La curació de l’hepatitis C es relaciona amb marcadors de diabetis millorats

No obstant, tot i que la HbA1c i els nivells de glucosa en dejú disminueixen després d’una curació per a l’hepatitis C, la importància clínica d’aquests canvis continua sense estar clara.

Les persones amb diabetis que es sotmeten amb èxit a un tractament amb antivirals d’acció directa (AADs) pel virus de l’hepatitis C (VHC) experimenten millores en els marcadors clau de la diabetis. Això és d’acord amb la primera revisió sistemàtica que examina com curar el VHC i està associada amb els resultats glico-metabòlics, específicament els canvis en l’hemoglobina glucosilada (HbA1c) i la glucosa plasmàtica en dejú (FPG).

Una millor comprensió de com curar l’hepatitis C afecta a la diabetis i és crítica, ja que aproximadament un terç de la població amb VHC té diabetis tipus 2. De manera preocupant, la diabetis tipus 2 aparentment augmenta el risc de carcinoma hepatocel·lular (CHC, la forma més comuna de càncer de fetge) entre les persones amb hepatitis C.

Diversos estudis han indicat que l’hepatitis C altera directament el metabolisme de la glucosa a través de les proteïnes virals i ho fa de manera indirecta a l’elevar els nivells de les proteïnes immunitàries que provoquen la inflamació, anomenades citoquines.

Estudis recents han indicat que les persones amb diabetis i VHC que es curen amb el tractament amb AADs sí veuen disminuir la seva HbA1c i també disminueixen el seu ús de medicaments hipoglucemiants com la insulina o la metformina. Però la confiança dels científics en la validesa d’aquests descobriments segueix sent fràgil, donat que certs estudis no han demostrat beneficis relacionats amb la diabetis associats amb la curació del VHC.

Buscant una major qualitat sobre aquests temes, un equip d’investigació amb seu a Itàlia va realitzar una revisió sistemàtica i una metanàlisi d’articles científics que van proporcionar dades sobre HbA1c i FPG entre persones amb diabetis, inclosos els resultats de les proves realitzades abans i després del tractament amb AADs pel VHC. Després de seleccionar 287 articles, van revisar més curosament 39 d’ells i van finalitzar amb 12 estudis per a la seva anàlisi, que van publicar a Acta Diabetologica. La metanàlisi es va centrar en cinc d’aquests estudis, que van incloure a 2.750 persones amb diabetis (el 99% d’elles tenia diabetis tipus 2) i el VHC.

Els 11 estudis es van realitzar entre el 2016 i el 2018. Excloent l’únic cas d’estudi revisat per a l’anàlisi, les poblacions de l’estudi van variar en mida entre 13 i 2.435 persones tractades per hepatitis C, per a un total de 3.214 persones amb diabetis i VHC. Entre el 89,5% i el 100% de les cohorts de l’estudi es van curar del virus, principalment gràcies al tractament amb règims basats en Sovaldi (sofosbuvir). Les poblacions estudiades tenien una edat mitjana de 52 a 71 anys. Dos dels estudis van incloure persones coinfectades amb VHC i VIH.

Els participants en aquests estudis van ser seguits durant 12 setmanes a 28 mesos després de completar el tractament amb AADs.

Un parell d’estudis van comparar els resultats glico-metabòlics entre aquells que van aconseguir i no van aconseguir una cura pel VHC després del tractament amb AADs. Aquests documents van trobar diferències significatives en les mesures de control glico-metabòlic entre aquests dos grups, però és possible que aquestes diferències es deguessin a variacions en l’adherència dels participants de l’estudi als seus règims de medicaments per a la diabetis i l’hepatitis C. Les persones que tenen més probabilitats de seguir amb els seus medicaments AAD tenen més probabilitats de fer el mateix amb la seva insulina i, per tant, obtenir beneficis en ambdues planícies.

Vuit documents van proporcionar informació sobre els canvis en l’ús de medicaments per a la diabetis. En set d’aquests estudis, la curació de l’hepatitis C es va associar amb la disminució d’aquests tractaments, inclosos la insulina i altres fàrmacs hipoglucemiants.

De les 26 persones en un estudi que havien rebut un trasplantament de fetge i estaven rebent tractament per a la diabetis, 10 (38%) van poder suspendre els seus medicaments per a la diabetis després de curar-se el VHC.

Vuit (73%) dels estudis van concloure que curar el VHC es va associar amb una millora en el control glico-metabòlic, el que significa que tres estudis no van veure cap benefici relacionat amb la lluita contra el virus.

La metanàlisi dels autors de l’estudi va trobar que, en els cinc estudis que van proporcionar dades adequades, la curació de l’hepatitis C es va associar amb una disminució mitjana de 0,45% en la HbA1c. (Els canvis en la HbA1c van variar considerablement entre els estudis). Aquesta xifra està justament per sota de la disminució del 0,5% considerada clínicament significativa per a les persones amb diabetis i una raó per considerar les alteracions del tractament per a la malaltia.

Quant als canvis en FPG en els quatre estudis que van proporcionar les dades necessàries, el descens mitjà va ser de 22,03 mil·ligrams per decilitre. (Els resultats van variar en una mesura “extrema” entre els estudis).

Aquest parell de descobriments sobre les millores de HbA1c i FPG van indicar que curar el VHC condueix a un control glico-metabòlic significatiu, un assolit independentment del règim d’AADs particular prescrit. Tanmateix, la importància clínica d’aquests canvis segueix sent incerta a l’espera de noves investigacions.

Els descobriments d’aquest document estan limitats pel petit nombre d’articles inclosos en l’anàlisi, així com per les considerables variacions observades en les associacions entre la curació del VHC i les disminucions mitjanes en HbA1c i FPG.

“Es necessiten estudis més grans, amb una avaluació inicial més completa i un seguiment prolongat, per apreciar completament les implicacions a llarg termini i els resultats de salut dels beneficis endocrins relacionats amb la diabetis de curar el VHC”, van concloure els autors de l’estudi. “Aquests descobriments serveixen també per indicar la necessitat d’un monitoreig proper dels paràmetres metabòlics en pacients diabètics que reben AADs, per guiar la reducció dels medicaments antidiabètics per evitar events hipoglicèmics de salut”.

Font: hepmag.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT