Investigadors espanyols avaluen l’impacte de la curació del virus de l’hepatitis C sobre la hipertensió portal
La gran majoria d’estudis s’han fet en pacients amb hepatitis C i infecció activa.
Investigadors del grup d’Hepatitis víriques i de l’equip d’Hemodinàmica hepàtica del Clínic-IDIBAPS i del CIBEREHD han publicat un estudi a la revista Journal of Hepatology sobre l’efecte de la curació del virus d’Hepatitis C (VHC) en el gradient de pressió portal. L’estudi demostra que dos anys després de la curació de l’hepatitis, el 53% dels pacients continua amb una hipertensió portal significativa i que, per tant, presenten més risc de descompensació.
El gradient de pressió hepàtica (GPVH) és una mesura de la pressió de la vena porta que permet fer un abordatge de les malalties hepàtiques, conèixer quin és el seu pronòstic, establir el tractament més adequat i avaluar la resposta. Quan el gradient de pressió hepàtica és superior a 10 mmHg permet identificar als pacients amb cirrosi que tenen risc de descompensació clínica i, per tant, la seva mesura proporciona una dada molt rellevant quan al pronòstic de la malaltia.
En aquest estudi multicèntric, en el qual van participar 6 centres espanyols, es van incloure 226 pacients amb cirrosi provocada pel virus de l’hepatitis C i amb hipertensió portal clínicament significativa (gradient de pressió venosa hepàtica superior a 10 mmHg).
Després d’aconseguir la curació del virus de l’hepatitis C, amb una resposta virològica sostinguda mitjançant el tractament amb els nous antivirals d’acció directa, els pacients es van sotmetre a un nou estudi hemodinàmic sis meses després de finalitzar el tractament. Les dades de l’impacte de la curació en la pressió portal a los 6 meses es van publicar a la revista Gastroenterology el 2017 i mostraven que, malgrat de l’eliminació del virus, un 78% delo pacients persistia amb una GPVH = 10 mmHg i per tant, presentaven un risc elevat de desenvolupar complicacions clíniques en el context de la seva cirrosi avançada.
Al nou estudi es mostra l’evolució de l’hemodinàmica hepàtica d’aquells pacients que persistien con GPVH = 10 mmHg als 6 mesos de curació del virus. Es va veure que, en aquest subgrup de pacients, dos anys després de la curació de l’hepatitis, el 53% seguien amb hipertensió portal clínicament significativa, encara que la proporció de pacients amb gradient molt alt (GPVH = 16 mmHg) s’havia reduït d’un 41 a un 15%.
“Aquesta dada és rellevant ja que durant el seguiment un 7% dels pacients va presentar descompensació clínica, associant-se de forma significativa tant a la presència d’un gradient = 16 mmHg com la presència de descompensació pre-tractament antiviral, fonamentalment ascites”, explica una de les autores, Sabela Lens.
Un altre dels missatges rellevants de l’estudi és que els mètodes no invasius com l’elastografia hepàtica no són completament fiables per descartar la presència d’hipertensió portal després de la curació de VHC. L’elastografia de transició ha demostrat ser una tècnica molt útil de cara a identificar a aquells pacients amb cirrosi i presència d’hipertensió portal.
Ara bé, la gran majoria d’estudis s’han fet en pacients amb hepatitis C i infecció activa, però molt pocs han avaluat la fiabilitat diagnòstica de la tècnica una cop eliminat el virus. “Les dades que es presenten en aquest estudi mostren clarament que el valor de l’elasticitat hepàtica infravalora el gradient de pressió venosa hepàtica un cop eliminat el virus de l’hepatitis C i, per tant, no és fiable a l’hora de classificar a un pacient com de risc baix per presentar complicacions de la cirrosi”, senyala una altra de les autores, Anna Baiges.
Els autors de l’estudi conclouen que la reducció del gradient de pressió venosa hepàtica després de l’eliminació del VHC és progressiva al llarg del temps, però un percentatge no menyspreable de pacients continua amb gradients alts i, per tant, es troba en risc de descompensació. Per tant, el seguiment d’aquests pacients ha d’incloure la gastroscòpia pel cribratge de varius.
Les investigadores del CIBEREHD Sabela Lens, especialista del Servei d’Hepatologia del Clínic i investigadora del grup Hepatopaties víriques, tòxiques i metabòliques de l’IDIBAPS, i Anna Baiges, especialista del mateix servei i investigadora del grup Regulació de la microcirculació hepàtica en la cirrosi i malalties vasculars hepàtiques de l’IDIBAPS, són les primeres coautores del treball.
Font: salamanca24horas.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
