La dieta perfecta per a perdre pes i alentir l’envelliment
Seguir aquest tipus d’alimentació durant un any potencia els bacteris intestinals relacionades amb la vellesa, segons un estudi.
Fa una dècada que la dieta mediterrània va ser declarada patrimoni immaterial de la Humanitat i els beneficis d’aquesta alimentació s’associen ara al microbioma intestinal i la seva influència en un envelliment saludable.
Seguir durant un any una dieta mediterrània potencia els tipus de bacteris intestinals relacionats amb l’envelliment “saludable” a més de reduir les associades a la inflamació nociva en les persones grans, segons un estudi que publica la revista Gut, del grup The British Medical Journal.
L’envelliment està associat amb el deteriorament de les funcions corporals i un augment de la inflamació, que anuncien l’aparició de la fragilitat, però la dieta mediterrània actua sobre els bacteris intestinals de manera que “ajudaria a aturar l’avenç de la fragilitat física i cognitiva relacionat amb la vellesa”, segons suggereixen els investigadors.
Els resultats no estableixen un paper causal del microbioma en la salut i algunes de les implicacions s’infereixen en lloc de mesurar-se directament, adverteixen els investigadors, els quals indiquen que la interacció entre dieta, microbioma i salut de la persona “és un fenomen complex en el qual influeixen diversos factors”.
L’equip liderat per Paul O’Toole de la Universitat de Cokc (Irlanda), va estudiar si una dieta mediterrània podia mantenir el microbioma a l’intestí de les persones grans i promoure la retenció i fins i tot la proliferació dels bacteris associats amb l’envelliment saludable.
Per això van analitzar el microbioma intestinal de 612 persones d’entre 65 i 79 anys procedents de França, Itàlia, Holanda, Polònia i Regne Unit, dividides en dos grups i a les quals es va seguir durant un any abans i després de començar la dieta.
Un grup va seguir amb la seva dieta habitual i l’altre amb una alimentació mediterrània especialment dissenyada per a gent gran, rica en fruites, vegetals, nous, llegums, oli d’oliva i peix i baixa en carn vermella i greixos saturats.
Seguir la dieta mediterrània durant dotze mesos es va associar a canvis beneficiosos en el microbioma intestinal, indica l’estudi.
En aquest sentit, es va associar amb una contenció de la pèrdua de la diversitat bacteriana, un augment dels bacteris vinculats amb indicadors de reducció de la fragilitat, com la velocitat al caminar o la força de subjectar amb la mà, i la millora de la funció cerebral, com la memòria, així com amb la menor producció de substàncies químiques inflamatòries potencialment nocives.
Anàlisis detallades van revelar que els canvis en el microbioma estaven associats amb l’augment de bacteris coneguts per produir beneficiosos àcids grassos de cadena curta.
A més a més, es va relacionar amb una disminució dels bacteris implicats en la producció de determinats àcids biliars, la sobreproducció dels quals està relacionada amb un major risc de càncer d’intestí, resistència a la insulina, fetge gras i dany cel·lular.
Els canvis es van deure, en gran mesura, a un augment de la fibra alimentària i de les vitamines i minerals associats, en especial C, B6, B9, coure, potassi, ferro, manganès i magnesi.
Els resultats observats van ser independents de l’edat o el pes (índex de massa corporal), els quals influeixen en la composició del microbioma.
Font: lne.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
