Investigadors del VIHR identifiquen l’estratègia del SARS-CoV-2 per atenuar la infecció a l’hoste

Comunitats com Galícia, Andalusia o la Comunitat de Madrid han anunciat la compra de test de saliva. No tots són iguals ni utilitzen la mateixa tècnica.

En plena carrera per aconseguir una vacuna contra el coronavirus i un tractament eficaç, la detecció de casos i el rastreig són la forma més efectiva, per ara, de  controlar la pandèmia. Els test de saliva intenten posicionar-se com una alternativa a les PCR o als test clàssics de serologia.

Tenen molt al seu favor: els resultats triguen pocs minuts, és senzill obtenir mostres i no es precisa d’un sanitari per fer-la. El principal contra és que es necessita una quantitat suficient de virus a la mostra. Per tant, té el potencial de donar negatiu encara amb la malaltia activa. És el que s’anomena fals negatiu. Per això, alguns laboratoris recomanen fer els test cada quatre o cinc dies. Augmenten així les probabilitats d’èxit en el diagnòstic.

Comunitats com Galícia, Andalusia o la Comunitat de Madrid han anunciat la compra de test de saliva. No tots són iguals ni empren la mateixa tècnica. Per exemple, els del laboratori Abbott necessiten que la persona porti entre 5 o 7 dies amb un quadre clínic declarat. És a dir, que els símptomes hagin començat. Castellà i Lleó recela d’aquests tipus de test. No li veuen excessius avantatges respecte a d’altres.

Test de saliva desenvolupat entre Espanya i el Regne Unit

Medusa 19 acaba de llançar al mercat una prova de saliva de flux lateral, que ofereix resultats en 10 minuts. Indica la resposta immunitària a la infecció, especialment en pacients que no tenen símptomes específics i no saben que tenen una infecció activa per SARS-CoV-2.

Aquests test han tingut el suport de l’Hospital Carlos III / Institut Carlos III, el CIBER, el Centre Nacional de Microbiologia i l’Hospital de La Paz de Madrid. En concret, s’ha utilitzat la tecnologia desenvolupada pels doctors Antonio Madejón i Pablo Castán, juntament amb la investigadora predoctoral Anabel Gil-García. L’equip treballava en test moleculars aplicats al diagnòstic de la malària, la tuberculosi o el virus de la hepatitis C abans que comencés la pandèmia. Una investigació que han canviat de rumb per plantejar una alternativa tècnicament capaç de detectar els nivells d’immunoglobulina (IgM e IgG) .

“Desenvolupem una tecnologia i l’adaptem per a la pandèmia”

“Hem desenvolupat una tecnologia que hem patenta. Teníem un tractament per a qualsevol tipus de mostra, entre elles, la saliva. Totes les proteïnes amb aquest tractament poden interactuar en una prova funcional de manera òptima” explica el doctor Pablo Castán.

“Quan va tenir lloc la pandèmia i van començar els ERTE i no ens va quedar més remei que reinventar-nos. Llavors plantegem una hipòtesi: quan un patogen entra al cos ja comencen a generar-se anticossos, però si el busques a la sang o plasma triga dos o tres setmanes en aparèixer. En canvi, en un test de saliva el punt de contacte és el tracte nasofaringe. És a dir, estem buscant en el lloc on primer apareixerà la infecció”, explica.

Com funciona el test de saliva?

En el cas de Medusa 19, els usuaris proporcionen una mostra de saliva en un tub d’extracció, que es barreja amb una solució, que aïlla i solubilitza l’estructura proteica present a la saliva. Aquesta barreja s’aplica a un dispositiu de flux lateral que desplaça la mostra de saliva al llarg del dispositiu. La prova identifica anticossos únics per a la COVID-19, i els registra a la prova i les bandes de control. L’avantatge és que la fa un mateix a casa.

A partir d’aquí els resultats es bolquen en una aplicació de telèfon feta específicament per aquest tipus de test. Cada laboratori que desenvolupa una prova de saliva posa en marxa la seva pròpia app.

Quants tipus de test de coronavirus existeixen?

• Detecció dels gens del virus.Es fa amb la Reacció en Cadena de la Polimerasa, la coneguda PCR. Aquesta és una tècnica per la qual s’indueix als gens a replicar-se tal com fan a la naturalesa, però de forma molt accelerada. Requereix de temps, de temperatura precisa i controlada; i els reactius adequats que són tan demandats ara al mercat internacional.
• Detecció del virus per la seva coberta. La coberta del virus conté unes poques molècules (els “antígens”, de la família de les proteïnes). No són tan específiques com els gens: diversos virus poden compartir, per exemple, les espigues, ja que aquestes serveixen per ‘atacar’ les cèl·lules del cos humà i podrien tots usar el mateix mètode. Aquests mètodes es basen en el canvi de color dels reactius al trobar virus, per la reacció que es produeix amb les seves proteïnes de la coberta. Per tant, és necessari que hi hagi una quantitat important de virus a la mostra per ser efectius. Al no haver-hi una fase d’amplificació de diverses hores, aquests tests són ràpids i produeixen resultats en minuts. Alguns test de saliva es serveixen d’aquesta tècnica.
• Detecció d’anticossos.Són els anomenats test serològics. Existeixen diversos tipus d’anticossos que es produeixen en les diferents fases de la malaltia, pel que també poden indicar si la infecció està començant o si ja va passar la fase més aguda.

Alternativa a laboratoris desbordats

La necessitat de descartar el coronavirus serà molt intensa en els propers mesos de tardor i hivern en els quals els virus que afecten al tracte respiratori es multipliquen.

L’actual situació que viuen molts laboratoris de microbiologia a Espanya ja està desbordada per l’excés de PCR que es practiquen. L’ús d’aquestes tècniques ràpides poden ser útils pel control de la pandèmia.

Font: cadenaser.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT