Hepatopatia alcohòlica: la silent evidència del dany per alcohol

10/10/2019 | Notícies de premsa

L’alcoholisme, que és un problema de salut pública, fa que en els països desenvolupats existeixi una relació directa amb les morts dels pacients i s’associa al 35% dels suïcidis, així com a altres situacions de casos de violència domèstica o accidents de trànsit.

L’hepatopatia alcohòlica o etílica, que és com es denomina en la comunitat mèdica, són les malalties hepàtiques produïdes pel consum excessiu d’alcohol on influeixen tant la qualitat d’alcohol consumida com el temps de consum i la metabolització d’aquesta dada que és del 90%. L’acumulació de tòxics sumat a l’augment de l’oxidació de les cèl·lules hepàtiques.

A Espanya es relaciona directament amb unes 8.000 morts a l’any, associant-se al 35% dels suïcidis, al 75% dels casos de violència domèstica i al 50% dels accidents de trànsit.

L’Organització Mundial de la Salut  (OMS) estableix que el consum excessiu d’un pacient és aquell que sobrepassa els 70 grams d’alcohol al dia pels homes i els 50 grams al dia per a les dones. Els grams d’alcohol que un consumeix depenen de la graduació de la beguda ingerida i de la quantitat que s’ingereix. De forma aproximada i simplificada es pot recordar que un litre de vi són 80 grams d’alcohol, igual que 2 litres de cervesa són 80 grams d’alcohol i 200 cm3 de begudes destil·lades són 80 grams d’alcohol.

No existeix relació directa entre la tolerància aguda a l’alcohol i el dany hepàtic. És cert que pot existir una malaltia hepàtica sense episodis d’embriaguesa i, per tant, moltes persones que toleren grans ingestes d’alcohol no noten que això els afecti en el moment de prendre’l.

La situació que el pacient va creant passa per patir una esteatosi hepàtica al llarg de diversos anys sense cap recuperació, i finalment pot arribar a tenir una cirrosi. És molt important vigilar aquests fetges amb l’objectiu de prevenir altres complicacions potencials com són l’esteatohepatitis no alcohòlica, l’hepatocarcinoma o la cirrosis. Aquesta és una malaltia que es sol relacionar amb l’obesitat abdominal, la diabetis mellitus II i la síndrome metabòlica. Normalment els pacients que assisteixen amb molèsties tenen vida sedentària, factors genètics i resistència a la insulina en el seu historial.

El fetge gras per si mateix és una benigna, tot i que pot existir la progressió de fibrosi cap a cirrosi i després fallida hepàtica, però no és el normal.

Hem de tenir en compte que les persones obeses tenen una major predisposició, donat que existeix infiltració de greix en el fetge que afecta a l’evolució d’algunes altres hepatopaties cròniques.

La consciència d’evitar l’alcohol per a què no formi part de la nostra vida i que el nostre fetge es regeneri és un pas important, donat que existeix un moment de no retorn. Tenir un fetge gras en la quarta dècada de la vida és un problema a l’hora de no patir altres problemes més greus com són la cirrosi crònica i, per tant, una mort segura.

La cirrosi és la inflamació intersticial del fetge. Aquesta és una malaltia crònica i irreversible que ocasiona canvis en l’estructura de l’òrgan i en les seves funcions. Quan existeix una aparició de fibrosi i nòduls entre les cèl·lules del fetge provoca que la circulació quedi bloquejada. Segons l’American Medical Association, darrere de la cirrosi es troben algunes malalties autoimmunitàries del fetge, malalties del fetge gras no alcohòlic, la infecció pel virus de l’hepatitis B, malalties hereditàries metabòliques i, com bé és sabut, el consum excessiu d’alcohol, que origina la inflamació del fetge.

L’alimentació juga un paper fonamental a l’hora d’aturar el dany que la malaltia produeix en el fetge. Per complir aquest objectiu, s’ha de prevenir els dèficits nutricionals i per això hem d’evitar l’acumulació de residus i hem de permetre que l’òrgan realitzi correctament les seves funcions. És molt important que eliminem l’alcohol completament dels nostres hàbits de vida, i hem d’evitar els aliments grassos, els fregits, les carns vermelles, els rostits, els lactis amb greix i tot aquell aliment que contingui olis o altres greixos no saludables.

El canvi d’hàbits de vida que passen per ingerir fruites, verdures, lactis sense greix, peixos al forn, pollastre, gall d’indi i fruits secs. En tot cas, és convenient anar a un metge endocrí per a què determini si a més el pacient té diabetis o una altra malaltia associada o produïda per l’alcohol.

 

Font: periodistas-es.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

10/10/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post