Impacte de l’exercici sobre la fragilitat física en pacients amb malaltia hepàtica crònica
Context
La fragilitat física és comuna en la malaltia hepàtica crònica i en el context del trasplantament de fetge. S’associa amb mala qualitat de vida, major hospitalització i mortalitat. Malgrat això, l’impacte de l’exercici en aquests pacients segueix sent poc conegut.
Objectiu
Resumir l’impacte de l’exercici físic sobre la fragilitat física en pacients amb malaltia hepàtica crònica fins després del trasplantament de fetge.
Mètodes
Es va realitzar una cerca a MEDLINE i PubMed emprant els termes: “activitat física”, “capacitat funcional”, “exercici”, “prehabilitació”, “fragilitat”, “cirrosi hepàtica”, “insuficiència hepàtica”, “trasplantament de fetge”, “malaltia hepàtica crònica” i “malaltia hepàtica terminal” de gener del 1990 a juny del 2019.
Resultats
Onze estudis (cinc controlats aleatoris, cinc observacionals, un estudi de cas) van demostrar que l’exercici millora el pic de VO2, el llindar anaeròbic, la distància de caminada de 6 minuts, la massa / funció muscular i la qualitat de vida en pacients amb cirrosi compensada i descompensada. Les millores van ser més significatives amb una combinació d’exercicis aeròbics i de resistència a intensitat moderada-alta. Els estudis van ser petits (n = 1-50) i es van centrar principalment en exercicis supervisats, basats en l’hospital, excloent pacients amb insuficiència hepàtica significativa (MELD >12).
Set estudis (quatre controlats aleatoris i tres d’observació) van demostrar que l’exercici aeròbic predominantment supervisat (només un a la llar) després del trasplantament de fetge millora la capacitat aeròbica, la massa / força muscular i la qualitat de vida. Va haver-hi una marcada heterogeneïtat en el temps, la intensitat i el tipus d’exercicis.
Conclusió
L’exercici millora els components clau de la fragilitat física (capacitat funcional / aeròbica, sarcopènia) i la qualitat de vida en la malaltia hepàtica crònica i després del trasplantament de fetge. La comprensió del tipus, el compliment, la intensitat i la durada de l’exercici i el seu impacte en els resultats clínics durs hauria de ser el focus de futurs assajos clínics controlats de gran mida.
Resum final
La fragilitat física és comuna en pacients amb malaltia hepàtica crònica i s’associa amb mals resultats clínics, especialment la mortalitat. L’exercici d’intensitat moderada a alta, en forma de resistència combinada i/o entrenament aeròbic, pot millorar els components físics de la fragilitat i la qualitat de vida en pacients amb malaltia hepàtica crònica i en aquells que es sotmeten a un trasplantament de fetge. Tanmateix, l’heterogeneïtat en el petit nombre d’estudis realitzats limita la seva comparabilitat i aplicabilitat a la pràctica clínica.
Es necessita investigació futura per determinar la freqüència, intensitat, durada i tipus d’exercici necessari per minimitzar (i possiblement revertir) la fragilitat física i millorar els resultats difícils (és a dir, supervivència, hospitalització) en pacients amb malaltia hepàtica crònica. A més, l’exercici realitzat tendeix a afavorir al pacient més estable amb malaltia hepàtica crònica (és a dir, cirrosi compensada) i encara no sabem si l’exercici realment pot exercir un paper en les persones més fràgils que tenen cirrosi descompensada amb Child-Pugh BC (independentment de la seva idoneïtat pel trasplantament).
Font: medscape.com
Referència: Aliment Pharmacol Ther. 2019;50(9):988-1000.
Article traduït per l’ASSCAT