Impacte del tractament de les hepatitis víriques a les presons de Catalunya

Estratègicament, per eliminar l’hepatitis C és bàsic identificar els casos infectats, però també és necessari implementar altres mesures.

Marco, A & Guerrero, RA & Turu, E

Programa de Salut Penitenciària. Institut Català de la Salut

La prevalença d’infecció pel virus de l’hepatitis C, encara havent disminuït molt en els últims anys, és encara molt alta en la població reclusa. A Catalunya, a 31 de març del 2019, el 2,7% dels presos presentaven infecció activa (RNA-VHC+); és a dir, una prevalença que s’estima 16 cops major que en la població no empresonada, on es calcula que la prevalença actual és del 0,17%.

Les dades d’infecció en els presos són a més molt fiables, ja que a les presons, excepte en situacions puntuals en què l’intern mostra el seu rebuig a l’estudi o quan hi ha estades ultracurtes, s’efectua un cribratge de la infecció a tots els ingressats a la presó i el diagnòstic s’efectua “en un únic pas” (estudi immediat de RNA en els casos amb Elisa positiu per a la determinació d’anticossos). La cobertura de cribratge és alta: en torn al 86%. Conseqüentment, tot i que no pot assegurar-se que no hi hagi “infecció oculta” a la població reclusa, d’existir, és probablement molt baixa.

Estratègicament, per eliminar l’hepatitis C és bàsic identificar els casos infectats, però també és necessari implementar altres mesures:

1. Aplicar estratègies i programes tendents a prevenir conductes de risc per evitar la difusió de la infecció.
2. Estendre el tractament a tots els infectats i reinfectats (“accés universal”).
3. Vigilar tant l’aparició de nous casos d’infecció com de casos de reinfecció post-tractament en poblacions “vulnerables” (grups amb conductes d’alt risc d’infectar-se i d’estendre l’epidèmia).

Finalment, hi ha un últim element que és clau: comprometre a la Comunitat, a les Societats Científiques, i a l’Administració Pública, Sanitària i Penitenciària en la consecució d’aquest objectiu.

L’aparició i l’ús dels antivirals d’acció directa (AADs) ha revolucionat el tractament de l’hepatitis C. L’eficàcia del tractament amb AADs és molt alta: 90-100% en la majoria d’escenaris. A Espanya, fins el 30 de setembre del 2018 s’havien tractat a 117.452 pacients¹ i probablement siguin aproximadament 130.000 a finals de juny del 2019. Des de l’inici del tractament amb AADs, els reclusos han estat tractats a Catalunya sense cap tipus de discriminació; és a dir, en similars condicions que les persones no privades de llibertat i amb iguals resultats d’eficàcia². Oferir tractament a aquesta població és clau per aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C³.

En la nostra experiència, la taxa de discontinuació del tractament en els presos, ja sigui per abandonament voluntari o per l’aparició d’efectes adversos, és molt baixa, tot i que hi ha una major taxa de discontinuació degut a l’excarceració. Per minimitzar-lo, des de finals del 2017, el Programa de Salut Penitenciària de l’Institut Català de la Salut ha creat la figura de la “infermera d’enllaç”, que compta, entre altres funcions, amb la de millorar la coordinació amb els dispositius extrapenitenciaris i intentar assegurar l’estudi i seguiment dels infectats i el compliment del tractament antihepatitis C en els pacients excarcerats que estaven en tractament. Els resultats preliminars d’aquesta figura, recentment presentats⁴, són molt positius, previsiblement milloraran encara més en el futur i permetran optimitzar la coordinació intra-extrapenitenciària en matèria de salut.

El 2018, a Catalunya van ser tractats amb AADs 331 interns, el que està donant lloc a una reducció progressiva i constant de la virèmia per VHC en aquesta població (figura 1). De fet, a 31 de març del 2019, més del 80% dels interns amb anticossos enfront al VHC no presentaven virèmia (RNA-VHC negatiu) o estaven en tractament amb AADs. Només 196 pacients estaven pendents de la indicació de tractament (figura 2), tot i que certament aquesta xifra fluctua, ja que es continuen detectant casos d’infecció activa en els nous interns que ingressen a presó.

Un estudi, que ha efectuat una predicció mitjançant allisat exponencial lineal, basat en l’anàlisi de sèries temporals diagnòstiques i terapèutiques de 15 anys d’antiguitat en presos de Catalunya, calculava que eliminar l’hepatitis per VHC des del punt de vista de la salut pública es podria assolir a les presons catalanes a finals del 2021⁵. Les dades utilitzades per realitzar aquesta predicció no només s’han aconseguit, sinó que fins i tot han millorat en els últims mesos. La data calculada, conseqüentment, no només es manté, sinó que fins i tot podria avançar-se. Depèn possiblement de no baixar la guàrdia. En això estem i aquest és el nostre compromís.

Referències:

1.- Plan Estratégico para el Abordaje de la Hepatitis C en el Sistema Nacional de Salud (PEAHC). Informe de Octubre 2018. Disponible en: https://www.mscbs.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/hepatitisC/PlanEstrategicoHEPATITISC/docs/Plan_Estrategico_Abordaje_Hepatitis_C_(PEAHC).pdf. Acceso: 27 de mayo de 2019.

2.- Marco A, Roget M, Cervantes M, Forné M, Planella R, Miquel M, et al. Comparison of effectiveness and discontinuation of interferon-free therapy for hepatitis C in prison inmates and noninmates. J Viral Hepat 2018; 25: 1280-6.

3.- Alianza para la eliminación de las hepatitis víricas en España. Disponible en: http://aehve.org/. Último acceso: marzo 2019.

4.- Turu E, Barnés I, Marco A. Continuidad asistencial y terapéutica tras la excarcelación: un problema urgente que precisa soluciones. El modelo aplicado en las prisiones de Cataluña. Rev Esp Sanid Penit 2019 (en prensa).

5.- Marco A, Guerrero RA, Turu E, Gallego C, Teixidó N, Sastre A, et al. ¿Es posible eliminar la hepatitis C en las prisiones de Cataluña en el 2021? Rev Esp Sanid Penit 2019; 21: 41-45.

Font: asscatinform@ nº22