Enzims

Dos enzims importants són l’ALT (alanina aminotransferasa) i l’AST (aspartat aminotransferasa) que normalment apareixen elevades en una analítica d’un pacient infectat pel virus de l’Hepatitis C. Indiquen que el fetge està inflamat, però no es relacionen amb la funcionalitat hepàtica.

ALT ((alanina aminotransferasa): la produeix el fetge i la seva elevació indica inflamació hepàtica. Els nivells d’ALT no són un bon marcador de dany hepàtic ni de canvis en la salut del fetge, donat que el propi VHC provoca oscil·lacions d’elevació i disminució dels nivells d’aquest enzim- Fins un terç de les persones amb HCC tenen sempre nivells normals d’ALT, fins i tot quan ja presenten un dany hepàtic greu. Si els nivells d’ALT són elevats i a cada analítica van augmentant podria significar que existeix una inflamació constant deguda al VHC.

AST (aspartato aminotransferasa): és produïda pel cor, els intestins i els músculs. Els nivells d’AST només s’usen per monitoritzar la inflamació i dany del fetge en combinació amb altres proves.

ALP (fosfatasa alcalina): és un enzim que està present a tot el cos, incloent el fetge. Si els seus nivells augmenten, pot ser un signe d’una malaltia o dany en els teixits. El teu metge especialista també pot realitzar proves específiques dels nivells d’ALP en el fetge. Un nivell elevat d’ALT en el fetge constitueix un signe que els conductes biliars estan bloquejats degut a l’hepatopatia.

GGT (gamma glutamil transferasa): és un enzim implicada en el metabolisme que es genera en els conductes biliars. Qualsevol malaltia del fetge, el consum elevat d’alcohol i alguns medicaments poden augmentar els nivells d’aquest enzim. Mostrar uns nivells elevats d’enzims no sempre significa que existeix dany hepàtic, però si es mantenen alts de forma contínua sí que podrien ser un signe que s’està produint dany en el fetge, és a dir, està augmentant l’estadiatge de fibrosi hepàtica.

BILIRUBINA: és un producte de despulla procedent de la degradació dels glòbuls vermells. Abans que passi a través del fetge, on es barreja amb sucres per convertir-se en un producte soluble en aigua, se’l coneix com bilirubina indirecta o no conjugada. Un cop processada en el fetge, es denomina bilirubina directa o conjugada. Un fetge danyat pot ser incapaç de processar la bilirubina, el que provoca un augment dels nivells totals de bilirubina. Pel general, a l’anàlisi del laboratori es determina la quantitat de bilirubina directa a partir de la quantitat total de bilirubina en el flux sanguini. La resta és la bilirubina indirecta. Un augment dels nivells de bilirubina provoca icterícia (coloració groguenca de la pell i dels ulls, orina de color fosc o femtes pàlides).

ALBÚMINA: és una proteïna que es produeix en el fetge. Transporta fàrmacs, hormones i productes de despulla a través de la sang i manté els nivells de líquid en l’organisme. Un nivell anormalment baix d’albúmina és un signe d’un dany hepàtic greu. Si no hi ha suficient albúmina, es pot acumular líquid en l’abdomen (ascites).

TEMPS DE PROTROMBINA (TP): prova de laboratori que mesura la quantitat de temps que triga la sang a coagular. És prolongat quan les concentracions de sang d’alguns dels factors de coagulació produïts pel fetge són baixes, indicant una possible insuficiència hepàtica.

PLAQUETES: el recompte de plaquetes ofereix informació sobre la capacitat de coagulació de la sang. L’escassetat de plaquetes es coneix com trombocitopènia, i pot ser perillosa perquè augmenta el risc de patir hemorràgies internes i externes. La malaltia hepàtica avançada pot ocasionar trombocitopènia.