’associació amb fibrosi.

El principal descobriment de l’estudi va sorgir a l’analitzar extractes d’ADN del fetge del pacient per detectar si tenien IOB. La prevalença general (12,8%) va ser similar a la que havíem informat prèviament (16%) analitzant una gran cohort d’italians amb histologia hepàtica normal que s’havien sotmès a cirurgia abdominal per diverses causes no relacionades amb el fetge a principis de la dècada del 2000. No obstant, l’anàlisi va revelar clarament que la IOB és un predictor potent de NASH en individus obesos, en especial quan la IOB estava associada amb diabetis. Es podria resumir que la prevalença de IOB en persones obeses és similar a la trobada en la població general d’individus sense malaltia hepàtica, però quan una persona obesa té IOB existeix un alt risc de desenvolupar NASH.

Aquest estudi també va mostrar que, a banda de NASH, la IOB es va associar significativament amb la fibrosi hepàtica. Aquesta associació no es va trobar quan l’anàlisi es va centrar en casos amb fibrosi avançada que, tanmateix, eren massa pocs per permetre conclusions estadístiques. Es necessiten estudis més grans per verificar el possible impacte de la IOB en la fibrosi clínicament significativa. De fet, l’associació de la IOB amb la gravetat de les característiques histològiques del dany hepàtic (i en particular amb la inflamació lobular i la fibrosi) reforça la hipòtesi que la IOB pot actuar com un cofactor important de l’empitjorament de la malaltia hepàtica en individus amb obesitat mòrbida.

A més, el descobriment de l’associació OBI amb l’anomenat patró histològic ‘NASH tipus 2’, que es relaciona amb una progressió més ràpida de la malaltia en pacients amb NAFLD, és una altra confirmació indirecta que la IOB pot actuar com un factor d’empitjorament de la malaltia en aquests pacients.

El possible paper de la IOB com a cofactor per facilitar o accelerar els processos d’inflamació hepàtica i empitjorament de la malaltia en cas d’una causa principal coneguda i concomitant de dany hepàtic (é a dir, VHC, alcohol, etc.) és un argument encara molt debatut i sense resoldre. Aquest estudi afegeix una peça important al trencaclosques, identificant la IOB com un factor de risc potencial per a la progressió de la malaltia hepàtica també en pacients amb esteatosi hepàtica.

No obstant, cal considerar que la NASH és un prerequisit freqüent pel desenvolupament de cirrosi i d’HCC en pacients amb NAFLD, en les persones obeses, i es coneix el material gènic del VHB en la IOB pot mantenir totes les propietats pro-oncogèniques de la infecció per VHB amb HBsAg positiu. Per tant, la forta associació que trobem entre IOB i NASH en individus obesos pot representar una advertència, i aquesta associació fomenta el disseny d’estudis addicionals que podrien proporcionar més resultats en els casos amb coexistència de IOB i NASH.

 

Font: Liver International

Referència: Raimondo G, Saitta C, Lombardo D, et al. Occult hepatitis B virus infection predicts non-alcoholic steatohepatitis in severely obese individuals from Italy. Liver Int. 2020;40:1601–1609. https://doi.org/10.1111/liv.14473

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

27/07/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post