La “il·legalitat” regna en les farmàcies de les presons
CSIF-Presons assegura que més de 20 centres penitenciaris de tot Espanya tenen les seves farmàcies il·legals.
La vaga de funcionaris de presons ha obert la caixa de Pandora sobre quina és la situació que viu el sistema sanitari de les presons espanyoles. El propi Ministeri d’Interior ha reconegut la realitat, la subdirectora general de coordinació de sanitat penitenciària va enviar fa uns dies una carta als sindicats de presons comprometent-se a revertir aquest estat amb diverses millores. No obstant, cada dia que passa els sanitaris i els presos s’enfronten a un panorama que a més frega, presumptament, la il·legalitat.
Segons CSIF-Presons, la pròpia Administració recances que més de 20 centres penitenciaris tenen les farmàcies il·legals. Els reclusos rebrien prestacions farmacèutiques dins del sistema sanitari de presons però de manera irregular.
“Les primeres contractacions farmacèutiques en els CP es remunten al 1990. Han passat més de 28 anys. I avui es debat com donar solució a problemes del segle passat. Aquells que han dirigit la sanitat penitenciària en aquests anys són aquells que van iniciar amb èxit la reforma de la nostra sanitat, amb incorporacions de persones que s’integren mimèticament en el sistema establert, coneixedores perfectament dels problemes i de la idiosincràsia del nostre medi. Per què no s’han resolt?”, es pregunta Paco Amaya, responsable de l’àrea de sanitat penitenciària de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF).
Manca de voluntat
Per a la central sindical manquen voluntat i encert a l’hora de canviar la situació que viuen les farmàcies de les presons. “Encert en l’elecció de les prioritats, voluntat i ganes de treballar en les veritables solucions”, indica Amaya.
El portaveu sindical es pregunta sobre a què ha dedicat els seus majors esforços la subdirecció general de coordinació de sanitat penitenciària en l’àmbit de la farmàcia en els últims anys. La precarietat i desorganització és tal que, com apunten fonts sindicals, els farmacèutics de les presons no són catalogats com a funcionaris, sinó com a personal laboral fora de conveni, amb les limitacions laborals que suposa.
“Interior bàsicament s’ha dedicat a buscar la forma de no pagar amb els seus fons els medicaments pel tractament de l’Hepatitis C i a intentar reduir la despesa farmacèutica tot i amb el risc de minvar la qualitat del servei que es presta. Com a conseqüència s’han produït importants diferències entre els metges, els farmacèutics, els infermers i els nostres dirigents. CSIF, ha hagut de sortir en defensa d’aquests col·lectius en nombroses ocasions. Fins el punt, que hem hagut de demanar explicacions sobre si realment del que es tractava era de deixar morir aquesta sanitat penitenciària pública perquè fos substituïda en un procés de privatització encobert”, denuncia Paco Amaya.
La resposta d’Interior
La Secretaria General d’Institucions Penitenciàries va enviar fa uns dies una carta als sindicats de presons reconeixent la “difícil situació” del sistema sanitari de les presons espanyoles i comprometent-se a implementar una sèrie de millores.
A la carta, a la qual ha tingut accés aquest diari, la subdirectora general de coordinació de sanitat penitenciària, Carmen Martínez Aznar agraeix la tasca dels sanitaris. “Coneixem la situació actual i l’esforç que feu els uns i els altres per desenvolupar i mantenir les tasques i activitats sanitàries i la qualitat assistencial que, des de fa tant de temps, veniu prestant”, assegura.
El Ministeri d’Interior assegura que es troba treballant amb les comunitats autònomes amb la finalitat d’actualitzar i regularitzar els serveis de farmàcia i dipòsits de medicaments dels centres penitenciaris ja que els criteris de les comunitats autònomes son “variats i no unificats”. A més, tal i com recull el document afirmen ser “conscients de la necessitat d’incrementar el nombre de farmacèutics i, en aquest sentit, es treballa amb la subdirecció general de Recursos Humans”.
Finalment, Martínez Aznar posa èmfasi en què estan negociant amb diferents institucions “la posta en marxa de la Directiva 2001/838CE del Parlament Europeu i per a la verificació dels codis d’autentificació dels medicaments (Dispositius SEVeM)”.
Les demandes dels professionals
Des de CSIF exigeixen amb claredat canviar el seu model d’actuació cap als funcionaris de presons. “És imprescindible que es resolgui, de forma immediata el marc legal i jurídic dels serveis de farmàcia penitenciària”, senyala l’organització sindical. Així mateix, sol·liciten la contractació “urgent” de personal farmacèutic i iniciar el procés de funcionarització dels farmacèutics d’Institucions Penitenciàries, entre d’altres mesures.
Així mateix, la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) també reclama que es procedeixi a la legalització. En la ‘I Jornada Nacional de Farmàcia Penitenciària’ organitzada per la societat científica, Xosé Manuel Rey, assessor jurídic de la SEFH va indica que “sembla poc comprensible que en ple 2018 un òrgan de l’Administració General de l’Estat mantingui fora de la legalitat centres en els quals s’adquireixen, dispensen i administren medicaments a pacients amb total absència de control farmacèutic. A dia d’avui, el Ministeri de l’Interior, així com alguns magatzems de distribució i laboratoris segueixen infringint la Llei de Garanties i el Real Decret de Distribució de medicaments en l’àmbit penitenciari”.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
