Hepatitis C

Transmissió de l’hepatitis C

És molt important evitar la desinformació en aquest tema. En primer lloc dir, per evitar l’estigmatització, que l’hepatitis C no es transmet per contacte directe com tocar-se, abraçar-se o besar-se. Tampoc es transmet per la tos o l’esternut, ni en compartir aliments o begudes.

El virus de l’hepatitis C és de ‘transmissió hemàtica’, el que significa que les persones s’infecten per contacte directe amb sang infectada. És important saber que només si es produeix aquest contacte directe sang-sang hi ha risc de transmissió. Les situacions en què pot donar-se aquest contacte sang amb sang són les que es consideren situacions de risc i en què cal estar alerta.

Les persones poden estar infectades per l’hepatitis C i no manifestar símptomes i en molts casos desconèixer que són portadores del virus. Pot produir-se una transmissió si la sang dels que porten el virus i no presenten símptomes entra en contacte amb la sang o els teixits d’una altra persona.

La majoria dels pacients s’assabenten que són portadors del VHC de manera casual ja que no presenten símptomes específics que evidenciïn la malaltia. Per tant són potencials vectors d’infecció i poden de manera involuntària transmetre el virus. Així mateix prop del 10% dels pacients no saben com s’han infectat amb el virus de l’hepatitis C.

Les formes més freqüents de transmissió de l’hepatitis C consisteixen en rebre sang o hemoderivats infectats (per exemple, transfusió de sang abans de 1992) i compartir agulles i xeringues al injectar-se drogues. Però també es pot transmetre en altres situacions de risc.

Transfusions de sang i hemoderivats (especialment abans de 1992)

L’hepatitis C es va identificar el 1989, però no es van fer proves de cribratge fins a uns anys després quan es van desenvolupar tècniques per detectar el virus a la sang dels donants. La sang i els hemoderivats no eren objecte d’un cribratge sistemàtic del virus de l’hepatitis C abans de 1992, per la qual cosa potser hagi estat exposat al virus de l’hepatitis C en el cas que hagi rebut una transfusió de sang abans de 1992. Si et preocupa poder estar infectat per haver rebut una transfusió de sang durant aquest període, posa’t en contacte amb el teu metge i demana-li la prova per descartar la infecció.

Algunes persones no saben si han rebut una transfusió de sang. Podries haver rebut una durant:

  • Cirurgia de trasplantament
  • Intervencions de cirurgia major
  • Hospitalització en vigilància intensiva
  • Hemorràgia incontrolada

Avui dia, la sang i els hemoderivats que utilitzen els metges són objecte d’un cribratge sistemàtic del virus de l’hepatitis C a la majoria dels països i també se sotmeten a procediments d’inactivació de virus quan escau. Des que es va introduir el cribratge sistemàtic de la sang pel que fa a hepatitis C, el nombre d’infeccions per transfusions de sang és significativament menor. En cas que t’hagis sotmès a algun dels procediments anteriors en països en desenvolupament, en els quals sospiti que els recursos i la infraestructura sanitària resulten insuficients per incloure procediments de cribratge de la sang, hauries de confirmar si existia un programa actiu de cribratge de l’hepatitis C (i altres infeccions de transmissió hemàtica) en aquest país i consultar al teu metge per sotmetre’t a proves si procedís.

Consum de drogues

El consum passat o present de drogues per via intravenosa (injectades) és una situació de risc de transmissió molt important, encara que només hagi passat una vegada. El fet de compartir una agulla o xeringa, o el material utilitzat per preparar la droga, podria haver permès la transmissió del virus de l’hepatitis C.

Per a ampliar informació leguir: Compartir el equipo para preparar las drogas: una potencial fuente de transmisión de la hepatitis C

El fet de compartir material per esnifar cocaïna o altres drogues també és un factor de risc perquè pot produir una corrosió de la mucosa nasal, amb aparició d’hemorràgies nasals i exposició a la sang de tot el que es faci servir per a la inhalació (per exemple, bitllets o palletes). Ens referim als anomenats “rulos” o “tubs”, que poden ser de paper o cartró (bitllets, butlletes …) o d’altres materials i que s’utilitzen per introduir la substància en pols fins al fons de la cavitat nasal. Estudis científics han demostrat la presència del virus en les secrecions nasals dels usuaris de drogues que eren portadors de la infecció, a causa de petites erosions fins i tot imperceptibles per a ells mateixos. El material genètic del virus pot transferir-se als instruments emprats per esnifar drogues en pols, i per tant, és possible la transmissió a una altra persona que utilitzi el mateix instrument.

Segons el Departament de Salut de Catalunya, un 10% de la població de 15 a 64 anys ha utilitzat alguna vegada a la vida cocaïna intranasal (dades 2007), per tant una de cada deu persones ha estat exposada a la infecció si van utilitzar material compartit per inhalar la substància. I a més això passa per desconeixement, ja que així com la via endovenosa està clarament assenyalada com perillosa, usar drogues “pel nas” té un fals halo de inofensividad. Però la mucosa nasal està molt vascularitzada i el pas d’aquest petit virus (té la meitat de grandària que el del VIH) al torrent sanguini pels micro capil·lars de la mateixa, és ben possible.

El context de consum de cocaïna sol ser festiu, nocturn, acompanyat d’alcohol, amb desinhibició … amb la qual cosa, la percepció del risc disminueix o és inexistent. Però els possibles consumidors han d’estar ben informats perquè siguin conscients del risc de compartir el material per esnifar drogues i puguin escollir no fer-ho. Amb informació es té la possibilitat de l’elecció.

Si encara coneixent que compartir material d’esnifar o inhalar drogues en pols pel nas, pot ser una via de transmissió del VHC es decideix consumir, la solució és senzilla: cada persona ha d’usar el seu propi material, encara que es consumeixi en grup o en parella i encara que es vulgui compartir la substància i la diversió.

Altres causes de la transmissió de l’hepatitis C

El contacte amb sang infectada també pot donar-se en les següents situacions:

Procediments cruents i altres procediments en què es trenca la pell. Podria succeir en el cas que l’equip no s’hagi esterilitzat o netejat degudament o que es contamini accidentalment amb sang, per exemple, durant:

  • Hemodiàlisi
  • Acupuntura
  • Realització de tatuatges o perforacions. Leguir aquest pdf per a ampliar informació:guia-tatuatges
  • Afeitat
  • Intervencions odontològiques
  • Tractaments de bellesa, manicura  o  perruqueria.

La reutilización de equipos en procedimientos cruentos y otros procedimientos en los que se rompe la piel es un factor de riesgo importante de hepatitis C. Esto puede suponer un problema cuando los recursos son limitados, sobre todo la reutilización de jeringas en los países en vías de desarrollo.

Transmissió de la mare al fetus durant l’embaràs. Tan sols el 5% de les dones amb hepatitis C transmetrà el virus als seus fills, el que probablement es produeix durant el part.

La transmissió sexual és molt poc freqüent però no impossible. Risc de transmissió a través de les relacions sexuals podria ser més gran quan una dona té la menstruació o quan un dels membres de la parella presenta lesions genitals i en general en totes les pràctiques sexuals que impliquen presència de sang. En tots els casos, les persones amb hepatitis C que tenen més d’una parella sexual han de mantenir relacions sexuals sense risc (ús de preservatiu). Normalment, els qui mantenen relacions heterosexuals estables amb una sola parella no necessiten modificar les seves pràctiques sexuals habituals.

Punxades accidentals en personal sanitari. drogues. Però també es pot transmetre en altres situacions de risc.

21/06/2018

Info de contacte

Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis

Pere Vergés 1, pis 8, desp 11, Hotel d’Entitats La Pau,    08020 – Barcelona

}

Dill-Dij de 09:00-13:30h.

933 145 209 – 615 052 266

Envia'ns un missatge